Premi internacional
Viteri s’emociona quan em parlar d’una pacient que viatja des de Bèlgica: en vies de guarir-se, li demana de continuar venint a Barcelona: “Venir és bo per a mi”, li diu; la visita a Viteri s’ha convertit en una grata experiència vital. Per a això Santiago Viteri es va fer oncòleg: somiava ajudar integralment els seus pacients, més enllà de destruir un tumor. Se sent realitzat al capdavant de la seva unitat d’ oncologia de Clíniques MI ( OUMI), impulsada per la família Masfurroll, “que m’ha donat mitjans i llibertat per a aquest projecte d’oncologia”. El seu equip ha rebut el premi IASLC 2025 ( Associació Internacional de Societats de Càncer de Pulmó), el reconeixement més prestigiós del sector, a iniciativa de pacients oncològics. Barcelona ha acollit el congrés mundial del càncer de pulmó.
Es cuida vostè dels nostres pulmons.
Soc oncòleg i tracto pacients amb tumors pulmonars.
N’hi ha gaires?
35.000 de diagnosticats a l’any a Espanya.
Amb quin final?
El 80% sense cura, avançats, en dos anys.
El consell és...
No comencis a fumar mai!
Com aborda el tumor?
El protagonista no és el tumor, és la persona malalta. I la seva família. Un tractament oncològic és excel·lent si integra tots els aspectes del pacient i del seu entorn familiar, afectiu.
Així ho fa vostè?
És la filosofia del meu equip. El meu pare va ser metge i la mare infermera: des de petit vaig voler ajudar la gent sent metge.
Des de quan hi ha càncer de pulmó?
És una malaltia del segle XX. Conservem articles científics de l’any 1900 en què es parla d’ una rara malaltia... Càncer de pulmó!
Què ha passat al segle XX?
Tabaquisme. Es va començar a fumar... i a emmalaltir. A mesura que pujava la corba de vendes de cigarrets, pujava la corba de morts per càncer de pulmó.
Homes o dones?
Més homes, per fumar ells més. Les corbes s’han anat igualant: avui emmalalteixen dones que van començar a fumar a començaments d’aquest segle.
I hi ha fumadors passius?
El fum de segona mà és nociu. Al fumador li fa mal l’entrada i la temperatura de la combustió del cigarret, però el fum que genera el fumador igualment malmet altres pulmons al voltant.
Com evolucionen els tractaments?
Amb un gran salt últimament gràcies a la genètica, la immunologia i la psicologia.
La genètica?
Des de fa només vint anys sabem tractar tumors pulmonars derivats de certes mutacions genètiques.
Què es feia abans?
Esperar la mort. Avui estem vivint una revolució!
Fins a quin punt?
Amb una analítica de sang n’hi haurà prou per detectar empremtes genètiques precursores de tumors: així no se’ns escaparan.
És una gran notícia!
Una pacient meva diagnosticada el 2008 amb 29 anys hauria d’haver mort sis mesos després... i continua viva!
És una cosa comuna avui?
Cada dia més. Avui, amb una pastilla diària, fan vida normal un 40% de diagnosticats. Els més afavorits són els càncers pulmonars del tipus ALK+.
Aviat sobreviuran un 60% o més?
A això aspirem. Un 50% de càncers precoçment tractats es curen.
Hi ha trasplantaments de pulmó?
No són gens encoratjadors.
Immunologia, em deia...
Clau, ha estat clau! Molts pacients nostres han participat i participen en experiments d’immunoteràpia exitosos.
En què consisteix això de la oncoinmunologia?
Cada dia el teu sistema immune destrueix cèl·lules defectuoses, però si perds aquesta capacitat... tumor! Els fàrmacs d’immunoteràpia reeduquen el teu sistema immune... i torna a ser capaç de reconèixer i destruir les teves cèl·lules tumorals.
Bravo!
He vist casos de curacions completes, fins i tot de càncers disseminats. És el futur de l’oncologia.
I la psicologia?
Un pacient em va dir una cosa que em va canviar: “No m’ajudi: treballem junts!”.
Parli’m d’un pacient seu.
La Tona, la mare del basquetbolista Ricky Rubio. Durant un tractament als Estats Units, en Ricky em va dir que la desangelada lletjor hospitalària va ser amarga. La Tona va morir el 2015. En Ricky ha col·laborat amb mi per crear entorns hospitalaris amigables: ell l’hi va prometre a la seva mare.
Que el pacient se senti a gust.
Això mateix. I un tracte personalitzat. Els nostres pacients participen en assajos clínics.
Algun gran consell?
No fumar mai: el 80% dels càncers de pulmó no existirien sense fumar tabac.
I vaporejar, què?
Vaporejar és igualment perillós.
Per què?
Tot allò que irriti el pulmó, el malmet. Allunya’t de tot fum! D’una paella, barbacoa, foguera, incendi...
Com més puc cuidar els meus pulmons?
Respira tot l’aire pur que puguis. I ventila la teva casa, obre finestres!
Ara mateix!
Ah, i una cosa més: fes cada dia algun exercici físic. Això és ciència: el sedentarisme mata encara més que el tabaquisme!
