“Els nois maduren més tard, i això a alguns els humilia i es marginen”

Separar o integrar

El repte per al col·legi de l’evolució humana és la neurodiversitat. Si tots els humans fóssim iguals, ens hauríem extingit perquè el medi canvia i no hauríem pogut adaptar-nos. Per això, cadascú té característiques diferents en cada etapa de la vida. I els nois, en conjunt i de mitjana, solen –apunta Batty– madurar més tard que les noies. Per ajudar-los i evitar que la diferència acabi sent marginació proposa educació separada (o segregada, si ho prefereixen). Altres pedagogs prefereixen integrar els diversos a la mateixa aula a totes les edats. Batty suggereix que els pares han de poder escollir què prefereixen. I d’altres apunten que el dret a escollir, com d’altres, no comporta l’obligació de tots de pagar-lo; en aquest cas, subvencionant escoles diferenciades. I vostès decidiran a qui escolten.

Per què separar a l’aula nens i nenes?

Perquè l’evidència és que nois i noies maduren a un ritme diferent i en etapes diferents del seu creixement.

És només una impressió?

És l’evidència. Les noies –de mitjana– maduren abans que els nois.

Per què ha de ser un problema?

És que no ho és per a molts nois que poden aconseguir grans resultats en coeducació amb les noies. Però hi ha altres xavals que, com que de mitjana són més lents que les noies, es beneficien de separar-los a l’aula.

No sé si veig per què.

Perquè els resulta humiliant quedar endarrerits en rendiment i acaben per desdenyar tota l’educació. Aquests nois es beneficien, en canvi, d’una aula només masculina i un programa per a ells.

Una educació masculina a la carta?

El més important és que noies i nois vagin a la millor escola per a ells. I que els pares puguin escollir-la. Per això som 270 es­coles d’ensenyament de primària i secundària als EUA, el Canadà, el Regne Unit, l’ Índia, Austràlia i la UE que estan convençuts que els seus fills mascles rendeixen més en aules només per a ells.

Què els ensenyen als nois a les seves aules només per a ells?

El que sabem que els ajuda a madurar quan les noies ja han madurat. Es tracta de relacions, amistat, pertinença, que descobreixin la seva passió.

No els hi poden donar en coeducació?

És més difícil si les noies els avancen. En veure el seu retard, els nois es tanquen i es convencen que estudiar no és per a ells.

Aquest retard no és part de la vida?

En aquest moment els xavals encara no ho saben. Tenim investigació concloent sobre aquest fet amb més de 18.000 estudiants. Sap què és el més important?

M’ho dirà ara.

Els nois necessiten estar segurs que els professors i els pares i l’entorn creguin que aconseguiran ser millors. Si no estan segurs que els professors hi creuen, s’ensorren i s’aïllen. Necessiten estar segurs que poden progressar.

A les noies no els passa el mateix?

Creixen a un altre ritme i en altres etapes. Estem segurs de com estructurar el programa per a aquells nois que s’eduquen millor amb altres nois que amb noies que els avancen. El que oferim als pares és que puguin triar si el seu noi estarà millor amb o sense noies.

Llibertat d’elecció?

És el cor de la democràcia.

Però també cal veure si la democràcia pot i ha de pagar aquesta diferència.

Estem convençuts que l’elecció dels pares ben informada millora l’educació de tots.

El debat és també si els contribuents subvencionem les seves escoles.

Ho entenc...

Ningú no prohibeix l’educació segregada, però l’hem de subvencionar?

A molts països, com el Regne Unit, Nova Zelanda o Austràlia, hi ha col·legis enterament públics només per a nois o només per a noies. No es tracta de segregar ningú, només d’empoderar els nois que ho necessiten. El Doctor Challoner’s Grammar School, o l’ Aylesbury Grammar School, que conec bé, són del tot públics i només per a nois.

Per què els nens maduren després?

Hi ha qui ho atribueix a raons socials; d’altres creuen que són bioevolutives... Les raons importen menys que les unes i els altres tinguin una relació positiva d’aprenentatge amb l’escola.

Què proposa?

Amb aquells nois que s’eduquen millor en una escola separada, cal estructurar el programa i les seves etapes perquè s’adaptin al seu procés de maduració.

Quan maduren els seus nois?

Quan arriben als 17, 18 anys solen millorar, però la diferència mitjana respecte a les noies sol allargar-se per a la majoria de nois al llarg de tota l’adolescència.

No es perden alguna cosa també els nois quan els separes de les noies?

Aquesta és una bona pregunta, per això promovem també activitats amb escoles de noies o de coeducació en les quals puguin relacionar-se. Nosaltres ho fem en esports, festes, excursions, activitats ­culturals...

Si separen nois i noies a l’aula no els costarà més d’integrar-se a la vida?

Si mira les dades, veurà que avui són molt preocupants per als nois joves a la universitat, ocupació, taxa de suïcidi...

No m’espanti...

Penso que podem treballar junts en l’educació separada o coeducació perquè sigui millor.