En pocs dies, una àmplia zona de la Mediterrània ha patit dues tempestes molt intenses. Primer, la borrasca Amy . Seguidament, la dana Alice . Les pluges extremes han provocat greus inundacions i escenes de caos a moltes ciutats. Des de Múrcia fins a Tarragona, una franja de gairebé 500 quilòmetres ha quedat, un cop més, literalment sota l’aigua. ¿Per què aquesta zona –que es podria ampliar de Màlaga a Girona– a la tardor és l’epicentre de fenòmens meteorològics tan violents?
L’explicació científica té quatre variables històriques: les condicions atmosfèriques, la humitat del mar, l’orografia i els vents. I un element nou producte del canvi climàtic antropogènic: una temperatura rècord de l’aire i del mar. “Tenim molta més energia al sistema”, explica José Ángel Núñez, cap de climatologia de l’ Aemet a la Comunitat Valenciana.
“Tenim molta més energia en el sistema”, diu un climatòleg sobre la temperatura rècord de l’aire i del mar
Les dades d’aquest organisme revelen que a la majoria de les ciutats mediterrànies plou menys que en altres regions, com al nord. Per exemple, la mitjana de pluja anual a Galícia se situa entre 1.000 i 1.200 mil·límetres, més del doble que a la Comunitat Valenciana (entre 350 i 600 mm). Samuel Biener, climatòleg de Meteored, recalca, però, que la pluviometria anual del sud de València és molt semblant a la d’algunes zones interiors de Galícia. La diferència? Que al nord les precipitacions són suaus i contínues, mentre que a la Mediterrània els episodis són aïllats, però molt intensos.
Qualsevol zona de l’àrea mediterrània, no només d’ Espanya, està exposada a aquestes pluges torrencials tardorals, assenyala Núñez. La proximitat de la regió a una conca marina relativament tancada, aigües molt càlides al final de l’estiu i a la tardor, i el fet d’estar envoltada de cadenes muntanyoses que eleven els corrents d’aire, aquests són els “factors bàsics” que es posen en joc durant aquesta estació en els grans temporals.
Finalment, afegeix aquest expert, l’orientació del vent en capes baixes fa que estigui més exposada una zona del litoral o una altra. El vent és un element determinant en el repartiment de les pluges. Depenent de la direcció amb què bufa, es veuen afectades unes poblacions abans que altres. L’absència de vent, a més, pot “acarnissar-se amb un punt geogràfic” i provocar que hi caigui aigua durant hores.
“A la nostra zona, les gotes fredes més adverses són les que van acompanyades d’un fort vent que condueix els màxims de precipitació fins a les muntanyes d’interior o prelitorals. Tota aquesta pluja fa créixer els cursos. Però no sempre hi ha un gran vent, de vegades, com ha passat durant els últims dies, les pluges es produeixen al litoral i generen inundacions a causa de l’enorme quantitat d’aigua caiguda”, explica el científic de l’ Aemet.
Biener afegeix que als canvis en els patrons atmosfèrics, amb un corrent amb força, que a la tardor s’enforteix com a conseqüència de l’increment del contrast entre masses càlides i fredes, cal sumar-hi l’orografia de la Mediterrània, un altre element “clau en la formació de grans tempestes”. Les muntanyes actuen com una barrera que força les masses d’aire humit i càlid del mar a ascendir, i això fa que els núvols quedin retinguts. En conseqüència, “les tempestes es regeneren sobre si mateixes i provoquen grans acumulacions d’aigua”.
L’ingredient nou d’aquests últims anys, que explica que aquests fenòmens siguin cada vegada més extrems, és la temperatura de l’aire i del mar. “És el canvi més notable entre els elements del clima”, sentencia Núñez.
El 2022 i el 2023, la Mediterrània espanyola es va elevar a temperatures rècord, amb anomalies de diversos graus persistents el 2024 i el 2025. “Això significa que, malgrat que aquests fenòmens no són nous, ara troben més disponibilitat d’energia i humitat”, detalla aquest expert.
Uns mars més càlids , afegeix, proveeixen de més quantitat de vapor d’aigua l’atmosfera i afavoreixen la inestabilitat, “i donen lloc a núvols de tempesta més vigorosos, dels quals poden caure pluges més torrencials”.
El meteoròleg Mario Picazo renega de la frase “això ha passat tota la vida”. N’hi ha prou amb veure els registres per comprovar que “la torrencialitat ha anat a més”.
“No és estrany, perquè la Mediterrània és el mar que s’escalfa més ràpid, aproximadament un 20% més ràpid que la mitjana global dels oceans. Això es deu principalment al fet que és un mar semitancat, de mida relativament petita i amb un intercanvi limitat d’aigua amb l’oceà Atlàntic. Aquestes característiques fan que la calor s’acumuli amb més facilitat i que els efectes del canvi climàtic siguin més intensos i visibles en menys temps”, explica aquest expert.