El president dels Estats Units, Donald Trump, es va preguntar durant el seu primer mandat per què hauria d’acceptar refugiats de “països de merda” com Haití o alguns estats africans. Ara sembla disposat a materialitzar aquell sentiment en una transformació radical del sistema d’acollida de refugiats nord-americà, que durant anys ha tingut gran suport bipartidista. Segons documents interns obtinguts per The New York Times , l’ Administració Trump vol fixar el límit de refugiats admesos en 7.500 el pròxim any, una dràstica reducció respecte al màxim de 125.000 que va establir Joe Biden l’any passat, i per això es planteja prioritzar “refugiats que puguin assimilar-se plenament i adequadament, i que estiguin alineats amb els objectius del president”.
Trump va suspendre el seu primer dia en el càrrec les admissions de nous refugiats i va sol·licitar al seu lloc propostes sobre com havia de continuar el programa. Els plans presentats pel Departament d’ Estat i de Seguretat Nacional donen resposta a aquella pregunta. L’ Administració considera reduir-ho a la seva màxima expressió i donar preferència als qui parlin anglès, sud-africans blancs i europeus la llibertat d’expressió dels quals es consideri que ha estat coartada per la seva visió política.
L’Administració Trump vol donar preferència a persones que “puguin assimilar-se”
“El fort augment de la diversitat ha reduït el nivell de confiança social essencial per al funcionament d’una democràcia”, assenyala un dels documents. Els canvis proposats donarien més èmfasi a la capacitat dels sol·licitants d’asil d’assimilar-se, instant-los a rebre classes sobre “història i valors dels Estats Units” i “respecte per les normes culturals”. Tot i que no s’han fet públics, Thomas Pigott, portaveu del Departament d’ Estat, va dir que “no hauria de sorprendre ningú que el Departament d’ Estat estigui implementant les prioritats del president degudament elegit. Aquesta Administració prioritza sense complexos els interessos del poble”.
Alguns aspectes de la proposta ja s’han començat a aplicar. Mentre va cancel·lar els programes de protecció temporal de centenars de milers de persones que van fugir de Cuba, Nicaragua, Veneçuela i Haití durant l’ administració Biden, Trump va concedir al maig refugi a desenes d’afrikàners sud-africans, al·legant que enfrontaven persecució racial al seu país d’origen, una afirmació que ha estat refutada per les autoritats sud-africanes i per les estadístiques.
Aquest fet va deixar clar que la prioritat de la Casa Blanca és acollir les persones blanques que s’hagin sentit perseguides, limitant el paper de refugi del món que ha tingut el país les últimes dècades. Això inclou Europa, tot i que no Espanya, els habitants de la qual no es consideren “blancs” al cens dels Estats Units, sinó “hispans”.
D’aquesta manera, la proposta es refereix més aviat als caucàsics, i sembla al·ludir a les persones d’extrema dreta del Regne Unit i Alemanya, entre altres països. Concretament, els suggeriments aconsellen Trump de donar preferència als europeus que hagin estat “objectiu per expressar pacíficament opinions en línia, com l’oposició a la migració massiva o el suport a partits polítics ‘populistes’” com l’alemany Alternativa per a Alemanya (AfD).