Això no és ‘Ocean’s eleven’

França no va inventar el funambulisme, l’origen del qual cal buscar-lo a la Xina o a la Grècia antigues, però sí que és el bressol del funambulista més mediàtic: Philippe Petit, l’home que el 1971 va travessar d’una torre de Notre-Dame a l’altra a través d’un simple cable i que tres anys més tard va repetir el seu temerari passeig entre les Torres Bessones de Nova York. Ja retirat, Petit projecta la seva ombra sobre l’actual president, Emmanuel Macron, un funambulista de la política que es manté tot just dret sacsejat per les escomeses d’una crisi política, econòmica i social que té amb l’ai al cor mig Europa. En aquest escenari, només li faltava al president esmorzar amb la notícia que a vint minuts a peu de la seva residència, al Museu del ­Louvre, una banda de lladres havia arrambat, diumenge i a plena llum del dia, les joies de la corona mateixes. Literalment.

La ministra de Cultura, Rachida Dati, en el paper de la víctima (l’ Estat francès), es va afanyar a dir el que és habitual en aquests casos: que el robatori havia estat obra de delinqüents professionals que sabien molt bé el que feien. En aquesta societat en què necessitem posar nom a tot, el que va fer Dati va ser recórrer al que la psicologia anomena la hipòtesi d’atribució defensiva . És a dir, va donar tot el mèrit a l’altre (els quinquis) per defensar els responsables del Louvre i a ella mateixa de possibles acusacions d’incompetència. Però la veritat és que, per la informació disponible, el robatori d’ahir no evoca precisament la sofisticació d’ Arsène Lupin o el glamur dels protagonistes d’ Ocean’s eleven. Els lladres van pujar per una grua de mudances amb motoserres, es van emportar peces “de valor inestimable”, però es van deixar el mític diamant Regent i, en la fugida, els va caure a terra ni més ni menys que la corona de l’emperadriu Eugè­nia, adornada amb 1.353 diamants i 56 maragdes. “I aquest soroll, t’ha caigut alguna cosa?”. “Fot-li gas i després t’ho explico”.

Més enllà de saber com afectarà aquesta nova calamitat el president funambulista que ja ha vist cremar-se Notre-Dame en el seu mandat, la notícia suscita dubtes renovats sobre la seguretat del patrimoni artístic ara que, en ple apogeu de la falsedat digital, és més necessari que mai preservar els objectes que defineixen –per bé o per mal– la nostra civilització.