El líder de Chega, André Ventura, ja no és l’amo de la pista de la política portuguesa com passava a l’estiu, després de debilitar-se en les municipals de diumenge passat el seu prodigiós ascens electoral i no complir les desmesurades expectatives que ell mateix va generar. En paral·lel, s’ha suavitzat la reforma migratòria a la seva mesura a què havia arrossegat el primer ministre, el conservador Luís Montenegro, i el precipitat suport dels socialistes als pressupostos del 2026 ha convertit en irrellevant el que faci Chega, el partit més aviat unipersonal de Ventura. El seu assalt al cel, a la conquesta del govern, que va llançar al maig avui sona molt més a quimera que fa una setmana.
La marea ultra baixa a Portugal. Al carrer ja no té la mateixa intensitat, però encara és molt aviat per diagnosticar si ha arribat la fase del reflux. Amb el seu discurs xenòfob i racista de potent predicador mediàtic, aquest antic seminarista, el trumpista de l’ Atlàntic ibèric, sedueix àmplies capes de la societat. Continua triomfant entre els estrats menys envellits, com el guia de les masses iracundes amb la corrupció i la ineficàcia del sistema polític i que pateixen un cost de la vida, en especial immobiliari, sovint impossible per a les seves pobres butxaques. I tot en el marc d’una brutal escalada de la immigració, que no arriba en una fase de bonança i que Ventura agita com a boc expiatori.
L’ Alentejo, antic feu comunista i el pobre i marginat equivalent portuguès d’Extremadura i part d’ Andalusia, va constituir el camp d’enlairament ultra, segons relata el periodista Miguel Carvalho en la seva monumental investigació titulada Por dentro do Chega . Va ser un “anar on ningú no anava”, va escriure. “ Vam penetrar a l’ Alentejo profund i va funcionar”, li va explicar un dels fundadors.
Les presidencials del gener són la pròxima cita, mentre continua obert l’escàndol que afecta el premier
Al costat de l’ Algarve i la regió de Lisboa, l’ Alentejo va funcionar com una de les palanques dels èxits de Ventura en les legislatives del 2024 i, sobretot, del maig passat, quan es va enfilar al segon lloc en escons, si bé set centèsimes per sota dels socialistes en percentatge de vot, amb un 22,76% contra un 22,83%, i amb un 31,21% dels conservadors. Mentre que a les tres circumscripcions que es poden considerar de la regió de Lisboa, les de la capital, Setúbal i Santárem, Chega va superar lleugerament la mitjana nacional, a l’ Alentejo la va ultrapassar en 4,6 punts, i a l’ Algarve, en 11,3. L’ Algarve també li va ser propici a les municipals, amb 8,6 punts per sobre del resultat nacional, reduït a la meitat respecte al maig en un tipus d’eleccions sempre complicades per a un partit nou. A la regió lisboeta aquest cop va rendir més que en el conjunt del país, amb 4,7 punts sobre la dada global. Però a l’ Alentejo va estar 0,9 punts per sota.
En un error de manual, Ventura es va engegar un tret al peu proclamant al setembre que aspirava a guanyar 30 de les 308 alcaldies del país. Només en va conquerir tres, una en un petit poble de Madeira, una altra a Albufeira, a l’ Algarve, i la tercera, a Entroncamento, no gaire lluny de Lisboa. A l’ Alentejo, cap. I fins i tot a Moura, que segons Carvalho era el municipi de l’Alentejo fetitxe de Chega, on ja va intentar governar sense èxit el 2021, va baixar més de tres punts, havent donat uns dels seus ja habituals i poc edificants espectacles a les institucions.
Municipi emblemàtic per ser el feu de la casa de Bragança, la dinastia regnant a Portugal fins al 1910, Vila Viçosa retrata aquesta punxada a les municipals de l’ Alentejo. “ Chega va presentar un candidat molt dolent”, resumien divendres tres joves amb la roba de treball posada. Van votar els ultres a les legislatives, però no en les municipals, i diuen que sí que repetiran en les presidencials del gener. El triomfant alcalde reelegit, el conservador Inácio Esperança, els dona la raó i opina que malgrat la derrapada a les locals, Chega no ha entrat en decadència. Reconeix que tem pel futur del seu propi cap de files, l’actual primer ministre, afectat per l’escàndol de corrupció de la seva consultora familiar, Spinumviva, un cas que considera menor i manipulat. Aquest professor de Filosofia i Psicologia, alcalde en contacte amb el terreny, diu que Luís Montenegro “no va gestionar bé el procés de la Spinumviva. Hauria d’haver donat tota la informació des del principi”.
Vila Viçosa, feu dels antics reis, resumeix les municipals, amb els conservadors en auge i el Chega frenat
“Tot el que puja baixa. Ventura no m’interessa. És escuma en un país com aquest on a la gent el que més li importa és el futbol”, comenta en un altre cafè de la plaça de la República en Manuel, un professor jubilat que insisteix a parlar de poesia i música. A còpia d’insistir-hi, només afegeix la confessió que ignora quan arribarà aquesta decadència que augura a Chega.
Fa 116 anys Vila Viçosa va ser l’eix d’un gran i polèmic misteri de la política ibèrica, sobre la cimera informal que van celebrar aquí Alfons XIII i el trontollós últim rei portuguès, Manuel II. Va ser deposat l’octubre del 1910 sense que Espanya intervingués, malgrat que al govern es va arribar a discutir bombardejar Lisboa des del mar, intent que va tallar en sec l’assenyat president, José Canalejas. Avui l’enigma de Vila Viçosa consisteix en si el seu resultat municipal, amb Chega al 6%, anticipa un futur no gaire llunyà o si és un miratge.
