La veu del soci, antigament sonora i potent gràcies a l’acústica del vell Camp Nou, fa un temps que està atenuada per les obres de l’estadi i el trasllat a Montjuïc. L’a ssemblea telemàtica de diumenge promet arribar a més gent mitjançant la tecnologia, però ahir va tenir lloc un avançament. Un petit reducte de culers, tot just una privilegiada excepció entre els més de 140.000 socis, va participar en una sessió informativa abans de l’ assemblea que es va acostar a les tres hores. Uns 60 compromissaris dels 4.641 que tenien dret a l’assistència van tenir l’oportunitat d’escoltar a escassos metres les explicacions del tresorer Ferran Olivé, indemne davant les preguntes dels presents, i la vicepresidenta institucional, Elena Fort, que va trobar més rèplica per explicar els dubtes sobre l’ Espai Barça.
Mentre el soroll de les obres impera a l’estadi, sense data de retorn i on es tornarà “com més aviat millor”, segons Fort, a les entranyes de les oficines regna la pulcritud i la calma. Una maqueta impol·luta de l’Spotify Camp Nou acabat, enmig de la sala, va atreure els més curiosos abans de l’acte, mentre que d’altres van calmar la gana amb uns canapès per intentar pair els sempre confusos números de la temporada passada i el pressupost de l’actual que van obrir la sessió.
El soci va rebre les explicacions econòmiques de Ferran Olivé sense gaires peròs
“El Barça ja no està malalt. Ara n’hem de tenir cura perquè no torni a emmalaltir”, va concloure l’explicació Olivé. El tresorer va pentinar les dades amb un discurs optimista, especialment quan va parlar de BLM, la “nineta dels ulls del club”. L’empresa de marxandatge, que calcula que té un valor de 800 milions, ha facturat 170 milions i s’espera que superi els 200 aquest curs. Juntament amb BLM, no vendran “mai”, l’altra carta del club és el futur estadi, amb què calculen ingressar 200 milions més que ara.
El tresorer, que es va felicitar per no vendre jugadors per arreglar els comptes, va parlar pitjor de la multa de la UEFA de 15 milions, fruit d’una època passada en què l’organisme europeu “no mirava de bon ull el club”. I va assegurar, una altra vegada, que la problemàtica amb Barça Produccions, abans Barça Studios, es resoldrà “els pròxims mesos”. La filial audiovisual ara factura “10 milions”. Més ocupat per les qüestions esportives que de la situació financera en general, el compromissari va comprar sense gaires peròs els raonaments econòmics. Va regnar la pau social a la primera part de la reunió, fins i tot amb felicitacions a Olivé “per la gran explicació, com sempre”.
Els compromissaris van reclamar a Elena Fort que l’assemblea es torni a celebrar presencialment
Fort, en canvi, va tenir problemes per frenar una sala en efervescència per la gestió de l’ Espai Barça i Montjuïc. “Gràcies per la paciència i disculpeu”, va començar la vicepresidenta arran dels retards de l’obra i els anuncis de tornada fallits. No n’hi va haver prou. El torn de paraula no es va respectar gaires vegades, amb diversos compromissaris exposant queixes de viva veu, sense micròfon. “El club cuida el turista i arracona el soci”, va dir un dels presents sobre les localitats amb poca visibilitat de Montjuïc. “Pot ser que hagi passat alguna vegada, però no és general. No és veritat que el camp sigui ple de turistes”, es va defensar Fort, que va topar amb un múltiple “no” d’una grada encesa com si es tractés d’un penal assenyalat en contra. “Patètic”, va arribar a qualificar un soci l’anunci de tornada a l’estadi per al Gamper amb Laporta al capdavant. “Teníem la certesa que tornaríem”, va apuntar la vicepresidenta, oberta a reconèixer l’error d’exposar el president.
L’altra gran batalla va ser la negativa del club a tornar a una assemblea presencial. “Som grans i no sabem com funciona”, va indicar un dels compromissaris més actius, barallat amb les pantalles. “Què heu d’ocultar?”, va preguntar un altre, a què Fort va respondre catalogant el Barça com “el club més transparent del món”. “No és el mateix escoltar un CD que escoltar un concert en directe”, va reflexionar un veterà soci, partidari d’exposar els seus dubtes a l’ assemblea cara a cara. “ En prenem nota”, va concloure el debat la vicepresidenta.