El president del Govern central, Pedro Sánchez, va dir el mes passat a Catalunya que “ja toca” renovar el model de finançament autonòmic, una declaració amb què va reafirmar la seva disposició a ajudar Salvador Illa a complir el seu deute amb ERC sobre el finançament singular, pactat per a la investidura del president, cosa que permetria assegurar la legislatura catalana. Però el finançament és una qüestió que transcendeix Catalunya, i per això, a més d’atendre aquesta demanda, el Ministeri d’Hisenda aquests dies ultima amb la Generalitat i Esquerra les bases d’un nou model que neix de la proposta catalana, però que alhora ha de permetre encaixar la idiosincràsia de la resta dels territoris. Aquesta negociació, envoltada de la més absoluta discreció, ara entra en un moment “clau” no exempt de dificultats.
Les diverses fonts consultades sobre l’evolució de les negociacions coincideixen a afirmar que, si bé “amb cautela”, la negociació “avança, es mou”. Aquestes converses discorren per dues vies: una, el repartiment dels nous recursos que aportarà l’ Estat al sistema, és a dir, sobre “els números” i “els fluxos del diners”a tots els territoris, i dos, la manera com es pot compatibilitzar la proposta catalana, basada en principis com l’ordinalitat i l’autonomia fiscal, amb les demandes de la resta d’autonomies, que fins i tot transcendeixen la ideologia política.
A més, la proposta que sorgeixi no només hauria de satisfer ERC, sinó també servir d’incentiu a Junts, aliat d’investidura de Sánchez, perquè sense els seus vots no podran tirar endavant les reformes legislatives que es necessitaran aprovar al Congrés per aplicar el nou model.
Al Govern creuen que “hi ha elements per consensuar una solució que ens agradi a tots i acontenti moltes parts”
La bona notícia és que a Hisenda han fet saber que la ministra, María Jesús Montero, està disposada a emprendre la tasca abans de deixar el càrrec per competir en les eleccions andaluses de l’any que ve, si bé la implantació definitiva del nou model acabaria caient en mans del seu successor. I també és bon símptoma els senyals que transmeten les fonts consultades quan asseguren que “hi ha elements per consensuar una solució que ens agradi a tots i que acontenti moltes parts”, malgrat les conegudes reticències de Montero amb aspectes del finançament singular, com l’ordinalitat i la recaptació de tots els impostos. Hisenda no comparteix la reforma legislativa presentada per ERC al Congrés per reformar tres lleis, entre les quals la llei orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes ( Lofca).
Encara que la singularitat que persegueix Catalunya sigui extrapolable a la resta de territoris i Montero no comparteixi aspectes troncals d’aquesta proposta, Illa necessita una fórmula que s’hi assembli tant com sigui possible per rebre l’aval d’ERC, sobretot després del descontentament que va mostrar Oriol Junqueras pel resultat de la comissió bilateral del juliol, de la qual va sorgir un document vague que, segons els republicans, s’apartava del que s’havia pactat amb el PSC.
Amb el quitament de 83.000 milions d’euros de deute autonòmic –també pactat amb ERC– més a prop de ser validat al Congrés, el moment decisiu podria arribar a finals d’aquest mes, quan està previst que Montero convoqui un Consell de Política Fiscal i Financera per presentar a les autonomies el sostre de despesa dels pressupostos del 2026, però on també es preveu que la ministra informi de les seves intencions en matèria de finançament i escolti les comunitats.
Encara que “amb cautela”, la negociació “avança” i se centra en les xifres i a encaixar les demandes territorials
El calendari corre en contra d’ Illa i de Montero. El president necessita com més aviat millor el suport d’ERC per als pressupostos, i la ministra haurà de centrar-se en la campanya andalusa tard o d’hora. Malgrat que els terminis s’han dilatat més del que Govern i Esquerra voldrien, des del partit republicà adverteixen que ells són els que tenen menys pressa, davant la urgència d’ Illa per disposar dels primers pressupostos del seu mandat.
L’escull principal no són els recursos addicionals que l’ Estat aportarà al sistema, sinó el disseny del model de finançament. ERC vol aprofundir en aquesta qüestió i desbrossar un camí de sobresalts: la recaptació dels impostos. Aquesta és la matèria més sensible de tota la complexa arquitectura financera que s’està tractant.
Aquest punt és clau per a la formació republicana, que no cedirà. Sense aquestes qüestions acordades, no hi haurà pressupostos ni a la Generalitat ni a l’ Estat. Però la sensació a ERC és que els dos governs ho han entès i, pels senyals que els republicans perceben, ara sí que “volen anar ràpid i tenen ganes de fer-ho”.
Illa necessita una fórmula singular que avali el partit de Junqueras i acosti Junts al debat
Tot i que durant les últimes setmanes han criticat públicament María Jesús Montero per “dificultar” la negociació, ara creuen que hi haurà proposta tard o d’hora. “El ritme el marquen ells i ens podem adequar al ritme, però cal començar a resoldre”, reflexionen veus del partit.
Paral·lelament, Esquerra destaca la sintonia que hi ha amb el PSC i assegura que van “a l’una” en la defensa de l’acord en finançament que van pactar per a la investidura de Salvador Illa. Ara bé, quan es negocia amb Madrid, els republicans troben a faltar que els socialistes catalans “empenyin més”.
Sobre el plantejament que formuli Hisenda, ERC assumeix que es presentarà un model generalitzable, però recorden que “s’està negociant amb Catalunya i parteix d’unes demandes catalanes”. En altres paraules, encara que el caràcter del model sigui extrapolable, és condició sine qua non que reculli les singularitats catalanes.
ERC assumeix que el model sigui extrapolable, però exigeix l’ordinalitat i la recaptació fiscal
Com que s’ha de compondre un complicat puzle per tirar endavant el nou finançament, Esquerra també manté contacte amb JxCat. Però encara que hi hagi converses, la percepció és que remen en direccions diferents i els postconvergents posen el focus en el concert econòmic. La negociació no discorre en aquests paràmetres, i el plantejament de Junts, pensen a ERC, tindria ara reticències per lligar una majoria absoluta que ho avali.
La partida està en el moment decisiu. Hi ha disposició per part de tots els implicats, però també prudència. Els avenços marcaran si hi ha concreció o no.
