Vladímir Putin es va forjar al KGB, de manera que coneix bé l’art de la manipulació mental.
N’és una prova la relació amb Donald Trump els últims mesos, en què el president rus ha aconseguit esquivar una vegada i una altra la pressió del republicà perquè posi fi a la guerra a Ucraïna. La seva tàctica ha estat guanyar temps, i fins ara ha estat molt efectiva: sempre ha aconseguit que el mandatari nord-americà entri al seu joc, fins i tot quan la tensió amb Washington semblava insostenible.
El republicà rebaixa les expectatives sobre els Tomahawk després de parlar per telèfon amb el líder rus
L’episodi dels míssils Tomahawk ha estat l’últim exemple d’aquesta estratègia. Abans de la reunió entre Trump i Volodímir Zelenski en què s’havia de discutir l’enviament d’aquests míssils de llarg abast a Ucraïna, Putin va decidir trucar al republicà. El resultat d’aquesta conversa va ser la convocatòria d’una reunió entre els dos mandataris a Budapest per parlar del final de la guerra. Una cimera que encara no té data, i que, segons va remarcar ahir el Kremlin, ha d’anar precedida de trobades entre equips de negociadors, per a les quals tampoc no hi ha calendari.
A canvi d’aquesta cita pendent de concretar a la capital hongaresa, l’autòcrata rus va aconseguir que Trump rebaixés les expectatives entorn de les peticions armamentístiques de Zelenski. Si dies abans el magnat havia insinuat que donaria el vistiplau al subministrament de Tomahawk a Kíiv –una cosa que havia causat alarma al Kremlin, ja que amb aquests projectils l’exèrcit ucraïnès seria capaç d’atacar amb potència i precisió la rereguarda russa–, després de parlar amb Putin va canviar el discurs: “També necessitem Tomahawk per als EUA”, va dir a la premsa. “No podem esgotar les reserves del nostre país”, va afegir, alhora que va deixar entreveure que donaria allargs a Ucraïna.
El que ha passat aquesta setmana recorda el que va passar al juliol, quan Trump va amenaçar Rússia d’imposar-li aranzels del 100% si no se signava aviat un acord de pau. El president nord-americà va donar 50 dies de marge al Kremlin, que després va reduir “a deu o dotze”, però aquest ultimàtum va quedar en res. Putin va aconseguir apaivagar el magnat accedint a reunir-s’hi a Alaska, en una cimera que de seguida es va revelar com una simple maniobra dilatòria: després d’aquesta trobada,
Rússia va eludir qualsevol compromís diplomàtic, i va
continuar amb l’ofensiva militar a Ucraïna.
Uns mesos abans, al maig, es va viure una situació semblant, quan Trump, frustrat per la falta d’avenços després de les reunions a Istanbul entre negociadors nord-americans i russos, va trucar a Putin perquè pactés com més aviat millor un alto el foc amb Zelenski. Tant Washington com el Kremlin van assegurar que la trucada havia estat molt profitosa, però en realitat no va suposar cap avenç cap a la pau. Al contrari: les setmanes següents Rússia va intensificar els atacs aeris sobre les ciutats ucraïneses, cosa que va portar Trump a dir que el dirigent rus “jugava amb foc”.
Tenint en compte aquest historial, és lògic pensar que la futura reunió a Budapest no servirà per resoldre el conflicte: simplement, es tracta de l’enèsim intent de Putin de llançar la pilota cap endavant per esquivar la pressió del president nord-americà.
Ho pensen figures com la senadora demòcrata Jeanne Shaheen, que dijous va afirmar que el Kremlin ha “enganyat” una vegada més la Casa Blanca. “Després d’anar-se’n de la cimera a Alaska amb les mans buides, el president Trump ha decidit recompensar Putin tornant a estendre la catifa vermella a Hongria. El president Trump repeteix els errors del passat no armant Ucraïna fins a les dents i permetent que guanyi aquesta guerra”, va afirmar.
Trump, però, fa el desentès a aquestes crítiques: reforçat per la mediació en la crisi de Gaza, pensa que ara, més que mai, té a l’abast el final de la guerra d’ Ucraïna. “Realment crec que l’èxit a l’ Orient Mitjà ajudarà en les nostres negociacions per aconseguir el final de la guerra amb Rússia i Ucraïna”, va assegurar en un missatge a la seva xarxa social.
Una convicció que Putin explota a favor seu: sap que, agitant la promesa de la pau, encara que sigui vaga, podrà comprar a Trump una mica més de temps. I el temps és or per a aquest exagent del KGB.
