Frankfurt escruta l’era polaritzada
La fira del llibre més gran del món
La gran cita editorial se centra en els conflictes actuals i els avenços de la IA
Una jove fa una ullada a alguns títols filipins traduïts a l’alemany que s’exposen a la Fira del Llibre de Frankfurt
Un ull que tot ho veu i que parpelleja sense parar. És difícil entrar al pavelló de les Filipines de la Fira del Llibre de Frankfurt, la més gran del món, i no topar amb aquesta projecció. El país convidat d’honor d’aquesta 77a edició, que tancarà demà, sap que el món el mira i que és la seva gran oportunitat per mostrar la seva literatura, en general poc explorada a Occident, i que aborda temes com ara el canvi climàtic, el passat colonial o la censura. Un total de cent escriptors i artistes han anat aquests dies a la ciutat alemanya per explicar històries de les 7.641 illes que formen aquesta república del sud-est asiàtic, on es parlen ni més ni menys que 135 idiomes. En aquesta delegació no han faltat noms com la periodista i premi Nobel de la pau Maria Ressa, que va aprofitar ahir, en un acte amb l’exsecretari general de la OTAN, Jens Stoltenberg, per denunciar la constant lluita per la llibertat d’expressió que “no només té lloc a les Filipines. Les democràcies moren davant nostre per culpa de la violència immoral dels governants. I se m’ocorren uns quants exemples, no només a Àsia, sinó a Occident”.
L’escriptora alemanya N ora Haddada, que va substituir László Krasznahorkai, Nobel de Literatura d’aquest any, en el discurs inaugural de la fira després d’una indisposició, també va mostrar la seva preocupació per l’auge de l’autoritarisme. “Fins i tot Alemanya, on hem vist un discurs psicòtic que intenta encobrir les accions d’Israel. Per descomptat, hi ha veus que s’uneixen al debat, però vull centrar-me en el silenci, perquè això és el que domina”. Precisament, si hi ha res que els llibres vulguin “afavorir és la conversa sobre qualsevol tema, per incòmode que sigui”, reflexiona a La Vanguardia sobre la qüestió Mahmoud Muna, conegut per molts com el llibreter de Jerusalem després de ser detingut al febrer per haver ofert espai al seu local a veus palestines, una cosa que no sempre és fàcil en temps de guerra.
“El gran repte del sector avui i en el futur pròxim és com abordem la IA”, diu Karin Schmidt
Muna és una de les veus convidades per reflexionar sobre els conflictes que estan tenint lloc al món. I de fet, si per alguna cosa es caracteritza aquesta fira, més enllà de per la compra i venda de llibres, és perquè és un termòmetre d’idees i un altaveu per a tota mena d’injustícies. Malgrat això, la Buchmesse encara arrossega les dures crítiques del 2023, ja que part del sector va considerar que se silenciaven les veus palestines amb accions com ara cancel·lar la cerimònia de lliurament del premi LiBeraturpreis, que havia de recollir l’escriptora palestina Adania Shibli.
El 2024, la cita editorial va prendre nota i va oferir múltiples conferències que abordaven el genocidi a Gaza, malgrat que no va ser suficient, ja que molts activistes van cridar al boicot després d’anunciar-se que el premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany aniria destinat a la historiadora Anne Applebaum, que va donar suport públicament als bombardejos israelians contra emissores de ràdio i televisió palestina, malgrat que després va fer un pas enrere. Aquest 2025, en canvi, el guardó és per a l’historiador alemany Karl Schlögel, que fa anys que acosta al gran públic les diferents realitats d’ Europa de l’Est, com fa al seu últim llibre, El aroma de los imperios (Acantilado), on rastreja el passat a través de dos icònics perfums: Chanel nº 5 i Moscú Rojo, estendards de mons confrontats. En una entrevista a l’hotel Frankfurter Hof, on habitualment continuen de manera més distesa les converses de la fira entre agents i editors, Schlögel explica a La Vanguardia que celebra que cada vegada hi hagi més actes crítics amb la guerra de Gaza, “perquè per descomptat s’han de denunciar i mereixen aquesta atenció i molta més”, però admet la por que altres enfrontaments, com els que ofeguen el Sudan, l’ Afganistan o Ucraïna, quedin arraconats.
“Hem vist un discurs psicòtic que intenta encobrir les accions d’Israel”, denuncia Haddada
L’escriptor Andrei Kurkov opina de manera semblant i diu a aquest diari que està agraït, ja que “cada vegada l’estand d’ Ucraïna, el meu país, s’omple de més veus, però cal que cridem més fort entre tots”. Un pas que també s’espera de les següents generacions. Tant és així, que el tema central de la Kids Conference , que cada any agafa més força, és el de “llibres infantils en un món fràgil”. L’il·lustrador Axel Scheffler, darrere del clàssic infantil El grúfal , va defensar que “acostar-se a les futures generacions de lectors és més important que mai”.
Més enllà de la política, de la fira destaquen dos grans punts més. El primer, el creixement exponencial dels espais dedicats a l’àudio, el cinema i els videojocs. I l’altre, la preocupació del sector per la intel·ligència artificial, tenint en compte la quantitat de ponències. Karin Schmidt-Friderichs, presidenta de l’associació alemanya d’editors i llibreters, va advertir la premsa que “el desafiament més gran del sector avui i en el futur pròxim és en com abordem aquesta qüestió. Els pilars d’una societat democràtica s’han de protegir en aquesta era tecnològica o ho pagarem car”.