La Fiscalia Anticorrupció ha sortit en defensa de la investigació dels Mossos d’Esquadra sobre una presumpta trama corrupta al si del Ministeri d’Hisenda en l’època de Cristóbal Montoro, per haver aprovat reformes legislatives ad hoc. Una “troballa casual” apareguda durant l’ escorcoll el 2018 d’una empresa gasista que s’investigava per un frau va provocar l’inici d’una nova investigació que ha acabat esquitxant tota l’excúpula d’ Hisenda. El correu en qüestió era d’un compte corporatiu del director tècnic de l’empresa Messer Ibérica en què deia que “la via directa és pagar a Equipo Económico ( EE), que té contacte directe amb el ministre” per a un intent d’aconseguir una modificació legislativa.
EE era el despatx que originàriament va fundar Montoro quan va sortir de la política després del govern de José María Aznar. Quan va tornar a la política va deixar el despatx, però
els seus socis van continuar. De fet, la investigació recull les connexions que hi ha entre EE i el mateix ministeri, com ara que Montoro es va endur com a cap de gabinet Felipe Martínez Rico, germà del president executiu del despatx.
Anticorrupció acusa les defenses de pretendre “confondre” l’Audiència de Tarragona
En un escrit, a què ha tingut accés La Vanguardia , la fiscal d’ Anticorrupció Carmen García Cerdá s’oposa a l’intent de les defenses dels investigats d’anul·lar tota la causa perquè els Mossos van actuar, segons aquestes defenses, de manera irregular. Un dels arguments de les defenses és que hi va haver una extralimitació per part dels investigadors comunicant al jutge una “troballa casual” durant l’ escorcoll de l’empresa Messer, que va provocar l’inici d’una investigació paral·lela que ha acabat amb la imputació de l’ exministre d’ Hisenda Cristóbal Montoro, gran part de la cúpula del ministeri i dels responsables d’ EE.
Les defenses demanen la nul·litat de tota la causa perquè, segons el seu parer, l’informe policial dels Mossos “no es va limitar a donar compte de la troballa casual dels correus electrònics, sinó que en va analitzar el contingut fent una investigació policial del nou fet, i formulant les seves conclusions policials”.
És a dir, segons els advocats defensors, la policia autonòmica s’havia d’haver limitat a comunicar el correu en qüestió al jutge d’instrucció número 2 de Tarragona i perquè fos qui decidís si obria una peça, unes noves diligències o simplement el passava per alt i no iniciava pel seu compte una investigació pròpia.
La fiscal Carmen García Cerdá s’oposa a aquest criteri, que pretén declarar nul·la tota la causa i tancar-la. Així, en un
escrit, subratlla que “la lectura de la comunicació policial de la troballa casual evidencia que el recurrent confon el que és fer la investigació d’uns fets, de les simples actuacions policials dirigides a poder assegurar-se que determinats indicis obtinguts en una altra causa i que presenten aparences de delicte superen les exigències de no tractar-se d’una simple sospita sense cap fonament”.
La fiscal surt en defensa dels Mossos, del jutge i de la investigació i acusa els advocats dels investigats de pretendre “crear confusió” a l’ Audiència Provincial de Tarragona, que ha de resoldre tant aquest recurs de nul·litat, com el plantejat pels set anys que la causa ha estat sota secret, com contra la competència del jutjat de Tarragona, davant la sol·licitud que aquest afer s’enviï als jutjats madrilenys.
També critica que pretenguin crear confusió a la sala argumentant que els agents que van dur a terme l’entrada i escorcoll a Messer havien d’haver demanat una altra autorització per endur-se el correu que va iniciar la causa contra Montoro.
La fiscal aclareix que aquest correu es va llegir durant l’anàlisi de la informació de l’entrada, i no durant la seva confiscació. “El recurs no només confon el moment en què apareixen els vestigis de la comissió de nous fets delictius, que com hem explicat repetidament ho ha estat quan s’analitzava el material probatori confiscat als escorcolls practicats i no en l’acte de la seva pràctica. (...) Com pot habilitar una resolució judicial la mesura d’entrada i escorcoll després que tingui lloc?”, argumenta la representant d’ Anticorrupció.
La fiscal insisteix que els Mossos, que actuen com a policia judicial en aquestes diligències, van presentar a l’instructor un informe de sol·licitud de les mesures que consideraven essencials per aclarir els nous fets i els seus partícips. Cap investigació no s’ha fet en paral·lel. Cada causa ha tingut i té els seus temps i fa el seu camí”, sosté. La fiscal afegeix que la doctrina del Tribunal Suprem estableix que si l’entrada al domicili va ser legítima, totes les evidències que es trobin durant l’ escorcoll són delictes flagrants, en què la policia té l’obligació d’actuar.
