El 9 de setembre, uns desconeguts van dipositar nou caps de porc davant d’unes quantes mesquites de París i la seva regió, en el que inicialment es va interpretar com un atac islamòfob en un moment de creixent tensió social i intercomunitària a França. L’acció, difosa pels autors a través de les xarxes socials –com era la seva finalitat–, va causar consternació general i a l’esquerra radical li va faltar temps per acusar l’extrema dreta. Però no era així.
A la policia no li va costar gaire de seguir la pista dels provocadors, uns aficionats –molt probablement reclutats per quatre duros– que havien anat a França amb un cotxe de matrícula sèrbia. Vint dies després, la policia sèrbia va detenir 11 persones d’aquesta nacionalitat a Belgrad i altres poblacions, acusades de dur a terme aquesta operació i d’altres de semblants a França i a Alemanya. L’organitzador, identificat, va aconseguir fugir.
Un grup serbi contractat per un “servei estranger” està darrere d’accions d’incitació a l’odi a França
El Ministeri de l’Interior serbi els acusa d’haver organitzat accions de caràcter provocador amb l’objectiu d’“incitar a l’odi, la discriminació i la violència” atiant les diferències nacionals, ètniques o religioses (a l’abril, el mateix grup o un altre havia llançat pintura sobre el memorial de la Xoà i diverses sinagogues de la capital francesa i havia deixat missatges antisemites). Els detinguts haurien actuat, segons la policia sèrbia, per encàrrec d’“un servei d’informació estranger”. Els investigadors francesos apunten al servei militar rus GRU.
Els atacs dirigits a desestabilitzar des de l’interior els principals països europeus responen a un dels objectius de la guerra híbrida llançada per Moscou, que més enllà de les violacions de l’espai aeri de l’OTAN –un vell hàbit de la guerra freda– té el seu principal camp de batalla a les xarxes socials a través de campanyes de desinformació, amb la propagació massiva de boles i falsedats.
Internet i les xarxes socials s’han convertit en un camp de batalla de la guerra híbrida
“Mentre l’atenció d’Europa se centra, amb raó, en la construcció de vaixells, tancs i drons, una altra forma de guerra està soscavant els fonaments de les nostres democràcies, no amb míssils, sinó amb missatges”, escriu Chris Kremidas-Courtney, investigador de l’ European Policy Centre, que subratlla que estem davant una operació d’influència “dissenyada per corroir la confiança, segrestar la realitat i transformar l’opinió pública a Europa i Amèrica del Nord”.
Gran part d’aquest flux d’informació falsa difós des de Rússia al·ludeix a la guerra d’ Ucraïna (al setembre, per exemple, la propaganda russa va saturar les xarxes acusant Kíiv dels drons russos que van envair l’espai aeri de Polònia), però una altra part vol soscavar la cohesió interna de les societats occidentals. Un dels vehicles més actius és el batejat com a operació Storm 15-16, l’objectiu principal dels quals és desacreditar Ucraïna i provar d’erosionar el suport occidental a Kíiv. Des que va començar a funcionar, l’agost del 2023, ha dut a terme 77 operacions de desinformació contra Europa. “El que fa que Storm 15-16 sigui més perillós que no pas esforços anteriors és la seva escala industrial i la seva evolució tecnològica”, adverteix Kremidas-Courtney.
L’operació Storm 15-16 és un modus operandi de desinformació “particularment virulent”, constata per la seva banda un informe del maig del Ministeri dels Exèrcits francès, segons el qual aquesta operació està “orquestrada directament per la intel·ligència militar russa ( GRU)”. Storm 15-16 no actua en solitari, sinó coordinadament amb altres organitzacions com l’ Agència de Disseny Social i la xarxa Portal Kombat, amb un triple objectiu: “polaritzar la societat, debilitar el suport a Ucraïna i fracturar la cohesió nacional”. Entre les seves accions destaca la difusió, al gener, d’un suposat vídeo del grup gihadista Haiat Tahrir al- Xam en què amenaçava d’incendiar la catedral de Notre-Dame si França no alliberava l’autor de l’atemptat a la basílica de Niça el 2020. “L’efecte desitjat d’aquestes operacions –diu l’informe– té menys a veure amb la persuasió immediata que no pas amb el desig de crear una boira informativa persistent per, en última instància, corrompre la veritat”.
La primera meitat de l’any, la plataforma Portal Kombat va publicar gairebé un milió d’articles amb informació falsa, redactats per IA i després traduïts massivament. En paral·lel, l’ Agència de Disseny Social ( SDA), una suposada agència de comunicació política, va produir entre el gener del 2023 i l’abril del 2024 gairebé 140.000 peces de contingut: d’articles generats per IA a mems, vídeos manipulats, amb hipertrucatge i d’altres.
El grup Cassini, un equip d’investigadors europeus que es dedica a cartografiar l’estratègia de desestabilització promoguda per Rússia, va detectar el 2024 fins a 115 accions de tota mena amb aquest objectiu, més de la meitat a Alemanya i França. “Més que mai, les accions híbrides de Rússia al continent europeu acaparen titulars. Ja siguin sabotatges, maniobres informatives o actes vandàlics, les accions solen ser tractades per separat als mitjans –expliquen–. S’acumulen i formen una espècie de bombardeig permanent amb l’objectiu de provocar una sensació de saturació i ansietat en l’opinió pública”.
El divendres 10 d’octubre, un sagristà de la catedral de Notre-Dame de París va trobar entre els ciris una carta anònima, escrita a màquina, en què s’advertia d’un imminent atemptat i instava a tancar el temple aquell cap de setmana. “No obrin la catedral, hi haurà visitants estrangers que, amb l’ajuda d’altres visitants, ja han amagat ganivets a la catedral els últims dies i causaran una matança. Sisplau, no obrin la catedral”, deia el missatge. Una discreta inspecció policial, sense tancar el temple, no va donar cap resultat. Broma de mal gust d’un guillat? O una acció més de guerra híbrida?
