El Torneig Internacional Femení d’ Escacs es va celebrar per primer cop a Barcelona, a la Cúpula del Coliseum. La seu potser suscita estranyesa, i per tant val la pena donar compte de l’indret.
El cinema Coliseum, el més modern i ambiciós de l’època, va ser inaugurat el 1923, i s’assegura que tenia previst instal·lar la ruleta en aquella cúpula que remata el colossal edifici, projectat per l’arquitecte Francesc de P. Nebot. El cop d’Estat de Primo de Rivera, aquell mateix any, va impedir aquell intent, ja que es va decretar la prohibició del joc a tot Espanya.
L’interès d’aquella competició va impulsar a sol·licitar un primer enfrontament entre jugadores nacionals
El destí final d’aquell lloc va quedar incert, fins que el president Companys el va inaugurar com a seu del Foment de les Arts Decoratives (FAD). Era el 1936. Aquell espai octogonal, emmarcat per unes columnes aparellades per sostenir la volta que introduïa llum natural, havia estat meravellosament ornamentat per Valeri Corberó.
La guerra incivil va suposar una interrupció. Va quedar sota el control del Sindicat dels Bells Oficis, afecte a la UGT. L’apocalíptica explosió prop de l’edifici, el 1938, d’un camió carregat de trilita va fer malbé la cúpula.
L’espai octogonal va ser adaptat a les exigències pròpies d’aquell indret tan original
A finals del 1940 s’hi va reprendre l’activitat, que també incorporava concerts, i tota sèrie d’actes, com ara desfilades de moda, tornejos o exposicions de canaris, per obtenir ingressos i restaurar l’espai.
El 1960 es va transformar
en seu de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, secció del FAD. Fins que el 1971 aquesta entitat cultural va abandonar la cúpula.
A finals del 1949 havia acollit dues competicions internacionals seguides d’escacs: una de masculina, entre seleccions de París i Barcelona, i una altra de femenina.
En aquesta última hi van participar dues jugadores angleses, una d’holandesa, una de belga, una de francesa, una de castellana i dues de barcelonines: Glòria Velat i V. Guinart. Aquelles partides van durar diversos dies, i se’n va proclamar vencedora una de les representants angleses. La castellana hi va fer molt bon paper i prometia futur, d’acord amb la valoració dels cronistes.
Un fet rellevant i que mereix ser assenyalat: aquell torneig destacava perquè era la primera vegada que hi participaven representants locals, la qual cosa va permetre demanar la conveniència d’organitzar com més aviat millor un campionat femení nacional.