Ministra, obri les orelles
No hi ha gaires acudits sobre els autònoms, potser perquè el tema no dona per a gaires rialles. La majoria d’aquests professionals són persones que estan instal·lades en la precarietat i en la incertesa, perquè estan acostumats a viure sense ingressos fixos i treballar totes les hores possibles, sense vacances i sense poder tenir dies lliures, estiguin malalts o no, i després prolonguen la vida laboral molt més enllà de l’edat de jubilació. Ells no tenen temps de preocupar-se dels dies que a la setmana tenen dret a teletreballar o no. Ser autònom no és cap ganga. Per això sorprèn la decisió del Govern central d’elevar les quotes dels treballadors autònoms en el període 2026-2028.
L’Executiu de Pedro Sánchez s’havia caracteritzat per aplicar mesures progressistes a favor dels més febles amb decisions com l’augment del salari mínim interprofessional o les pensions. En canvi, la decisió d’augmentar les quotes als autònoms és un regal que ha aprofitat bé el Partit Popular, com explica avui Javier Gallego a la nostra secció de Política. Alberto Núñez Feijóo faria bé d’agafar-se a aquests temes per erosionar el Govern, en lloc de les seves habituals crítiques als casos judicials que afecten l’ Executiu. Però sembla que és impossible que el PP s’abstregui d’aquest clima, i Feijóo va afirmar ahir que “els diners dels autònoms no es poden destinar a pagar xistorres i prostitutes”, en al·lusió a les causes judicials que envolten José Luis Ábalos i Koldo García. Sempre tornem al mateix.
La ministra de Seguretat Social, Elma Saiz, afirma que la mesura vol donar “més protecció” als treballadors per compte propi i vol fixar les quotes segons els ingressos. Per exemple: els treballadors amb rendiments inferiors a 670 euros mensuals pagarien el 2026 una quota de 217,37 euros, mentre que els que superin els 6.000 euros al mes abonarien 796,24 euros.
Per la patronal del sector, estem davant una “ estocada”, i la ministra s’ha curat en salut i, per si de cas, ha afirmat que la seva proposta està en fase inicial d’“escolta”. Tant de bo el Govern obri bé les orelles davant la injustícia històrica que viu aquest sector.