Com un bolet, al Poblenou, aquesta tardor ha aparegut una sala de teatre. No és una més de les noves que s’estan obrint o reformant ara mateix a Barcelona, sinó un espai efímer, creat per fer-hi només un muntatge durant quatre mesos. Quan s’acabi, desapareixerà i es destinarà a un altre servei. D’alguna manera és tancar el cercle del teatre, potser l’art més efímer de tots, i que en aquest cas, quan s’acabin les funcions, també s’acabarà la sala.
Per això la immensa nau del carrer Llull, 121, amb 404 butaques, també té un nom provisional. Tot plegat perquè a una parella de productors, “més joves que els meus fills”, en paraules de Sergi Belbel, se’ls ha ficat al cap fer un espectacle diferent, de teatre immersiu. Es tracta de Supersàpiens , una versió corregida i ampliada del Sàpiens que es va estrenar el 2017 al teatre més petit de Barcelona, la sala Flyhard.
“Quan arriben els supersàpiens, agafen el poder i el món canvia de cop”, explica el director, Sergi Belbel
L’autor de la peça original i de la que ara es representa amb folre i manilles és Roc Esquius. “És molt bèstia agafar allò petit, metonímic, i passar-ho en gran sense perdre el que significa Sàpiens ”, declara el dramaturg, tot i que en aquest procés d’engrandiment considera: “Ara Belbel entén el text millor que jo”. Belbel és el director que ha agafat les regnes d’aquest macroespectacle, fet només amb dos intèrprets: Marta Torné i Enric Cambray.
Però de què va l’obra? “Quan arriben els supersàpiens, agafen el poder i el món canvia de cop. Ell és un conseller de la Generalitat i ella és una mena de xaman, que guareix”, comença Belbel. “A Sàpiens s’explicava com ens relacionem els sàpiens amb el poder. I ara hi ha una segona part on tot esclata”, afegeix Esquius. “És una proposta nova, diferent de tot el que s’ha fet i s’ha vist”, assegura el director. “Ara el fem sobredimensionat, i són els productors els que han vist que el text ho permet”.
Però qui són aquests joves productors? Joves sí, però no pas nouvinguts al món audiovisual, amb documentals i publicitat entre altres feines. Es tracta de Forty, compost per Martí Font i Cristina Oliva. I per a aital aventura, compten amb la feina de Playmodes, amb Eloi Maduell i Santi Vilanova que s’encarreguen de la llum i el so, i Gracias Grecia, amb Elisenda Muns, que fan la campanya i l’experiència final. “Vam veure que havíem de tenir els Playmodes: agafar el seu món, que per mi és el món de Supersàpiens , i ajuntem les energies dels dos mons”, assegura Belbel.
Lee tambiénAnaïs Nin i Oscar Wilde passaran per Temporada Alta i el Festival Clàssics
Pel que fa als intèrprets, Marta Torné declara: “Quan em va trucar Belbel, vaig pensar que voldria una veu en off i no, volia una protagonista. Per mi també és un gran repte fer-ho en català, però n’he après molt. És una obra que fa riure i t’ho passes molt bé, però també fa pensar. L’escenografia és espectacular, però jo soc poc àgil i puc caure per aquestes escales. I això també és un al·licient”.
Cambray afegeix: “Està passant una cosa diferent a la nostra ciutat, i ho vaig notar quan vaig entrar en aquest espai. I tot això és gràcies a la persistència i la naturalitat d’aquests productors. A més, amb dramatúrgia catalana contemporània”.
El productor Martí Font dona alguna clau més: “Hem creat un espai ad hoc per a Supersàpiens. Quan surts de la caixa negra del teatre, pots fer el que vulguis. Els nous projectes que vindran potser els muntarem en un vaixell o en un descampat. I pel que fa a la inversió, hem fet un salt al buit i ara esperem que s’obri el paracaigudes. Amb subvencions i demés, estem al voltant del mig milió d’euros”. I la productora Cristina Oliva conclou: “Ara per ara hem tingut aquesta idea, hem muntat això i ja veurem què vindrà després”.
