La cèlebre frase “la millor política industrial és la que no existeix” que tant agradava a Carlos Solchaga, exministre del ram del primer g overn de Felipe González (tot i que citava el premi Nobel Gary Becker), probablement fa posar les mans al cap als 60 experts que la Generalitat ha convidat en l’elaboració de l’informe Què necessita la indústria catalana . El document funciona com una brúixola per al Departament d’Empresa i Treball, liderat pel conseller Miquel Sàmper, en l’elaboració del nou Pacte Nacional per a la Indústria ( PNI) 2026-2030 per abordar reptes com la mateixa desindustrialització de les economies avançades o l’explosió de la intel·ligència artificial, la implantació de les renovables o els models d’economia circular.
Big Data
El professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, Xavier Tort, demana a l’Administració que ajudi el teixit de pimes a incorporar aquestes tecnologies per no quedar-se enrere. “Les grans empreses industrials són conscients de la necessitat de no quedar-se fora d’aquesta revolució, disposen de la informació i els mitjans per fer-ho i s’estan preparant. Al contrari, la petita i mitjana indústria té, en general, dificultats per seguir el ritme i, freqüentment, el resultat dels seus esforços per incorporar l’analítica de dades és decebedor”.
Energia
El capítol dedicat a energia recull les experiències de diverses empreses. Per exemple, Kellogg Manufacturing explica que l’electrificació ha permès reduir costos al mateix temps que ha disminuït un 15% les emissions de CO2. Per la seva banda, el fabricant de paper Alier ofereix pinzellades de la seva experiència en la introducció de renovables a la producció. Pel director d’eficiència energètica de l’ Institut Català de l’Energia, Lluís Morer, “l’eficiència energètica pot ser una de les palanques per tornar a situar la indústria catalana entre els líders europeus”.
Talent
El secretari general de la Pimec, Josep Ginesta, alerta del “desajust important entre el talent disponible i les necessitats reals del mercat laboral”. “Aquesta situació dificulta
que les empreses cobreixin les vacants existents, limita el seu creixement i impedeix aprofitar plenament les oportunitats que es presenten”, assenyala.
Infraestructures
Salvador Guillermo, de Foment del Treball, subratlla el paper clau de les infraestructures per desenvolupar una economia competitiva. Especialment en el cas català, que té una taxa d’exportació elevada. “Les infraestructures en el cas de Catalunya continuen mostrant un nivell d’ infradotació o dèficit que ha estat reiteradament denunciat per diverses institucions. Es considera imprescindible tenir aquests nivells de dotació d’infraestructures per aconseguir la millora de la competitivitat de la nostra indústria”, apunta.
Mida
La consultora sènior d’Acció, Glòria Viñals, situa com un dels reptes la mida de les empreses. “El creixement empresarial ha de ser sostenible i ha de tenir un propòsit clar. Això implica comprometre’s amb el triple impacte: econòmic, per assegurar la rendibilitat i la solidesa financera a llarg termini; social, que procura contribuir al benestar de la comunitat i generar ocupació de qualitat, i mediambiental, que vol minimitzar l’impacte ecològic de l’activitat econòmica i adoptar pràctiques responsables”.
Burocràcia
L’economista Oriol Amat recorda que l’informe Draghi (2024) apunta que la burocràcia europea és un fre per a la competitivitat en comparació amb els EUA i la Xina. “A Espanya, la situació és especialment preocupant: les traves administratives, la complexitat normativa i la baixa digitalització situen el país per sota de la mitjana europea en qualitat de govern”. L’acadèmic indica que, a Catalunya, el problema s’agreuja amb la hiperregulació: es publiquen gairebé el doble de normes que a la mitjana espanyola.
Inversió
Per la seva banda, Joan Ramon Rovira, de la Cambra, destaca la necessitat d’impulsar les inversions empresarials. L’acadèmic afirma que Catalunya avança en bona direcció, però apunta que és important mantenir el rumb. “Les polítiques públiques sí que poden tenir un paper important per facilitar la capitalització i la incorporació del progrés tecnològic. En primer lloc, asseguren que el marc normatiu, administratiu i institucional incentiva i no obstaculitza la inversió productiva. I, en segon lloc, contribueixen a proveir béns públics complementaris de la inversió en coneixement i tecnologia, com la formació, la investigació bàsica, el cofinançament d’iniciatives empresarials estratègiques o les infraestructures crítiques, científiques i tecnològiques”.
