No val la pena discutir què va ser primer, si la conversió dels informatius en espectacle o de la política en un xou. El resultat és el mateix: la política convertida en gestos que s’esgoten en si mateixos. No intenten anar més enllà, només que quedi l’impacte d’imatges potents, encara que ho siguin cada vegada menys. Els mitjans de comunicació s’acosten a la política des d’elements que fa anys es reservaven a l’entreteniment, de manera que la discussió profunda, l’anàlisi rigorosa o l’intercanvi d’opinions no hi té cabuda.
Doncs, espectacle, el que veurem el dia 30. No cal ser gaire audaç per vaticinar desenes de càmeres apuntant al president del Govern central, Pedro Sánchez, entrant al Senat, compareixent davant l’anomenada comissió Koldo, que investiga la corrupció pel presumpte cobrament de comissions en contractes públics de mascaretes durant la pandèmia de la covid, cas en què hi ha imputat l’exministre José Luis Ábalos. Tot i això, què hi veurem a part dels focus, les afirmacions solemnes i les acusacions, no sabrem si gratuïtes o precises, que ompliran hores i hores de programació? Doncs poca cosa. Això penso.
El PP no pretén aclarir res citant Sánchez al Senat, només posar-lo en un compromís
El cas s’instrueix al Tribunal Suprem. És a dir, és un cas judicialitzat. Què pot dir Pedro Sánchez davant una comissió del Senat, quan qualsevol dada que proporcioni pot ser utilitzada judicialment? No dic que el president no contestarà a les preguntes que li facin, però seria el que és lògic. Està obligat a anar a la Cambra Alta, però no a declarar. És el que va fer fa tres mesos en la compareixença davant del jutge Peinado, com a testimoni, en el cas que se segueix contra la seva dona, Begoña Gómez. Per què ho faria ara? Tot i això, si decidís respondre, l’espectacle seria el mateix, o més gran, malgrat que dubto que aclarís res.
Així i tot, estic convençuda que el PP, Alberto Núñez Feijóo, no pretén aclarir res, només posar el cap de l’ Executiu en el compromís de ser el primer president del Govern en exercici que ha de comparèixer en una comissió d’investigació per informar de successos que han tingut lloc durant el seu mandat. Només José Luis Rodríguez Zapatero s’hi va haver d’asseure però per parlar de l’11-M, és a dir, d’una cosa que havia passat en època d’Aznar.
Feijóoen un acte del PP
Passaria una cosa semblant si Pedro Sánchez concretés el que va insinuar fa una setmana, de sotmetre a referèndum la necessitat que l’avortament es converteixi en un dret reconegut a la Constitució. Un referèndum consultiu, previ a qualsevol reforma constitucional, per a la qual els grups que sostenen al Govern no tenen majoria. Necessiten el PP per fer qualsevol modificació, encara que sigui la que s’indica des de l’ Executiu, que no inclouria l’avortament entre els drets fonamentals, sinó entre els principis rectors que inspiren la política social i econòmica. És a dir, seria un dret com el previst a l’article 47, el dret dels espanyols a un habitatge digne. Fer que fos un dret fonamental implicaria un referèndum, però també la dissolució de les Corts. Un altre cop, el que es pretén és posar, en aquest cas, Feijóo davant un problema intern del seu partit, dividit sobre l’avortament.
I així podem buscar, tan sols la setmana passada, més anuncis que en realitat no suposaran res a la pràctica. A més d’aquests dos exemples exposats abans, el PP ja ha anunciat que portarà el Govern al Tribunal Constitucional per no presentar els pressupostos. L’hi portarà des del Senat, on té majoria absoluta, amb l’argument que així es priva la Cambra Alta del dret a debatre i aprovar els comptes. Segurament tindrà molt poc recorregut legal, però allà hi haurà les acusacions polítiques. Una acció massa solemne per a l’objectiu que pretenen, mostrar la debilitat del Govern central, però que contribuirà a l’espectacle.
