Els Estats Units van comminar ahir Israel a mantenir l’alto el foc tal com es desprèn de la successió d’esdeveniments que van estar a punt de posar fi al fràgil alto el foc que regeix en aquest territori després del pacte negociat per Donald Trump amb l’ajuda de Qatar, Egipte i Turquia.
Les últimes informacions, que donen per bona la versió difosa per Axios, mitjà dels Estats Units amb bona informació sobre Israel, és que Washington va instar el govern de Benjamin Netanyahu a reobrir el pas de Kerem Shalom, que comunica la franja amb Israel, des d’avui dilluns a primera hora.
Washington va ser informat de l’atac i va demanar a Israel que exercís una resposta proporcional
Només una hora abans, un mínim comunicat de les Forces de Defensa d’Israel ( FDI) anunciava que mantenien el compromís amb l’alto el foc subscrit. La comunicació arribava malgrat que poc abans, a instàncies del mateix exèrcit, el govern a Tel-Aviv anunciava que suspendria l’entrada d’ajuda humanitària, fossin medicines, menjar o combustible.
En realitat, ningú no havia declarat una ruptura de l’alto el foc, però el dia havia començat amb un intens encreuament d’hostilitats entre Israel i grups armats palestins de la franja. Les FDI van dur a terme durant el dia diversos atacs aeris. Residents i autoritats sanitàries locals van assenyalar que els bombardejos aeris i el foc dels tancs israelians van causar almenys onze morts en diferents punts de l’enclavament palestí.
Segons el comandament israelià, l’ofensiva va ser una resposta a un atac dut a terme per la policia de Hamàs al sud de la franja. “Van disparar un míssil antitanc i ràfegues de foc contra tropes que operaven a Rafah”, van assenyalar. Hamàs ho va negar. Les forces israelianes van llançar atacs a la zona per “eliminar l’amenaça” i destruir túnels i estructures fetes servir per a activitats militars. L’exèrcit israelià ho va qualificar “d’una violació flagrant de l’acord d’alto el foc”.
Un alt càrrec militar israelià va arribar a advertir al migdia que es podrien llançar nous atacs contra objectius de Hamàs. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que avui rep el vicepresident dels EUA, J.D. Vance, també va dir que havia ordenat una resposta “contundent” als tirotejos a la zona sud de Gaza.
En contrast, a aquella mateixa hora, el braç armat del moviment islamista negava que hagués trencat la treva i va assegurar que continua compromès amb l’acord arreu de la franja. Va afegir que no tenia constància dels enfrontaments a Rafah i que no manté contacte amb els grups armats que hi operen des del març.
Segons diverses informacions, Israel va informar els EUA dels atacs que duria a terme. Un alt funcionari de la Casa Blanca hauria exigit en resposta que els atacs fossin “continguts i proporcionals”. Els EUA haurien indicat que el focus havia de ser “aïllar Hamàs i avançar cap a una alternativa política a Gaza, no reprendre la guerra”.
Rafah és un punt estratègic clau del territori palestí. Allà hi ha l’única frontera amb Egipte i la principal entrada d’ajuda humanitària. Allà esperen centenars de camions contractats per les organitzacions humanitàries i els països donants. Tot i això, el pas es manté tancat des del 2024. Netanyahu va anunciar dissabte que no es tornarà a obrir fins que tornin els cadàvers dels ostatges israelians.
Israel exigeix a Hamàs les restes dels 28 captius que continuen desapareguts. El grup assegura que ha tornat tots els captius amb vida –20 en total– i els cossos de 12 més, però afirma que recuperar els que estan sota la runa requereix “esforços i equipament especialitzat” a què no té accés.
