Les barricades contra Mussolini i la guerra civil contra Franco mereixen un monument. Però no tothom hi està d’acord.
Un baix relleu dedicat als voluntaris de les Brigades Internacionals s’ha convertit en el nou blanc del partit de Giorgia Meloni, que acusa l’Ajuntament de Parma ( Emília-Romanya) de retre homenatge només a una part dels italians que van participar en la guerra civil espanyola. Ni tan sols després de cent anys s’han tancat les ferides. Quan a Itàlia tot semblava perdut i el feixisme de les esquadres s’havia convertit en un règim, a Parma alguns van pensar que no es podia continuar abaixant el cap. Des d’aquest centre agrícola, transformat després de la Primera Guerra Mundial en una de les províncies més industrials del país, van partir 46 homes cap a Espanya, encapçalaments pel comunista Guido Picelli, per unir-se a les Brigades Internacionals. Un nombre petit, però amb un passat heroic: les barricades de Parma, que durant deu dies van tenir a ratlla els esquadristes de Benito Mussolini, dirigits per l’aviador Italo Balbo.
L’Ajuntament dela ciutat italiana ha encarregat un baix relleu a l’artista català Domènec
Aquella va ser una altra derrota, encara més dolorosa. Picelli va ser assassinat el 1937 al front de Sigüenza, i els seus companys el van acomiadar amb tres funerals: a Madrid, Barcelona i València.
Avui, l’Ajuntament de Parma, altre cop sota un govern de centreesquerra, encapçalat per l’alcalde Michele Guerra, vol retre homenatge a aquells conciutadans dedicant-los una escultura de l’artista català Domènec, que s’inaugurarà al desembre sota els Portici del Grano, a pocs metres del Teatro Regio, la casa de Giuseppe Verdi, el compositor més lligat a la identitat de la ciutat. L’homenatge anirà acompanyat d’un congrés en què participaran representants de les institucions catalanes, historiadors i professors universitaris espanyols i italians. Però la dreta local murmura i protesta: “Els que estaven del costat correcte eren els altres”. Priamo Bocchi, líder local dels Germans d’ Itàlia, el partit de Meloni, va esclatar a les xarxes: “L’Ajuntament de Parma (a més de 15.000 euros per a un congrés sobre la guerra civil espanyola) destina 30.000 euros per encarregar (a l’artista català Domènec) una placa commemorativa dels parmesans que van participar a Espanya en la Guerra Civil i en la lluita contra el règim franquista”, i va arribar a qualificar l’obra d’“una porqueria”.
Un usuari va comentar: “Hi va haver també parmesans que van lluitar en suport del règim franquista”. Cosa a què el dirigent
melonià va respondre: “Però aquests, com que eren del costat correcte, no mereixen una placa”.
Les iniciatives es van presentar a Barcelona pel vicealcalde de Parma, Lorenzo Lavagetto, en el marc d’una sèrie de trobades amb, entre d’altres, l’alcalde Jaume Collboni, el president de la Generalitat Salvador Illa i el conseller de Justícia i Memòria Democràtica, Ramon Espadaler. “Fets que avui, més que mai, ressonen com una advertència davant les tragèdies i els conflictes que sacsegen diàriament el nostre planeta i que exigeixen una ferma presa de consciència davant els abusos i les injustícies”, va comentar el president del Consell Comunal de Parma, Michele Alinovi.
La memòria d’aquelles gestes no s’ha perdut: encara pot llegir-se en un mural, a la vora del torrent Parma, el missatge dirigit a l’aviador feixista Italo Balbo, que per encàrrec de Mussolini va assetjar la ciutat: “ Balbo t’è pasè l’Atlantic, mo miga la Pärma ” que en dialecte parmesà vol dir: “ Balbo, vas creuar l’ Atlàntic, però no Parma”. Barricades que alguns encara no han acceptat del tot.