Només hi ha un grapat d’immigrants a Casa Nicolás, l’alberg de migrants en un municipi limítrof a Monterrey, a dues hores de la frontera de Texas. Tres famílies amb mare soltera de països centreamericans esperen el dinar d’arròs amb pollastre al menjador. “Protegeixi’s a vostè i els seus”, s’anuncia en una pantalla amb informació sobre el procés migratori col·locada al costat d’una estatueta de la Mare de Déu de Guadalupe i una altra de Jesucrist.
Els últims deportats dels Estats Units, abandonats per la policia d’immigració a la frontera que divideix McAllen de Reynosa, la perillosa ciutat fronterera a uns 200 quilòmetres de Monterrey, han passat per l’alberg. Van aprofitar per treballar una setmana en el pròsper mercat de treball de
la ciutat industrial més important de Mèxic. Però ja se n’han anat.
Passa el mateix en tots els albergs al llarg de la frontera desèrtica de 3.000 quilòmetres. Abans, quan els fluxos migratoris arribaven a mig milió a l’any, eren desbordants de veneçolans, haitians, hondurenys, africans, asiàtics, tots fugint de la violència i la pobresa i amb la fantasia dels Estats Units al cap.
Ja no. “El meu pla era arribar als Estats Units, però des que Donald Trump va entrar al poder es va dificultar molt”, diu l’Ana, jove mare de tres fills que va marxar de Gracias a Dios, a Hondures, fa onze mesos.
Si sentís l’ Ana lamentant la seva situació, Trump segurament se sentiria elogiat, orgullós de l’èxit del seu pla de tancar la frontera. Però per a ella és només qüestió d’esperar. “Quan millorin els camins, entrarem, no sé quant de temps serà: un any, dos...”, va dir.
Passa el mateix amb els deportats. “Es queden aquí, treballen per buscar aquest ajut econòmic”, explica la Míriam, que treballa a l’alberg. “Després, potser tornen al seu lloc d’origen al sud o potser tornen a intentar travessar els Estats Units, perquè ho van deixar tot allà”.
“Els immigrants seran aquí, a prop de la frontera, quan Trump passi a la història”, diuel pare Villarreal
Trump, com el rei Canut, intenta frenar una marea imparable. Després d’acords entre Trump i la presidenta mexicana Claudia Sheinbaum, “la frontera està militaritzada pels dos costats: la guàrdia nacional mexicana en aquest costat, la patrulla fronterera i els marines a l’altre”, diu el pare Luis Eduardo Villarreal, que va fundar fa 17 anys el centre d’acolliment per als immigrants. “Els immigrants continuen arribant, però no creuen ni venen a l’alberg; contacten amb un amic o un compare que ja lloga un quartet. On caben sis, en caben vuit. Monterrey té avantatges: la seguretat, les fonts de treball i la proximitat amb la frontera. Aquí seran quan Donald Trump passi a la història, preparats per creuar”.
Per què no serveix a llarg termini la política de Trump per desincentivar els migrants? “Perquè ja tenen parents i amics als Estats Units, i perquè als seus països d’origen no han canviat les condicions estructurals que els expulsen”, explica Villarreal. “El seu projecte de creuar serà present sempre”.
Aquelles “condicions estructurals”, en el cas de l’ Ana, eren un grup de bergants que li van treure la casa i totes les seves pertinences. Una altra migrant de Costa Rica va presenciar el triple assassinat d’una parella i la seva filla petita. L’assassí era un veí seu al municipi caribeny de Limón, pres pel narcotràfic. “No vaig poder quedar-me. M’haurien matat a mi també”.
La fugida, per descomptat, comporta riscos. “Per arribar a Guatemala, un coiot va demanar 2.000 dòlars, però em vaig escapar amb el meu fill”, va dir la costa-riquenya. “Quan vam creuar amb dues senyores més, ens van segrestar a Ciudad Hidalgo; ens van envoltar, eren unes set motos, i els carros passaven i ens veien i ningú, ningú no va fer res. Van demanar 80 dòlars per deixar-nos anar. I gràcies a Déu, la meva germana em va fer una transferència”.
Els qui eren els segrestadors? “La mateixa policia (...) el pas fronterer era a menys d’un quilòmetre. La mateixa policia allà, al centre de Tapachula, et treu els diners”.
“Creuar territori mexicà és el pitjor infern ja per al migrant”, explica el pare Villarreal. “Per a què vols veure Netflix? La pel·lícula de terror és aquí”. Segons un informe de la Fundació de la Justícia Mexicana, entre 72.000 i 120.000 migrants van desaparèixer a Mèxic entre el 2006 i el 2016.
“Creuar territori mexicà és el pitjor infern ja per al migrant”, explica el sacerdot
El disminuït flux de migrants ha sacsejat el negoci dels coiots –la majoria vinculats al crim organitzat–. Però aquest mercat respon a l’oferta i a la demanda. “Si la política migratòria és tova, puja més gent. Si està restringida, cobren més. No hi perden mai”, diu Villarreal.
A la pantalla del menjador, al costat de la Mare de Déu de Guadalupe, s’explicaven els passos per aconseguir un visat –temporal o permanent– necessari per aconseguir la Clau Única de Registre de Població ( CURP), i d’aquesta manera treballar a Monterrey. Pot trigar mesos. “Migració a Mèxic és una burocràcia molt, molt lenta. Per falta de pressupost i també per falta de voluntat”, diu el pare. Però no hi ha marxa enrere: “Aquí esperaran el dia que Trump desaparegui”.