Els errors de Milei i Trump obliguen a elevar el suport financer a l’Argentina

En la volatilitat prèvia a les legislatives, l’Argentina desitja uns mercats i tipus de canvi estables. El cost per aconseguir-ho s’ha disparat entre errors de càlcul i polítics. Des de l’abril, i si es confirmen els plans anunciats pels EUA, el país s’ha dotat de 60.000 milions de dòlars, més de 50.000 milions d’euros, en diversos instruments. Suports que es veuen necessaris, però que alhora obren més desafiaments.

El primer pas va ser a l’abril. L’FMI va signar amb l’Argentina 20.000 milions de dòlars per construir reserves i aixecar les limitacions al mercat de divises. Es va fer sense sobresalts, però els mesos següents van venir xocs polítics amb els socis – Milei no té majories– i corrupteles lligades al seu entorn que van liquidar part del suport popular i van culminar en la desfeta al setembre a les provincials de Buenos Aires. Després de la derrota, es va començar a projectar una altra caiguda en aquestes legislatives de l’octubre i un bloqueig a les cambres a les mesures de Milei. Amb la seva continuïtat qüestionada, el pes, els bons argentins i la borsa es van enfonsar, amb una prima de risc disparada. “El que mira el mercat és si és possible la continuïtat del programa del president, unes eleccions poden canviar moltes variables econòmiques”, comenta Matías Bolis Wilson, economista en cap a la Cambra Argentina de Comerç i Serveis. En un efecte dòmino, si Milei no obté el suport a les cambres, no pot tirar endavant el seu programa –ja acumula diversos vetos– ni acabar d’estabilitzar el país ni portar-lo al creixement ni complir en darrer terme amb el pagament del deute. “Sense la coalició política que sustenta el teu programa, pensar que pots sostenir l’equilibri fiscal, que és la base, i dur a terme les teves reformes es torna una quimera”, analitza Ernesto Talvi, investigador principal per a Amèrica Llatina del Real Instituto Elcano.

La volatilitat és habitual abans d’unes eleccions. Amb les finances sota pressió, l’entrada en joc de Washington ha pesat, disparant un dia les cotitzacions amb els anuncis i després enfonsant-les per la poca claredat o falta d’execució. Per exemple, el secretari del Tresor, Scott Bessent, va anunciar la segona gran mesura, el swap de 20.000 milions, a començaments d’octubre, amb els mercats en plena tensió. “El suport calia. Serveix perquè l’Argentina no té accés al mercat de finançament internacional”, diu Bolis Wilson. Els EUA surten com a garant de les finances, i volen aportar la confiança que l’Argentina no ofereix. Amb el swap es compromet a comprar pesos per lliurar dòlars i reforçar les arques públiques. “S’ho podrien haver estalviat si Milei no hagués tingut els seus problemes polítics... Va tornar a fer necessari un altre suport després del de l’FMI, va fer que aquella primera injecció no fos suficient”, creu Talvi.

Els EUA es consoliden com l’actor clau per intentar buscar la confiança dels mercats

Després de la calma immediata que va aconseguir el swap , la falta de concreció a mesura que passaven els dies va acabar esquerdant els mercats, que dubtaven que caigués en sac foradat. El pes va tornar a caure i el banc central es va veure obligat a intervenir per mantenir el seu valor en una forquilla preestablerta en l’encreuament amb el dòlar. Amb aquest esquema, com que el pes s’escapava per la part superior, havia de vendre dòlars perquè no es disparés. El pla va fer un forat a les reserves del banc central, amb despeses de més de 1.000 milions de dòlars en només dies. “L’entitat no tenia gaires reserves més per intervenir-hi. Si perdia gaire dòlars, els bonistes no sabien d’on trauria els que necessita per pagar-los”, alerta Bolis Wilson. L’Argentina enfronta venciments per uns 3.000 milions de dòlars a finals d’any. Altre cop amb l’objectiu de calmar les aigües, la solució va tornar a ser de Washington, amb una intervenció directa i inèdita en el mercat de divises, comprant pesos per enfortir-lo en l’encreuament amb el dòlar. Les quanties amb què hi intervé no han transcendit, però van servir per tornar la calma... Fins aquesta setmana. Per verborrea o desconeixement, Donald Trump va dir que el swap l’impulsaria només si Milei guanyava les eleccions. Però no va especificar si es referia a les d’ara, a la seva continuïtat posterior, a les presidencials del 2027... El mercat es va perdre i van tornar els nervis i vendes massives. L’endemà, per tapar la sagnia, el Tresor americà va sorprendre amb 20.000 milions més per a Argentina, aquesta vegada amb fons privats, dels quals no queden clares les contrapartides.

Sigui com sigui, la volatilitat continua i el pes no s’allunya amb fermesa de les 1.500 unitats per dòlar, la pitjor taxa dels últims mesos. L’estabilitat es persegueix a cop d’anuncis, amb la sensació que primer es dispara i després es calibra. “El suport polític és clar. Falta veure la lletra petita”, indica Bolis Wilson. Als EUA, fora del cercle de Trump no falten les crítiques. L’oposició, amb una Administració tancada, no entén un suport tan gran a una nació que no és un aliat comercial rellevant ni viu cap desfeta inevitable. Els agricultors també menystenen que els argentins venguin soja als xinesos a costa de les collites dels Estats Units. També hi ha veus (com la de Paul Krugman) que hi veuen un rescat encobert a fons amics de Trump i especialment del secretari del Tresor, Lloyd Bessent, que han invertit en el país.

Més que no pas mirar sempre en direcció al nord, Talvi creu que la solució passa per combinar tres fronts. El primer, el de més liquiditat internacional, que s’aconseguiria si el suport dels EUA es consolida. “Si els diners hi són, les altres dues són factibles”, diu. Una és estabilitzar les taxes d’interessos i del dòlar: “Amb el poder de foc que donen les aportacions, es pot mantenir l’estabilitat”. L’altra, teixir aliances polítiques. “Amb humilitat i intel·ligència, Milei podria recompondre la seva coalició”. Combinat, “si es gestiona el després de les eleccions amb prudència, el programa econòmic es pot reencarrilar”.

“Amb humilitat i intel·ligència, Milei podria recompondre la seva coalició i mantenir l’estabilitat”

Perquè els compromisos no deixen de ser una altra rèmora per a l’Argentina, que arrossega el colossal préstec que l’FMI va concedir al govern de Mauricio Macri el 2018, proper a 50.000 milions. Amb dades actualitzades d’aquesta setmana, l’Argentina suposa el 35% de les sumes totals que es deuen a l’FMI. Campions del món.