“Amb un dron de mil dòlars enfonses portaavions: hi haurà més guerres”

La pau surt cada cop més cara

Quan les armes ofensives són més barates que les defensives augmenten les guerres. Avui un dron costa mil dòlars i el míssil Patriot que l’intercepta, tres milions; un portaavions que ha costat deu mil milions pot ser enfonsat amb dos míssils xinesos de quinze: prepareu-vos per gastar molt més per defensar-nos. I encara que Trump vulgui el Nobel de la Pau, hi haurà més conflictes. Da Empoli ens explica que les muralles dissuadien els atacants fins que es van inventar els canons; i l’amenaça nuclear ha evitat guerres mundials... fins ara? “Una colla –ad­verteix– d’autòcrates reaccionaris i desacomplexats, confabulats amb els plutòcrates de la intel·ligència artificial, estan disposats a arribar a les mans, i els defensors de la llibertat semblen molt mal preparats per a la batalla que els espera”.

Com són els poderosos avui?

No els entendràs estudiant institucions democràtiques i lleis; però si llegeixes Tàcit i Maquiavel, pots entreveure els poderosos del món que ve...

Són Trump, Milei, Bolsonaro, Putin, Bukele... i els ultra que pugen a la UE?

Combinen acció i l’agitació immediata i constant amb l’exercici de l’agressió, el poder vertical i la força bruta.

Però Trump no ha aconseguit una pau?

Després d’afavorir durant dos anys la força bruta de Netanyahu sobre la llei. Recorda el seu vídeo de Gaza com una platja de vacances amb tots dos estiuejant?

Era una broma macabra.

Trump sembla erràtic, però sempre oscil·la entre tres pols: enriquir la seva família; donar l’espectacle que li dona poder; i posar-se per sobre de la llei i els contrapoders de la democràcia.

I a Gaza?

Hi ha aquests tres pols: negocis per a la seva família a Qatar, bon xou i demostrar que només ell aconsegueix la pau: cap institució... Després d’haver creat el caos.

Llavors, què tenen de nou?

El que és nou en els nous poderososés la seva aliança de predadors amb els ultramilionaris digitals, que no són premoderns, sinó postmoderns i en moltes coses fins i tot posthumans.

Creu que Putin és postmodern?

Putin no ha enviat mai un correu. És un zero digital i un clàssic del poder personal brutal mascle i nacionalista per sobre de la llei; però, com vaig explicar a El mag del Kremlin , ha pactat amb els que dominen les eines del nou món digital per continuar manant, com Trump amb els poderosos tecnològics.

Doncs sembla que els funciona.

Putin així no dominarà el món, però sembrarà el caos que li permet seguir en el poder. Aquesta és l’aliança dels predadors que pot acabar amb la UE.

Per què s’entenen Musk, Zuckerberg, Bezos... amb Trump i seguidors?

“Mou-te ràpid i trenca-ho tot”: és el lema a Silicon Valley; i els MAGA i la ultradreta l’han adoptat, perquè tots coincideixen a voler deslliurar-se dels poders clàssics de les elits liberals; però també dels legalistes i les seves institucions, els periodistes clàssics i els seus mitjans...

Ai!

Per substituir-los pel caos de les xarxes en què poden depredar-los i manar.

La cultura woke els ha ajudat?

Defensar les minories és irrenunciable, però els woke radicals ajuden els ultres a escalfar l’ecosistema digital dels predadors i radicalitzar el vot.

Llegeixo que baixa l’ús de plataformes.

Només a Europa; als EUA encara augmenta. Pot ser que les xarxes socials acabin sent marginals, però apareixeran noves maneres de tenir-nos enganxats perquè sempre passem gran part de les nostres vides en digital i virtual. Falta regulació.

I si no regulem la vida digital?

Els predadors ultres i els amos digitals regnaran en el caos com senyors de la guerra en un estat fallit. Volen la UE convertida en una Somàlia digital.

Internet era promesa de més democràcia i més participativa: què ha passat?

Que hem estat ingenus de creure que les plataformes digitals naixien per donar veu a tots, quan...

Són per donar bilions a uns quants?

Fins i tot més enllà de guanyar bilions...

Guanyen la nostra atenció?

Es tracta d’intel·ligència; es tracta de concentrar dades de tots... Això és fins i tot més que els diners: això és el poder.

Al servei de qui?

Aquests nous depredadors prosperen en el caos. Són darrere dels algoritmes que, en comptes del periodista ben informat d’altres temps, ara decideixen ells quina notícia li col·locaran al seu mòbil ja sabent tot el que vostè ha volgut llegir abans.

No teníem els periodistes i els nostres amos també interessos ocults?

Però vostès tenien nom i cognoms, i ara és un algoritme que només vol més clics, clics, clics... I per a això sempre necessiten escalfar les xarxes i la societat.

Com més tensió social, més clics?

És un model de negoci que necessita fer pujar la temperatura de la xarxa, ergo de la tensió social i així amplificar qualsevol cosa que –certa o no– ens faci llegir-la.

No descobrirem un dia els seus trucs?

Abans que els aprenguem generen caos en les nostres democràcies i així ajuden aquests poderosos digitals i autòcrates reaccionaris a prosperar en aquest caos.

Sobreviurà la Unió Europea malgrat que sembla ser el seu enemic comú?

Vull pensar que sí; però em temo que és el cor qui ho pensa, mentre la raó està molt espantada...