Després d’un viatge vindrà una altre viatge, després d’una trobada amb un amic es produirà la trobada amb un altre amic, després d’una guerra esclatarà una altra guerra, després d’un desig se cedirà a un altre desig (“Cedeix al desig, però refina’l”, precisava Lawrence Durrell)... La lectura de Memòria del cos. Poesia completa (1980-2024) ens ho constata: la vida, sí, és una roda que va girant, i el tapís poètic teixit per Àlex Susanna (Barcelona, 1957-Gelida, 2024) va saber atrapar i fer paraula aquesta fugaç existència humana en el seu trànsit incessant.
Desaparegut prematurament a l’edat de 66 anys, en l’esfera de la cultura catalana el seu nom és sinònim de vitalitat: la seva figura destaca com a poeta, crític, dietarista, traductor, editor, gestor cultural i promotor incansable d’aventures artístiques.
Al poema Pausa, del llibre Promiscuïtat (2011), ens diu: “Truco, contesto correus electrònics, / llegeixo, prenc notes, recordo/ estades recents a ciutats llunyanes; / penso en certs quadres que he vist / de pintors que m’agraden de fa temps / i als quals torno sempre que puc / amb renovada atenció, / en el fill que treballa a l’estranger / i els dissabtes és feliç / corrent en bicicleta vora el riu, / en la revetlla de fa uns dies / i el ressopó de matinada / quan semblava que tot / tornava a començar, / penso en tot això / i no puc sinó dir gràcies, / gràcies per tot aquest cúmul / de feina, viatges i trobades, / encara que sàpiga que no / les estic donant a ningú / més que a la vida, / la font / més emboscada / de totes”. L’he reproduït íntegrament perquè és del tot revelador: en mans del nostre poeta, “feina, viatges i trobades” són la matèria primera dels seus versos, i l’obra completa esdevé un particular fris del Partenó conduït tothora per un jo poètic sui generis, sense emmascaraments.
L’edició ha anat a cura de Jordi Llavina, qui explica al pròleg que el present volum aplega deu llibres sencers amb l’afegitó d’una desena de poemes del primer recull que Susanna va considerar vàlid, Memòria del cos (1980), títol que, per voluntat expressa del poeta, ha acabat donant nom a aquest aplec de la seva obra lírica, alhora que va voler deixar-ne fora els dos primers llibres: Abandonada ment (1977) i De l’home quan no hi veu (1979). Els llibres compilats, que abasten quaranta-quatre anys de creació poètica, tenen com a punt final Tot és a tocar , aparegut pòstumament la tardor del 2024. Convé destacar la inclusió dels pròlegs originals dels diferents llibres (de Marià Manent, José Muñoz Millanes, M. Àngels Anglada i Pere Ballart).
Alex Susanna cuando presentó su dietario 'La dansa dels dies' en el 2024
Per les seves pàgines desfila una bona colla d’amics i coneixences, d’anècdotes, d’efemèrides, de paisatges, de ciutats, d’obres plàstiques i musicals... Val la pena posar-ne en relleu certs trets característics. Per començar, l’admiració pel poeta anglès Philip Larkin (1922-1985) perquè, a diferència de l’estil culte d’un T.S. Eliot, Larkin tendia a la recreació de la més mundana quotidianitat en un llenguatge col·loquial i ens ajuda a entendre la fal·lera de Susanna per escriure planerament.
Un altre aspecte clau és el pas del temps. Al poema Última llum, que està inclòs a Palau d’hivern (1987), el nostre autor apunta: “El temps no passa, passen les coses”. El món perdurarà, però nosaltres inexorablement desapareixerem. És una evidència que il·lumina el concepte de la intempèrie que recorre part de la seva obra: “abocats al precipici de l’edat”, vivim sense aixopluc, no tenim on posar-nos a cobert, i cal ser-ne conscients. És un temor molt propi de la nostra modernitat, d’aquesta era postnietzscheana. “Els mites, no sé què són”, admet Susanna el 1994 (a Boscos i ciutats ), i, orfes de mites, sense déus ni empara ni equipatge, estem sols amb nosaltres mateixos.
A causa de tot això, i aquest n’és un altre element significatiu, necessitem recordar per construir-nos a nosaltres mateixos. En primer lloc, cal omplir-nos d’experiències (en el sentit més ampli: amoroses, artístiques, laborals) per fixar més tard els fets que considerem dignes de memòria. El joc del record és recurrent en la poesia de Susanna fins a revestir-se de valor programàtic.
Però per poder recordar les experiències viscudes, abans hem hagut de moure’ns. Heus aquí una paradoxa molt interessant en el seu pensament i la seva obra, el contrast (altre cop tan modern) entre el nomadisme i el recolliment: necessitem pujar a trens i avions tant com quedar-nos quiets i en solitud a la cambra pròpia. Ho expressa molt bé Llavina al prefaci: és l’anhel d’un “espai de fondària moral, no estrictament física”. Ara bé, atordits per tant jet-lag i mancats de mites, la recerca de respostes i de sentit es torna una tasca titànica, l’objectiu d’una extensa obra en vers que no ha parat de buscar-los. És el nucli d’aquest gran llibre.
Àlex Susanna
Memòria del cos. Poesia completa (1980-2024)
Edició de Jordi Llavina
Viena Edicions. 592 pàgines, 27 euros