Per Benjamin Netanyahu, una cosa és que la guerra a Gaza hagi acabat, i una altra de molt diferent, que Israel no hagi de prosseguir la seva “lluita completa”. “Qualsevol que aixequi la mà contra nosaltres ja sap que pagarà un preu molt alt per la seva agressió”, va dir ahir des del mont Herzl de Jerusalem, abans de pronunciar una frase reminiscent de les seves arengues de guerra: “Estem decidits a completar la victòria que determinarà l’ordre de les nostres vides durant molts anys”, va sentenciar.
La portaveu de Netanyahu va començar la seva roda de premsa d’ahir recordant, amb el seu llaç groc encara al pit, que es complien 741 dies de l’atac de Hamàs. La premsa també en segueix el compte, i la portada digital del Times of Israel encara diu: “741 dies de guerra”.
Trump diu que “Israel tornarà a aquells carrers així que jo l’hi digui” per “donar-los una pallissa”
Ara mateix, el principal front obert per al Govern i la societat israelians és la tornada d’aquells cadàvers d’ostatges que continuen a Gaza. “Ara per ara han tornat només nou [cossos], però sabem que continuen tenint les restes de 19 ciutadans israelians que mereixen ser enterrats pel ritu jueu”, va explicar Shosh Bedrosian, la portaveu del primer ministre.
És cert que els anomenats 20 punts de Trump donen a Hamàs 72 hores per tornar tots els ostatges –vius i morts– després que Israel “acceptés públicament l’acord”. Però la proposta del president dels Estats Units ignorava una cosa: el grup palestí no pot recuperar amb tanta prestesa restes humanes sota la runa. Les Brigades Al-Qassam, braç armat de Hamàs, van dir ahir que havien lliurat els cossos a què van poder accedir, però que calen “esforços significatius i equipament especial” per als que queden. Tot i així, el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, va acusar Hamàs d’“incomplir els seus compromisos”, i a Tel-Aviv busquen com exercir pressió. Ara per ara, el Govern ha compartit dades d’intel·ligència sobre la ubicació de les restes amb els EUA i els mediadors de l’alto el foc a Gaza, Egipte, Qatar i Turquia.
Alguns experts pensen que, en realitat, els cadàvers són només una excusa del primer ministre per fugir cap endavant i mantenir el seu Govern a la superfície. “Ara s’espera que s’obrin investigacions pel 7 d’octubre i que es reprengui també el seu judici per corrupció. Netanyahu ha de ser sota molta pressió, i ara per ara la seva única excusa real per traslladar aquesta pressió a Gaza són els ostatges”, explica Max Rodenbeck, corresponsal de The Economist durant més de dues dècades i director del departament sobre Israel i Palestina del Crisis Group.
“Netanyahu, que no estava del tot content amb el pla de pau de Trump, ha d’anar amb compte de no desobeir el que s’hagi pactat amb els EUA i aïllar-se totalment”, explica a La Vanguardia l’analista, que assegura que, en qualsevol cas, el primer ministre israelià “és un veritable supervivent polític” la “millor carta” del qual és la seva capacitat per influir a Washington. Ara per ara, la primera crisi després de la firma de l’alto el foc no ha distanciat
els EUA d’Israel. En una trucada amb la CNN, Trump va dir que consideraria permetre que l’exèrcit de Netanyahu reprengués els combats a Gaza si Hamàs no complia la seva part de l’acord. En aquell moment, les tropes israelianes ja havien matat vuit palestins de la franja en un lapse de dos dies.
Tot just tres dies després d’un viatge per Israel i Egipte en què va augurar “una nova aurora” per a l’ Orient Mitjà, Trump va afegir: “Israel tornarà a aquells carrers [de Gaza] així que jo l’hi digui” per “donar-los una pallissa”. Ahir a la nit es va pronunciar amb el mateix to sobre els enfrontaments entre Hamàs i clans saquejadors d’ajuda humanitària
–alguns de finançats per Israel– que s’han cobrat més de 30 vides els últims dies. “Si Hamàs continua matant gent a Gaza, haurem d’entrar i matar-los nosaltres”,
va atiar.