Espanya podria afegir-se al grup de països disposats a adquirir armament fabricat als Estats Units per lliurar-lo a Ucraïna i col·laborar d’aquesta manera en la seva defensa. La ministra Margarita Robles, que ahir va participar en una cimera de l’OTAN a Brussel·les, va deixar oberta la porta a aquesta opció per la qual ja han apostat països com Alemanya, el Canadà, Noruega, els Països Baixos, Suècia, Dinamarca, Eslovènia, Letònia, Estònia, Lituània i Portugal. De moment, només la Gran Bretanya ha rebutjat la idea.
En aquesta reunió de Brussel·les, el secretari de Guerra dels Estats Units, Pete Hegseth, va pressionar els aliats perquè augmentin les inversions en aquest programa que ha reemplaçat
les donacions dels Estats Units a Kíiv.
Albares reitera queel compromís amb els aliats és fora de tot dubte i recorda el desplegament a l’est
Segons Robles, “ Espanya sempre ajudarà Ucraïna i, si cal entrar en aquesta iniciativa per ajudar Ucraïna, la prioritat és Ucraïna”, va indicar la ministra, que va fer un apart amb el secretari de Guerra. Hegseth va convidar la ministra a assistir a la celebració del 250è aniversari de la independència americana a Califòrnia.
En paral·lel, les amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, d’expulsar Espanya de l’OTAN per la seva reticència a assumir el 5% de la despesa militar es van colar ahir a la cimera. Tot i això, el secretari general de l’ Aliança Atlàntica, Mark Rutte, ni va sortir en defensa d’ Espanya ni va desautoritzar Trump. Va optar, en canvi, per posar-se de perfil i evitar comentar la polèmica, que de moment consisteix només en unes declaracions del magnat.
Preguntat per la qüestió durant la roda de premsa de la cimera, Rutte va començar enaltint la tasca de Trump durant la cimera de la Haia, on es va adoptar aquest nou compromís del 5% repartit en un 3,5% de despesa militar pura i un 1,5% més en temes relacionats. “El president Trump va ser extremament important perquè la cimera de l’OTAN fos un èxit. Ja ho he dit abans, sense ell no hauríem arribat mai a aquest resultat del 5%”, va declarar Rutte, que ja ha estat molt criticat pels seus constants afalacs al president dels Estats Units.
“Així doncs, ell està pressionant molt perquè això sigui així. Jo estic pressionant perquè això passi. El més positiu és que a la Haia vam tenir unanimitat. Els 32 països hi van estar totalment d’acord i Espanya va acceptar completament els objectius de capacitat. Crec que és important assenyalar-ho”, va concloure Rutte, que fins ara no s’havia pronunciat públicament sobre l’afer.
També Robles va haver de valorar les amenaces de Trump i va intentar rebaixar el to indicant que el que va fer Trump no són “atacs” cap a Espanya, sinó una “expressió”. “No es poden treure de context, que de vegades hi ha un cert interès a treure-les de context, perquè el veritablement important que tothom sap és que Espanya té un compromís ferm amb l’ Aliança Atlàntica”.
En un sentit semblant es va expressar el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, que va indicar a la ciutat xinesa de Hangzhou, després d’una reunió amb el seu homòleg xinès, Wang Yi, que Espanya “és un aliat fiable”.
A Brussel·les, a més, la ministra de Defensa va semblar que obria la porta al fet que Espanya pugui arribar a l’objectiu de la despesa del 5% en deu anys. “Jo puc dir que el 2025 Espanya està complint la seva obligació assumida el 2014. El que passi el 2030 o el 2035 crec que absolutament ningú no ho pot saber”, va afirmar davant la premsa. Unes declaracions que contrasten amb les fetes la vigília pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que va indicar que el compromís del 2% de la despesa militar espanyola és, ara per ara, inamovible.
