Amb vel negre, mocador palestí a les espatlles, i abraçada a la caixa que contenia les 11.227 firmes de suport a la seva petició, la jove musulmana de 17 anys, Eman, va creuar ahir al matí la porta de la Conselleria d’ Educació de La Rioja per registrar la seva demanda: poder gaudir de la llibertat de decidir si va amb vel o sense al seu institut, una decisió que ratifica, diu, la Constitució.
Aquesta conselleria havia encarregat fa un any un informe jurídic per avaluar la possibilitat de prohibir el hijab en tots els centres educatius de la comunitat autònoma sense contravenir els drets consagrats a la Constitució. Es partia de l’afirmació que l’ús de vel no és pacífic.
L’alumna, que va ser expulsada de l’escola per anar-hi amb hijab, ara va destapada per no perdre la plaça
Els serveis jurídics van fer provisió de diverses sentències de jutjats de Madrid i Múrcia en què es donava la raó a les normes internes d’escoles i instituts que impedien que nenes i adolescents anessin amb vel als centres.
L’Eman s’enfronta no només al consell escolar del centre educatiu que va votar a favor de la prohibició el mes de juny, sinó també al govern autonòmic, en mans del PP, en ple posicionament polític sobre el debat de la immigració. És conscient que no pot portar el pes de tot i preserva el seu desig d’estudiar.
Per això, ahir, va celebrar un suport inesperat. Quan anava a presentar les firmes a la conselleria, un home es va acostar amb 134 firmes més en paper, cosa que va elevar el nombre total a 11.227, explica agraïda l’Eman a La Vanguardia , per telèfon.
Aquesta noia va ser expulsada del Sagasta els primers dies de classe per anar-hi amb el cap tapat, una cosa que l’ escola havia anunciat que estaria prohibida
a partir d’aquest curs. La tercera falta d’aquest tipus, se li va advertir, seria expulsada del tot. Per tant, l’Eman compleix amb la norma i, cada dia, quan entra
al centre, es treu el mocador del cap i el guarda a la motxilla. Torna a posar-se’l abans de sortir del recinte.
“Per a mi és humiliant que m’obliguin a anar amb els cabells descoberts. M’avergonyeix. Sento que m’obliguen a fer una cosa per professar la meva religió quan jo no faig mal a ningú”, afirma l’Eman.
Es mostra en desacord que sigui una imposició de l’islam en la mesura que una pot ser musulmana sense necessitat de portar hijab, “el que és una imposició és obligar-me a treure-me’l”. I afegeix: “Diuen que portem el vel obligades, però si me’l fas treure també m’hi obligues”.
No entén que la seva imatge causi incomoditat als ulls d’aquells que la miren. “Jo vull anar amb vel perquè em sento estranya presentant-me sense vel davant persones que no són de la meva família, especialment dels homes”, indica.
La jove es va matricular al Sagasta perquè és l’únic que ofereix batxillerat internacional a La Rioja (la mateixa modalitat que van cursar les filles del Rei a l’ UWC Atlantic College de Gal·les). “Sé que és més exigent que el batxillerat ordinari, però vull ser advocada i m’agradaria anar a una universitat estrangera”. D’origen pakistanès, la jove va arribar a Logronyo quan tenia dos anys. És la primera de la família que cursa batxillerat. Se situa així, estadísticament, en la minoria d’immigrants que assoleixen aquesta etapa.
L’institut va prohibir el vel acollint-se a les normes de funcionament del centre que no permeten “barrets, gorres, viseres, caputxes, boines i semblants a l’interior de l’edifici”. Van ampliar la interpretació al vel. Es considera que és un greuge comparatiu amb els nois perquè ells no puguin anar tapats. També és una qüestió de seguretat, ja que, en cas, de robatori, les càmeres no podrien identificar l’infractor.
