La lluita per sobreviure és la principal missió de l’ésser humà des del principi dels temps. L’autor argentí Ernesto Sabato va escriure que ignorava si els mals i la perversitat de la realitat tenien algun sentit ocult, però era indubtable que el nostre instint vital ens incita a lluitar malgrat tot.
És el cas d’ Evyatar David, un jove de 24 anys, que era un dels ostatges capturats per Hamàs en la seva criminal irrupció al festival Nova, d’això fa dos anys. A ell el vam veure cavant la seva pròpia tomba, en un vídeo propagandístic difós pels segrestadors a l’agost. Les imatges resultaven realment angunioses i no van aconseguir pressionar el Govern de Benjamin Netanyahu, però van deixar una profunda empremta en la consciència de les persones de bé.
Evyatar David, el dilluns, després de ser alliberat
Evyatar David havia aparegut en un altre vídeo filmat a l’interior de l’estret túnel on ha viscut bona part dels 700 dies de tancament, menjant uns quants llegums, sense poder veure mai la llum del sol i condemnat a pensar que no sortiria viu de la reclusió. Al jove se’l veia extremadament prim. En un dels murs de la galeria on intentava sobreviure, s’hi podia veure un gran full de paper on apuntava els dies que menjava algun aliment.
Evyatar David va sobreviure a la sensació d’haver cavat la seva pròpia tomba
Durant una part del captiveri, Evyatar David va tenir la companyia de Guy Gilboia, un d’amic amb qui va anar al festival musical. Dos col·legues més havien mort durant l’assalt de Hamàs. Els últims mesos va estar aïllat al túnel, però ni així no es va desesperar, cosa que demostra la seva enteresa, el coratge i sobretot la gran força mental.
Lee tambiénA la recerca d’un fi estilista
Negrín, que va ser president del Govern la II República espanyola, proclamava en les arengues durant la Guerra Civil que resistir és vèncer. Però, sovint, resistir és només agafar-se a la vida, mentre queda un bri d’esperança, tot i sabent que la desesperació de sobte ens pot ennuvolar la ment i doblegar el braç.
La tragèdia de la franja de Gaza és un d’aquests períodes de la història que ens acompanyaran en les nostres vides, perquè posa de manifest el pitjor dels éssers humans. El testimoni d’ Evyatar David és, en canvi, l’esperança de percebre la llum al final del túnel, quan tot sembla perdut i comencem a tancar els ulls.