La fam no només no s’erradica, sinó que es fa servir com un “instrument de guerra”.
El papa Lleó XIV va inaugurar amb un discurs molt contundent la Jornada Mundial de l’ Alimentació, celebrada a Roma, al gran saló de la FAO, l’agència de les Nacions Unides per a l’ Alimentació i l’Agricultura. Va ser la primera intervenció internacional del Pontífex. A l’acte, celebrat a la seu extraterritorial de la FAO, a pocs metres del Coliseu, hi van participar també la reina Letícia
–ambaixadora especial per a la Nutrició d’aquest organisme–, el president de l’ Uruguai, Yamandú Orsi, i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni.
La Reina va alertar sobre la pèrdua de principis com el multilateralisme i la justícia social
Durant la seva intervenció, la reina Letícia va reprendre la idea del Pontífex que la fam continua sent “una ferida oberta” i una “arma de guerra” en molts llocs del món, i va assenyalar una sèrie de factors de desànim en aquests “temps difícils” per les “revisions” de principis que, va dir, “crèiem inalterables”. Entre aquestes certeses que s’han enfonsat, la Reina va esmentar el multilateralisme, la cooperació, el vincle entre el finançament i la justícia social, o la consideració de l’alimentació “adequada, suficient, sostenible i saludable” com un dret inalienable. També va apuntar contra “la concentració corporativa dels sistemes alimentaris”.
A la part final de la seva intervenció, pronunciada íntegrament en castellà, va recordar el discurs que el rei Felip VI va pronunciar a l’Assemblea General de Nacions Unides, en què va subratllar que “la dignitat de l’ésser humà no és negociable”.
Amb un to de veu més alt, la Reina va desafiar l’auditori: “I sisplau, en temps de desconfiança, potser seria interessant que qui tingui una idea millor –també en aquesta sala– per continuar treballant en la cooperació multilateral perquè totes les persones s’alimentin adequadament, pogués venir aquí i explicar-nos-la”.
Després del dinar ofert pel director general, el xinès Qu Dongyu, la reina Letícia es va reunir a la vuitena planta de la seu de la FAO –amb una vista espectacular sobre el Palatí– amb vuitanta treballadors espanyols de l’organització.
La jornada va estar sens dubte marcada per la intervenció de Lleó XIV, que, amb el seu estil
sobri però ferm, va enviar missatges molt contundents. Va citar els nens que pateixen desnutrició, amb les consegüents malalties i el retard en el creixement motor i cognitiu. “Això no és casualitat
–va dir–, sinó el senyal evident d’una insensibilitat imperant, d’una economia sense ànima”: permetre “que milions d’éssers humans visquin –i morin– castigats per la fam és un fracàs col·lectiu, un extraviament ètic, una culpa històrica”. I després de denunciar “la fam com a instrument de guerra”, el Pontífex va llançar preguntes retòriques que van ressonar com una invocació: “Poden els responsables polítics i socials continuar polaritzats, gastant temps i recursos en discussions inútils i virulentes, mentre aquells a qui haurien de servir continuen oblidats i utilitzats en nom d’interessos partidistes?”. Preguntes que, per si soles, contenen respostes atroces.