L’Ajuntament de Barcelona arreglarà els entorns d’una de les obres més desconegudes de l’arquitecte Antoni Gaudí. Es tracta del viaducte de Bellesguard, situat davant de la torre de Bellesguard, al barri de Sant Gervasi- la Bonanova. Aquesta singular estructura, formada per deu columnes inclinades, és sota de la calçada del carrer Bellesguard, un emplaçament que moltes vegades la fa passar desapercebuda per a molts ciutadans, fins i tot per als visitants de la torre. Cal fixar-s’hi. Amb el discret senyal que hi ha en un extrem del carrer Valeta d’Arquer sembla que no n’hi ha prou.
Els responsables del Consistori són molt conscients que l’entorn d’aquest desconegut monument no és en l’òptim estat de conservació que li correspon, i també que, ja que és amagat, fàcilment pot ser objecte d’actes de vandalisme i també utilitzat com a refugi per a persones sense llar. Per això, el Consistori ha licitat les obres per poder renovar els voltants del viaducte a fi de contribuir a la “millora de la imatge turística” de la ciutat, “augmentar la seguretat” de la zona i “dignificar” aquest recòndit espai.
El projecte preveu un pressupost d’uns 29.000 euros i es finançarà amb la taxa turística. Es preveu que les obres comencin a començaments de novembre i estiguin acabades a finals d’any. La superfície d’actuació inclou 677,21 m2i amb les obres es renovarà el paviment, actualment en mal estat amb algunes esquerdes, i tapes d’arquetes enterrades. També s’intervindrà al terra de sorra de l’interior del viaducte, on hi ha alguns sots. D’altra banda, se’n millorarà l’accessibilitat amb la instal·lació d’una barana a l’escala per facilitar l’arribada fins al monument.
Segons recull el projecte, no es preveu una intervenció en el monument, afortunadament en bon estat de conservació i restaurat el 2006 mitjançant una rehabilitació promoguda per l’ Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida.
La taxa turística servirà per costejar els treballs, que s’espera que estiguin acabatsa finals d’any
La futura actuació municipal tampoc no està relacionada amb l’any Gaudí, que se celebrarà l’any que ve amb motiu del centenari de la mort de l’arquitecte, informen fonts de l’Ajuntament. A més de l’any Gaudí, Barcelona tindrà un any 2026 especialment intens des del punt de vista arquitectònic, ja que serà seu de la capital mundial de l’arquitectura, a partir del 12 de febrer, dia de la copatrona Santa Eulàlia, fins al 13 de desembre, dia de Santa Llúcia.
El viaducte s’emmarca dins de la restauració de la torre Bellesguard, una edificació realitzada per Gaudí entre el 1900 i el 1909. Aquesta casa, declarada bé cultural d’interès nacional, va ser un encàrrec de Maria Sagués, la vídua de l’empresari Jaume Figueras, a Gaudí, que va idear aquesta edificació com a residència d’estiueig amb aires de castell medieval sobre les restes de l’antic palau del rei Martí l’Humà, on va passar els últims anys de la seva vida, entre el 1408 i el 1410.
De fet, una intervenció arqueològica arran d’unes obres al recinte de la Universitat Abat Oliba va treure a la llum fa un parell d’anys vestigis de l’època medieval vinculats a l’antic palau, lloc on el monarca va emetre actes de govern i va contreure matrimoni amb Margarida de Prades, en una cerimònia oficiada per Benet XIII, papa Luna.
Tal com va explicar el periodista i cronista de la ciutat Lluís Permanyer en un article a La Vanguardia a la secció Àlbum, el palau estava envoltat per torres defensives i disposava d’un gran pati, hort, terrassa, capella, sala d’armes, la presó, capella, rellotge i també dues galeries amb vint-i-quatre finestres des d’on es veia Barcelona i el mar.
L’emplaçamentés tan recòndit que fàcilment pot ser objecte d’actes vandàlics
L’arquitecte va dissenyar el viaducte per conservar els fragments de les dues torres medievals. Per això, va desviar el camí que creuava la finca que anava de l’antic poble de Sant Gervasi de Cassoles al cementiri, avui dia localitzat sobre la ronda de Dalt. El nou tram el va fer passar sobre l’antiga riera de Betlem, procedent de la serra de Collserola. Aquesta obra d’enginyeria civil destaca pels seus arcs parabòlics inspirats en la natura i integrats al paisatge, molt semblants als que Gaudí va projectar al Park Güell.
