L’oposició no pot viure només dels tribunals

El PP vol portar el Govern al Tribunal Constitucional per no haver presentat a les Corts els pressupostos generals de l’ Estat. Els comptes prorrogats s’han convertit en un recurs habitual davant la dificultat dels partits per arribar a acords en un temps en què les majories absolutes són una raresa. Pedro Sánchez assegura que es presentaran abans de final d’any. Ara mateix no compta amb suports per aprovar-los, però res no és impossible si es compleixen algunes condicions en el primer trimestre del 2026. El cert és que, en termes econòmics, ara no són una urgència. En canvi, són rellevants políticament. Si no hi ha pressupostos, es consolida la imatge d’un Govern sense suport parlamentari, que s’aferra al poder, mentre que, en cas d’aconseguir-ne, suposarien una clatellada al PP, que no travessa el seu millor moment.

Per què no hi ha preocupació a la Moncloa per aprovar els comptes? A part de l’augment d’ingressos públics que proporciona el ritme de creixement econòmic d’ Espanya, Sánchez compta amb una injecció de 10.000 milions dels fons europeus per a la transició ecològica que arribaran abans de final d’any una vegada aprovada la llei de Mobilitat Sostenible, condició prèvia imposada per la Comissió Europea per donar llum verda a la concessió d’aquests diners. Tot i que va passar més desapercebut que altres episodis de la política espanyola, l’abstenció de Podem a aquesta llei, que va permetre aprovar-la, va ser molt rellevant. Podem ofega, però no mata. Almenys aquesta vegada. D’altra banda, Espanya ha de gastar aquest any més de 30.000 milions en defensa per complir amb el 2% compromès amb l’OTAN. De fet, el Govern està buscant amb urgència projectes industrials on ja pugui invertir uns 10.000 milions en aquest àmbit.

No hi ha pressupostos, però els empresaris s’estan beneficiant d’una forta inversió pública

Però la insistència del PP en la falta de pressupostos posa en evidència els fràgils suports de Sánchez i també permet a Alberto Núñez Feijóo canviar de registre en la seva tasca d’oposició i incidir en afers econòmics. Des de fa mesos, el discurs del líder popular en cada sessió parlamentària en què s’enfronta al president es limita a la corrupció. Tot i això, lluny de fer efecte, més aviat provoca una certa insensibilització de l’opinió pública, d’acord amb les enquestes, almenys mentre no sorgeixin noves revelacions escandaloses. Per això, Feijóo ha decidit introduir el recurs al TC pels pressupostos i la denúncia de l’increment de les quotes dels autònoms, que li permet generalitzar sobre un excés de pressió fiscal malgrat la notable recaptació pública. El líder del PP havia eludit l’economia en la pressió al Govern, però ara vol seduir els votants de classe mitjana amb el discurs de l’abús impositiu com a causa del seu empobriment. A més, les quotes dels autònoms poden convertir-se en un problema per al PSOE, ja que la pro­posta disgusta bastants dels seus socis, des de Sumar fins a Junts, passant per Podem i el PNB.

Malgrat que la CEOE manté un enfrontament constant amb les iniciatives de la vicepresidenta Yolanda Díaz, la relació de l’empresariat amb el Govern és millor del que sembla perquè la inversió pública arriba amb fluïdesa. En el cas català, a més, on es concentra bona part de la petita i mitjana empresa, també es valora el suport de Sánchez a Banc Sabadell davant l’opa del BBVA. I prova de la seva importància és que ni tan sols el PP no va advocar en aquest cas per la no-ingerència en el lliure mercat. Encara que Feijóo hagi concentrat tota la seva estratègia en els casos judicials oberts, Sánchez va aguantar el moment crític i la tornada de les vacances ha evidenciat que els populars necessiten alguna cosa més que simplement fiar-ho tot en la possibilitat que la Guàrdia Civil destapi un presumpte finançament irregular del PSOE.

El PP aprofita la pujada de quotes als autònoms, que tampoc no agrada als aliats de Sánchez

No aprovar els pressupostos, tot i això, revela la debilitat parlamentària del Govern. Junts ha congelat el suport a Sánchez en espera de resultats a les seves demandes pendents. Dilluns van tornar a reunir-se a Suïssa José Luis Rodríguez Zapateroi Carles Puigdemont sense cap avenç a la vista. Els socialistes confien que en algun moment desbloquejaran el català a Europa per reconduir la relació amb Junts, ja que l’amnistia ha quedat relegada pel Tribunal Constitucional al primer trimestre del 2026. La necessitat de resultats és cada cop més imperiosa per als de Puigdemont davant el creixement d’ Aliança Catalana. Els alcaldes de Junts, que demà es veuran amb el seu líder a Bèlgica, estan preocupats. El partit de Sílvia Orriolspodria presentar més de 300 candidatures en les municipals. Puigdemont, a més, no ha paït bé el vot en contra del PSC a les resolucions sobre un referèndum i el concert econòmic. No és que esperés que Salvador Illadonés suport a aquestes iniciatives, però sí que s’abstingués perquè tiressin endavant amb els vots de la resta d’independentistes de la Cambra. Tot i això, Junts continua sense pensar a donar suport a una moció de censura del PP. En aquest flanc, tot podria canviar si s’aconsegueix aplicar l’amnistia.

Mentre l’economia ho permeti i els aliats no es rebel·lin, Sánchez provarà de fer que la travessia de Feijóo sigui tan llarga com sigui possible, en un moment en què no aconsegueix desenganxar-se de Vox en els sondejos. El PP ha posat l’accent en la immigració per provar d’ obstruir la fuga de vots per la dreta i ha recuperat les promeses de menys impostos per obtenir el favor del que durant un temps Sánchez anomenava amb insistència “la classe mitjana treballadora”. Si abans de les vacances estivals semblava que els casos de presumpta corrupció tombarien el Govern, el PP ara segurament ha assumit que haurà de treballar una oferta que vagi més enllà. L’oposició no pot viure només dels tribunals.