L’escriptora anglesa Jane Austen ens va avisar per boca de la protagonista d’Orgull i prejudici: “Com més conec el món, més em desagrada”. L’hi va fer dir a l’Elizabeth, la protagonista de la seva novel·la i la frase resulta plenament actual, encara que va ser redactada fa dos-cents anys. Ignoro si la reina Letícia és lectora d’Austen, però en el discurs a l’assemblea de la FAO a Roma, que va obrir Lleó XIV, es va referir als temps de desconfiança que ens toca viure, en els quals la dignitat de l’ésser humà no hauria de ser negociable, que encaixa en aquesta idea que la civilització sembla haver-se absentat definitivament del planeta. La Reina va esmentar el multilateralisme, la cooperació, la sostenibilitat o la justícia social com a principis ineludibles, encara que si escoltem els bàrbars que dominen la Terra, no sembla que ens portin per aquest camí.
Abans, el Papa va arremetre contra una economia sense ànima i la veritat és que no són només les finances les que han perdut l’ànima, si alguna vegada n’han tingut. Lleó XIV va denunciar la fam com a arma de guerra i la insensibilitat davant els que pateixen. Són temps de desconfiança en les persones que condueixen el món com el pilot d’Aterra com puguis, en què la por és l’únic factor de canvi. Ja ni tan sols ens atrevim a dir com el William (Clint Eastwood) a Sense perdó: “Confiem en la bona fe dels homes i en la benevolència dels rèptils”.
Jane Austen ens va avisar: “Com més conec el món, més em desagrada”
Tot va començar quan la raó va ser reemplaçada per les emocions per jutjar el que passa al planeta. Això ens ha fet perdre el sentit de la realitat. La polarització de les nostres societats alimenta la desconfiança de la qual parlava la reina Letícia –l’antagonisme és el nou manament polític–, la qual cosa es transmet als ciutadans, mentre es difuminen els valors en què havíem dipositat la nostra confiança. La democràcia se’ns ha envellit i presenta una artrosi als ossos que ens impedeix avançar.
Lee tambiénOposar-se no és només desgastar
La reina Letícia va llançar un desafiament a la sala: en temps de desconfiança, cal continuar treballant en la cooperació “i si algú té una idea millor, que la digui”. Es va fer el silenci, que és de les poques coses en les quals no podem desconfiar.