L’ofensiva dels conservadors posa a prova el papa Lleó XIV
El Vaticano
L’ala trumpista intenta liderar l’Església dels Estats Units i desafia el Pontífex
Lleó XIV saludant un grup de bisbes durant l’última audiència general a la plaça de Sant Pere
Hi ha una data clarament marcada a l’agenda de Robert Francis Prevost: el 10 de novembre. D’aquí menys d’un mes, de fet, començarà a Baltimore, a l’estat de Maryland, l’assemblea dels bisbes dels Estats Units, que haurà d’elegir el nou president de la conferència episcopal.
El Papa nord-americà repeteix a tots els que parlen amb ell que un dels mals del nostre temps és la polarització del debat públic, però esquivar la que arriba del seu país és impossible. Prevost ha començat a dir el que pensa, i això ha posat en guàrdia els ultraconservadors de l’altra banda de l’ Atlàntic: al seu primer document, l’exhortació apostòlica Dilexi te , la condemna del rebuig dels migrants va ser claríssima, com també una crítica al model neoliberal, fins i tot amb referències a la teologia de l’ alliberament.
L’exhortació de Prevost sobre economia ha causat malestar entre els tradicionalistes
A la secretaria d’ Estat i també al palau del Sant Ofici, on el Pontífex continua vivint, la impressió és clara: l’elecció de novembre podrà determinar moltes coses en el futur, no només de l’ Església dels EUA, sinó també del posicionament geopolític del Vaticà en plena era trumpista.
Els principals temes sobre la taula són els mateixos que va afrontar Jorge Mario Bergoglio: immigració i ritus tradicionalistes (particularment la missa en llatí). Lleó XIV comparteix les posicions del predecessor però té un altre enfocament: res d’enfrontaments explícits i un impuls cap a la unitat de l’ Església. A més de molts diners, dels EUA arriben molts dels nous sacerdots que, en temps de crisi de vocacions a Europa, no poden ser descuidats.
Els conservadors intenten imposar el seu candidat a l’assemblea de bisbes de Baltimore
Posar-se de perfil, aquesta vegada, és complicat, i els ultraconservadors han començat el bombardeig mediàtic contra ell. Els conservadors estan inquiets, perquè el Papa de Chicago envia senyals negatius per al seu món: els enemics de l’era bergogliana no han estat apartats –al contrari, alguns han estat promoguts i els ha donat suport–, com demostra el nomenament del cardenal Blase Cupich com a membre de la Comissió Pontifícia de l’ Estat de la Ciutat del Vaticà (un càrrec estratègic) i l’audiència afectuosa amb el bisbe d’El Paso, Mark Seitz, que va definir com “un afront a Déu” les polítiques de Trump. A Seitz el Pontífex li va dir: “L’ Església no es pot mantenir en silenci”. Uns dies abans, Lleó XIV havia qualificat públicament d’incoherents els antiavortistes favorables a la pena de mort. “Tots els que havien esperat que Lleó XIV fos ‘l’ anti Francesc’ se senten traïts –explica a La Vanguardia Massimo Faggioli, historiador del Trinity College de Dublìn i un dels experts del catolicisme americà més importants–. Aquesta classe d’episcopat radical continuarà tractant Lleó XIV com tractava Francesc, perquè el problema no era Bergoglio, sinó el que passa a l’ Església americana. És una perversió eclesial; diria gairebé l’inici d’una ‘heretgia americanista’”.
Els catòlics nord-americans estan molt dividits: fa un any, el 59% dels fidels –almenys en teoria– de l’ Església romana van votar Trump. Els caps de les diòcesis reflecteixen aquestes divisions. Els candidats que aspiren a convertir-se en president i vicepresident són deu. A les preseleccions, l’empenta de l’ala conservadora ha estat predominant, i d’aquesta àrea venen la majoria dels noms, incloent-hi el de Robert E. Barron, bisbe ultramediàtic i amic de Charlie Kirk, el líder trumpista assassinat el 10 de setembre. L’altre nom fort és Alexander King Sample, arquebisbe de Portland. Després hi ha els candidats de l’ala més moderada –sembla que el principal és l’arquebisbe de Filadèlfia, Nelson J. Pérez, i el de Boston, Richard G. Henning–, mentre que l’ala progressista, vinculada al cardenal de Chicago Blase Cupich, presenta entre altres Edward J. Weisenburger, considerat un enemic dels tradicionalistes per haver-se oposat als ritus de la missa en llatí. Esquivar la polarització sembla, aquesta vegada, més difícil que guanyar un conclave.