L’Ajuntament de Barcelona continua desenvolupant el pla per incrementar el nombre de càmeres de videovigilància als carrers, amb l’objectiu de reaccionar de manera més ràpida davant la criminalitat i millorar l’eficàcia en la persecució del delicte. Tot i això, la mesura ha de conjugar també el dret de les persones a la intimitat.
El grup de treball que estudia la qüestió –integrat per la Guàrdia Urbana, la gerència de l’Ajuntament i altres tècnics– ha descartat que les càmeres que s’instal·laran a la platja enfoquin directament la sorra. Consideren que la instal·lació d’un d’aquests dispositius apuntant a persones prenent el sol o banyant-se a la platja pot ser una mesura massa invasiva.
Els dispositius només captaran el que passi al passeig marítim, però mai la sorra
Des del primer moment els responsables municipals tenien clar que les càmeres que es col·locaran a la zona litoral haurien d’ estar apagades durant el dia. L’exposició de banyistes seminús, fent topless o, en alguns casos, completament desvestits –com passa a la platja nudista de la Mar Bella– suposava una vulneració clara de la intimitat.
No era tan clar, tot i això, que les càmeres no poguessin funcionar de nit. De matinada no hi ha banyistes i, malgrat que a la sorra s’han comès alguns fets delictius, alguns de greus, com una agressió sexual múltiple ocorreguda al febrer, s’ha prioritzat la privacitat davant de la seguretat. Hi va haver diferents punts de vista, però finalment també es va descartar gravar de nit.
Un dels arguments que ha pesat més a l’hora de prendre la decisió és que, a la nit, a la platja també hi ha persones que busquen moments íntims i que mereixen privacitat. Així doncs, les càmeres del litoral que s’instal·laran enfocaran només el passeig marítim i no captaran mai la sorra. Un altre element que les autoritats han tingut en compte és que la costa barcelonina no concentra un gran nombre de delictes. Les fonts consultades manifesten que la quantitat de delictes que es cometen a la platja no és tan exagerada per restringir el dret a la intimitat dels usuaris.
El grup de treball ha pres la decisió en el marc de la preparació de l’expedient previ sobre la instal·lació de les càmeres de videovigilància. Està integrat per membres de la Guàrdia Urbana de Barcelona, de la gerència municipal, responsables de tecnologia, serveis tècnics i juristes que analitzen la viabilitat de cada proposta abans d’elevar-la a la Comissió de Videovigilància, que tutela la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Mercè Caso.
Aquest òrgan s’encarrega de validar que cada dispositiu s’ajusta a la normativa. La petició que fa l’Ajuntament va acompanyada d’un detallat informe policial en el qual s’ha d’acreditar la necessitat de la presència de la càmera per millorar la prevenció i l’actuació policial. Una vegada queda validat l’expedient, es deriva a la direcció general de l’Administració de Seguretat del Departament d’Interior, perquè concedeixi l’autorització.
L’ampliació del sistema de videovigilància forma part del pla que va posar en marxa l’Ajuntament de Barcelona per combatre la delinqüència i reduir la percepció d’inseguretat. De fet, aquesta última continua sent la segona preocupació dels barcelonins. A l’últim baròmetre, la inseguretat va ser desbancada per l’habitatge com la principal inquietud.
El pla preveia incrementar el nombre de jutjats penals per combatre el delinqüent multireincident, desplegar més policia al carrer, millorar la coordinació de la Guàrdia Urbana dotant-la d’un sistema d’accés a l’historial delictiu dels detinguts i incrementar el nombre de càmeres de videovigilància a la ciutat. L’alcalde, Jaume Collboni, va revelar que l’objectiu era arribar a instal·lar 1.000 càmeres més per tota la ciutat. Es va comprometre que, al final d’aquest mandat, que finalitza el 2027, n’hi hauria 500 d’instal·lades, i la resta es col·locarien en cas de revalidar el càrrec.
La primera fase del pla de videovigilància ja està molt avançada. Les pròximes setmanes està previst que s’elevin a la comissió de videovigilància les primeres propostes i que les primeres càmeres
puguin estar operatives a
mitjans del 2026. Els responsables calculen que, llavors, hi podria haver 160 càmeres addicionals i operatives. S’instal·laran als districtes de Ciutat Vella i l’ Eixample, prioritzant carrers foscos, zones que experimenten una alta concentració de delictes i àrees amb risc de patir un atemptat terrorista.
Aquestes noves 160 càmeres s’afegiran a les 160 que en l’actualitat hi ha en funcionament per la ciutat. Les imatges seran gestionades per la Guàrdia Urbana de Barcelona. Els agents utilitzaran els dispositius per fer un seguiment a distància de les diferents zones. Els responsables municipals estan convençuts que la mesura tindrà un efecte dissuasiu entre els delinqüents, que seran conscients que les seves malifetes quedaran gravades i que, en cas que no els descobreixin in fraganti, serà més fàcil identificar-los i assegurar una futura condemna.
