Que la llibreria de Mahmud Muna, l’ Educational Bookshop de Jerusalem Oriental, sigui un centre de debat cultural i polític és una cosa que ha creat malestar des que va començar el conflicte amb Palestina. Tant és així que, al febrer, la policia el va detenir juntament amb el seu nebot Ahmed, acusats tots dos d’haver venut llibres que “inciten a l’odi” contra Israel. Aquests dies, és un dels convidats més buscats a la Fira del Llibre de Frankfurt, que va començar dimecres i s’estendrà fins demà. El seu discurs és una mostra més de la falta de llibertat d’expressió en territoris de conflicte.
Indignació
“Israel va creuar una línia vermella, no acceptem la narrativa que una llibreria inciti a l’odi”
El món va fixar la vista el 9 de febrer en el seu negoci, la llibreria àrab més important de Jerusalem.
M’hauria agradat que ho fessin per un altre motiu, però imagino que les notícies policials criden més l’atenció. No m’estranya, el que va passar va ser surrealista.
Pot donar-ne detalls?
Tenim diversos negocis, però tot va tenir lloc al local del carrer Saladí poc després de dinar. Uns agents es van presentar a l’establiment i van treure els telèfons. Van obrir el traductor de Google i van començar a consultar llibres sense solta ni volta, imagino que a la recerca d’extractes que parlessin de Palestina. No ho sé, no els ho vaig preguntar. Ja venien amb la intenció d’acusar-me, de manera que era difícil fer-los canviar d’opinió.
Acusar-lo de què?
D’incitar a l’odi. Em van portar a la presó per això, però l’enrenou va ser tal, tant de veïns com de la premsa internacional, que no van trigar a comprendre que era millor deixar-me anar.
Però van trigar a alliberar-lo.
Sí, perquè aleshores van canviar la seva acusació i van dir que era responsable d’haver alterat l’ordre públic. Vaig acabar sortint sota fiança i, per sort, no van presentar càrrecs contra mi, imagino que perquè la meva llibreria és una institució cultural important a Jerusalem, visitada sovint per viatgers, diplomàtics i periodistes.
Creu que un altre negoci no hagués tingut la mateixa sort?
És difícil de dir, però no ho crec. En tot cas, és una línia vermella que no s’hauria d’haver creuat. No hauríem d’acceptar aquesta dictadura i la narrativa que les llibreries són llocs que inciten a la violència. Ens dediquem a provocar idees i permetem que xoquin, és la nostra feina. Però hi ha molta gent que no ho entén.
Va poder tornar al seu lloc de treball amb tranquil·litat després?
El que és curiós de tot això és que la llibreria no va tancar les portes en cap moment. L’acusació era contra mi i el meu nebot, no contra el negoci. De manera que durant el temps que vaig ser a la presó vaig tenir la fortuna que familiars, amics i veïns s’hi van posar al capdavant. Vaig voler incorporar-m’hi després, però les autoritats em van prohibir tornar a entrar-hi fins a vint dies més tard. Després vaig mirar de fer que tot tornés a la normalitat.
Després de passar per una cosa així, no devia ser fàcil.
El meu primer dia va ser estrany, però el segon vaig entendre que els llibreters no hem de ser objecte de persecució en cap cas. Això em va tornar fort i agraeixo l’oportunitat de poder venir a la fira per explicar-ho. Crec que la història palestina ara es comprèn molt més i es veu com una causa legítima, digna de suport i de solidaritat. Però jo, com tots, necessito ara respostes i que es posi nom i cognoms als responsables de tant dolor i destrucció. Cal pressionar els polítics, els actuals i els que vinguin, que defensin la dignitat i la justícia. L’escena cultural i literària pot ajudar-hi molt.
Vostè mateix aporta el seu granet de sorra amb el seu llibre Daybreak in Gaza , que signa amb el periodista Matthew Teller.
Durant el primer any de conflicte ens va semblar que no es parlava prou de les vides de les víctimes, de manera que vam sentir la urgència i vam sentir el deure moral de parlar-ne nosaltres. Ens va sorprendre la disposició de la gent a voler explicar-nos el seu dia a dia. Van veure que, a la fi, algú els escoltava.
