La policia investiga la desaparició d’un Picasso en el viatge de Madrid a Granada

L’estrany cas del Picasso perdut podria ser una nova aventura de l’Inspector Clouseau i la Pantera Rosa. Sens dubte, aquesta història té tots els ingredients d’aquella popular sèrie en què un enginyós lladre de guant blanc posava a prova la sagacitat del despistat gendarme. Una trama de caire còmic que sempre acabava amb la resolució del misteri per la via més inesperada.

Però aquesta vegada no es tracta d’un diamant, sinó ni més ni menys que d’un Picasso. La Policia Nacional investiga la desaparició d’un petit quadre del pintor malagueny, Natura morta amb guitarra , que viatjava de Madrid a Granada i que no era entre les peces que van arribar a la sala d’exposicions.

El furgó que portava l’obra, amb 56 més, va fer nit a Deifontes, a només 22 km de la destinació

L’obra, un guaix sobre paper de 12,7 x 9,8 cm pintat el 1919 i pertanyent a un col·leccionista que la va adquirir fa uns anys per 60.000 euros, continua sense aparèixer. La pista se li va perdre entre la casa del particular a Madrid, d’on va sortir el 25 de setembre; el magatzem de l’empresa de transports on va estar fins al 2 d’octubre, i Granada, on es va descobrir que no figurava amb les altres 56 obres que havien arribat el dia 3 per lluir a l’exposició Bodegó. L’eternitat de l’inert, organitzada pel centre cultural CajaGranada i inaugurada la setmana passada.

La notícia, certament rocambolesca, la va avançar ahir el diari granadí Ideal i de seguida va saltar a la resta de la premsa: com podia ser que hagués desaparegut, de la nit al dia, un quadre de Picasso, assegurat en 600.000 euros?

“De la nit al dia... Ummm”. La resposta potser és aquí, diria l’Inspector Clouseau: “Per què el furgó que portava les obres es va aturar a pocs quilòmetres de Granada i no va arribar a la destinació fins a l’endemà?”. El viatge per carretera des de la capital d’Espanya, per més delicada que sigui la càrrega, és de només 419 quilòmetres, i no és necessari, en principi, fer nit pel camí. Per què van parar a dormir els transportistes, que havien sortit a les quatre de la tarda?

Aquesta és la incògnita que plana sobre Deifontes, la localitat a 22 quilòmetres de Granada on els dos empleats de l’empresa de transports que portaven els quadres –alguns de molt més valuosos que el desaparegut– van fer torns durant la nit per no deixar en cap moment sense vigilància el vehicle, abans de reprendre la ruta l’endemà al matí.

Sigui com sigui, Natura morta amb guitarra havia desaparegut quan es van desembalar les obres el 6 d’octubre, tres dies després, i CajaGranada Fundación, l’exposició de la qual pretenia redescobrir el bodegó a través de peces dels segles XVII al XX, el que va descobrir va ser que faltava el Picasso i va presentar la denúncia el dia 10.

“Les obres es van traslladar de manera continuada del furgó al muntacàrregues, a la planta -1, i, seguidament, a la planta 1”, explica la fundació en un comunicat. Però el responsable d’exposicions, “com que tots els embalatges no estaven numerats degudament” –la llista estava mal ordenada d’origen i el quadre de Picasso no portava el número 15, el que li corresponia–, no podia revisar-les una per una sense desembalar-les. Tot i això, va firmar l’albarà i els transportistes van marxar al cap d’una estona.

Si el divendres 3 només es van comprovar les procedències a partir dels diferents embalatges, el dilluns 6 es van repassar les peces una per una i va ser llavors quan es va trobar a faltar el Picasso. Durant el cap de setmana, això sí, les obres van estar “ videovigilades tota l’estona”. Tot molt estrany...