Milions de nord-americans rebutgen l'autoritarisme de Trump als carrers dels 50 estats

Un mar de banderes dels Estats Units, crits de “llibertat” i cartells demanant “democràcia” ha inundat aquest matí l'Avinguda Pensilvania de Washington, que uneix la Casa Blanca i el Capitoli dels Estats Units. La simbòlica imatge de la marxa, a la qual han acudit unes 100.000 persones (i milions als carrers dels 50 estats del país), ha contrastat amb la caracterització que han fet d'ella els republicans: “una manifestació d'odi cap a Amèrica”, de “marxistes de l'ala pro Hamàs del Partit Demòcrata”, d'“immigrants il·legals”, “criminals violents” i “terroristes”.

En realitat, tot el que ha tingut de terrorisme la manifestació ha estat la designació oficial que va fer Donald Trump, per mitjà d'ordre executiva, del moviment antifeixista com una “organització terrorista domèstica” i “internacional”. Els cartells d'Antifa abundaven, així com els que exigien “estat de dret” i “separació de poders” al president. La seva Administració ja està utilitzant aquell qualificatiu per enjudiciar als arrestats en les protestes de les últimes setmanes a Chicago, Los Angeles, Portland, Nova York i altres ciutats més reivindicatives que l'habitualment calmada Washington.

Eric, resident de Maryland de 56 anys

“Porto amb orgull una bandera americana. Ho soc més que aquest govern autoritari i contrari a la llibertat d'expressió”

Aquest dissabte, més d'un milió de persones han sortit als carrers en 2.700 protestes organitzades en els 50 estats del país. Les multitudinàries manifestacions han estat organitzades per una coalició de 300 grups unida sota el lema “No Kings” (sense reis) per protestar contra un líder autoritari, Trump, que “no respecta les lleis d'aquest país, l'equilibri de poders, els drets de les minories i aquells amb els quals tots comptàvem com la llibertat d'expressió”, va resumir Joel Payne, portaveu de MoveOn, una de les associacions organitzadores. “És necessari reafirmar que als Estats Units no tenim reis. Ni ara, ni mai”, ha assegurat, remarcant els valors fundacionals d'un país que, malgrat les seves contradiccions, va néixer guiat per la idea de llibertat davant el règim monàrquic del Regne Unit.

El moviment No Kings va néixer el passat 14 de juny, en l'aniversari de Trump, amb l'objectiu de mostrar el rebuig cap a la desfilada militar que el president es va regalar a Washington per la seva data assenyalada. Quatre mesos després, la sensació dels manifestants és que la presa absoluta del poder federal i el menyspreu per la llei, els drets i les minories tan sols s'ha agreujat.

A la capital, desenes d'agents armats de la Guàrdia Nacional, així com una presència policial reforçada, han acompanyat als manifestants pacífics, que s'encaraven a ells amb consignes tan radicals com “gràcies pel seu servei, però no els necessitem”. A Texas, el governador Greg Abbott, ha desplegat els soldats de la reserva estatal només per a les manifestacions d'aquest dissabte, argumentant que estaven “vinculades a Antifa”.

La majoria dels assistents consultats per La Vanguardia s'han autodefinit com antifeixistes. “Molts dels moviments del nostre actual president estan dirigits a consolidar el poder i crear una autarquia, una cosa que no vull veure als Estats Units. Vull veure més poder del poble, i crec que aquesta marxa representa aquell desig”, explicava Eric, un home de 56 anys de Maryland. “Porto una bandera americana. Estic molt orgullós de ser dels Estats Units i del nostre país. L'acusació que odiem a Amèrica és absurda, sona desesperada. Si veus el nombre de persones aquí i la proporció de gent que assegui el mateix que jo, crec que això és, si potser, el més dels Estats Units que un podria demanar, definitivament més que aquest govern contrari a la llibertat d'expressió”.

Davant el Capitoli dels Estats Units, controlat en la seva totalitat pels republicans, Jacqueline Johnson, de 44 anys, repartia cartells amb el lema Free DC (alliberem DC). Porta tot l'any manifestant-se, amb més força des que Trump va prendre el control de la ciutat amb el desplegament de la Guàrdia Nacional. Però aquest matí estava sorpresa per la mobilització dels seus compatriotes. “Soc aquí per convèncer la gent sobre el seu poder com consumidors, com membres de jurats, com membres de la comunitat i com sindicalistes. Hem d'unir-nos treballar junts, mitjançant una cooperació massiva, per aconseguir canvis al nostre país i oposar-nos a la consolidació del poder autoritari”, ha afirmat.

“Com a nadiua i resident de Washington, em preocupen els atacs contra la ciutat. Sempre que els autoritaris arriben al poder, els agrada controlar la capital. Em preocupa el que està passant amb els meus veïns, els membres de la meva comunitat, la qual cosa ocorre al meu propi barri, amb els meus amics, amb els pares dels amics dels meus fills, amb els treballadors, amb els feligresos de les nostres esglésies, amb la gent dels restaurants... Això està afectant tothom. Així que no puc quedar-me de braços plegats mentre aquesta administració destrueix la nostra democràcia”, ha sentenciat Johnson.

Jacqueline Johnson, activista del moviment Free DC

“Em preocupen els atacs contra la ciutat. Sempre que els autoritaris arriben al poder, els agrada controlar la capital”

L'intent de Trump de militaritzar els carrers de les principals ciutats demòcrates del país és un dels arguments que han portat als veïns a protestar. Però també ho són els acomiadaments massius i il·legals de milers de funcionaris durant el tancament de Govern; el ritme rècord de firma de 200 ordres executives en nou mesos, més que en qualsevol mandat –de quatre anys– de tots els seus predecessors; la invasió de les competències del Congrés sobre els pressupostos i la política comercial; el segrest, en mans d'agents federals amb la cara tapada, de persones que treballaran, per la seva pell morena o el seu idioma espanyol; l'esborrament de les persones trans als llibres, l'exèrcit i el servei públic; l'atac frontal contra la llibertat de premsa, d'expressió i acadèmica, amb denúncies milionàries a diaris i retallades de fons a les universitats; o l'enjudiciament als adversaris polítics de Trump, com l'exdirector de l'FBI, James Comey, la fiscal general de Nova York, Letitia James, o l'exconseller de Seguretat Nacional, John Bolton.

Mentre ordena perseguir als seus crítics, el president va indultar el seu primer dia de mandat 1.500 persones, inclosos centenars de membres de milícies i grups d'extrema dreta, com els Proud Boys o els Oath Keepers, que es manifesten armats amb freqüència per veïnats de tot el país, però l'Administració Trump no veu necessari el desplegament de la Guàrdia Nacional per intimidar-los. Divendres, va tornar a fer explícita la seva doble vara de mesurar al commutar la pena de l'excongressista republicà George Santos, que havia estat condemnat a set anys de presó per frau.