El que ha passat a Andalusia amb 2.000 participants en el cribratge per al diagnòstic precoç del càncer de mama és molt greu i erosiona la sanitat pública. No avisar les dones que la seva mamografia havia donat un resultat dubtós ni citar-les per a una altra prova és una deixadesa injustificable, de conseqüències terribles per a algunes d’elles. Aquest mal funcionament trenca la confiança en el cribratge, origina temors de quantes vegades no passarà el mateix, en quantes autonomies.
Protesta, la setmana passada a Huelva, pels problemes amb el cribatge de càncer de mama
A Espanya, hi havia un consens per anar escurçant les llistes d’espera del càncer. Però casos que van transcendint apunten que hi ha un retrocés. Com les esperes fins al 2027 per a proves per descartar diagnòstics oncològics a la Comunitat de Madrid, que a Andalusia el mateix que amb les mamografies pugui haver passat també en altres cribratges...
Sense tancar la crisi del cribratge del càncer de pit, PP i PSOE emboliquen la troca amb l’avortament
Durant anys s’ha apostat per la investigació i la detecció i tractament precoços, no es pot renunciar a aplicar-ho als pacients. S’han de dotar pressupostàriament els programes sanitaris com cal, sobretot els de risc vital. Si l’hospital andalús on es feien la majoria de les mamografies es va veure ultrapassat, havia d’informar la Conselleria de Sanitat que no complia la seva tasca. La conselleria ha de prendre mesures. El relleu de la consellera, després de qüestionar, a sobre, les afectades, no serveix de creu i ratlla; caldrà garantir cribratges fiables.
En comptes de tancar aquesta crisi, revisar que els cribratges funcionin bé i a tot arreu, atendre les perjudicades i tranquil·litzar els dubtes, PSOE i PP s’han posat a embolicar la troca amb l’avortament, qüestió que els conservadors agiten periòdicament per acontentar una bossa dels seus votants –i progressistes que compten pescar vots, pensin que als EUA el dret va empitjorar molt, i això no va impedir que guanyés Donald Trump–.
Excusant-se en la suposada protecció de les dones de si mateixes o en la protecció dels metges que no volen fer avortaments (sigui per objecció ideològica o per estalviar-se una intervenció poc valorada), acaben sempre perjudicades les dones que han de penar i peregrinar per interrompre l’embaràs en un centre sanitari que no és el seu, on les deixin Isabel Díaz Ayuso i els seus correligionaris, cosa que, a més, contribueix a culpabilitzar-les i a mantenir viu l’estigma sobre l’avortament.
