La botifarra és un gest recorregut i recurrent a la història del futbol, i també fora del camp. Es diu que va ser a l’època romà quan va començar a fer-se servir, i avui es considera un gest provocador que destil·la protesta o eufòria. Va ser la reacció, per exemple, de Bernd Schuster a la final de la Copa del Rei del 1982, a La Romareda, quan un cop de cap de Marcos Alonso posava el 2-1 a favor del Barcelona contra el Reial Madrid. O la del brasiler Giovanni, que gairebé vint anys més tard va fer el mateix després de marcar el 2-3 en al Bernabéu; aquella vegada, va completar fins a tres botifarres davant la mirada atònita de l’afició madridista. També va ser el gest de Laporta a l’ Aràbia Saudita quan va saber que Dani Olmo era finalment inscrit sota la cobertura del CSD.
Ahir no era el clàssic –això serà la setmana que ve–. Era un Barça-Girona que arribava en un ambient dubtós per les baixes que arrossegaven els dos conjunts, especialment delicades en atac per al Barcelona. Els de Hansi Flick afrontaven l’envit a més amb l’ombra de les derrotes contra el PSG i el Sevilla abans de l’aturada per seleccions. La pressió era evident i el que va passar al partit va acabar d’impulsar un tècnic alemany que va treure el seu costat més emocional amb tres botifarres quan va veure Araújo, vestit de davanter centre, marcar el 2-1 a l’últim sospir.
El futbol és emocional; m’ha sortit així, no era per a ningú”
Flick era conscient del context. Aquest any, el seu segon al comandament, entén millor l’entorn barcelonista. Fins i tot l’idioma. Però no és habitual veure l’alemany –que adora la tranquil·litat, els passejos pel Turó Park barceloní i anar a dormir aviat– fer aquest gest. Però tothom té el seu límit. I les seves emocions. A Flick ahir se li va complicar tot. Especialment amb l’actuació arbitral de Gil Manzano, que, abans de la botifarra, va afegir Flick a la seva llarga llista de personatges barcelonistes expulsats, com ho van ser Messi, Suárez o Neymar. “No he entès la meva expulsió. De Jong era allà i l’he animat. Per això he aplaudit, i l’àrbitre era al davant. He volgut explicar-l’hi, però no ha volgut parlar. Se n’ha anat, i ho accepto; ell és l’àrbitre”, va puntualitzar el tècnic.
Amb tot, Flick no podrà ser al clàssic del Bernabéu, una absència que el va afectar quan l’explicava al delegat Carles Naval. Amb tanta contenció, Flick no va poder evitar desencadenar-se amb el 2-1 d’ Araújo, vestit d’ Alexanco. “El futbol és emocional. No era per a ningú, no ho faria mai. Ha estat la manera que m’ha sortit de poder celebrar . I no anava en cap cas dirigida a l’àrbitre”, va assenyalar un Flick que no creu que el club hagi de recórrer a la doble groga als despatxos. “Crec que no hi ha opcions. L’àrbitre ha pres aquesta decisió”, va comunicar abans de centrar-se en el discurs esportiu, que és el seu. “No estem jugant tan bé com l’any passat, no tenim la mateixa dinàmica. Espero que aquest gol, que tothom ha celebrat de maneres diferents, ens ajudi, perquè el necessitàvem”, va afegir.
“He intentat parlar amb Gil Manzano per l’expulsió, però no ha volgut parlar”
Quan Araújo va marcar, Flick, en la seva condició d’expulsat, ni tan sols havia de ser allà. Però l’acta de Gil Manzano no ho va reflectir, com tampoc el seu gest: expulsat per haver protestat i aplaudit. “Estic content per en Ronald. Sempre ho dona tot pel club i per l’equip. Li he preguntat abans de sortir si podia ocupar aquella posició i m’ha dit que sí. No recordo haver col·locat mai un central com a davanter centre ni recordo Cruyff col·locant Alexanco altre cop. Però tenia la sensació que podia canviar aquest partit”, va assegurar Flick, que també va explicar que “els canvis de Lamine i Pedri eren clars, perquè els hem de cuidar. Sumen molts minuts. Penso que ha estat l’estratègia correcta. Ens esperen la Champions i el clàssic”, va sentenciar.
