A Egipte s’estan fregant les mans. Si fa tan sols un mes desapareixia de l’icònic museu d’antiguitats un braçalet d’or del faraó Amenemope, ara ha arribat el torn del totpoderós Louvre. Després del robatori d’unes quantes joies de la corona francesa, els queden pocs arguments als que defensen que el bust de la reina Nefertiti ha d’ estar a Europa per motius de seguretat. Ha quedat demostrat que no hi ha museus a prova d’atracaments. Ni tan sols el més visitat del món a la civilitzada París. Als lladres, a més, no els han calgut coneixements en sistemes informàtics per eludir càmeres i alarmes. Tan sols amb imaginació i planificació n’hi ha hagut prou. Ni a les pel·lícules es veu tan fàcil.
La Gioconda i Eugenia de Montijo
Un informe preliminar del Tribunal de Comptes francès –el text complet es donarà a conèixer en poques setmanes– va revelar ahir importants errors de seguretat i contra incendis al Louvre. Cosa que resulta increïble. El document parla de retards considerables i persistents en la modernització de les instal·lacions tècniques. Amb prou feines més d’un terç de les sales tenen amb una càmera de seguretat. S’intueix una certa negligència per part de la direcció de la institució. I no és per falta de pressupost operatiu, que supera els 320 milions d’euros anuals.
Vídeo dels lladres en el moment del robatori
Del que no hi ha cap dubte és que aquest assalt s’ha convertit, de moment, en el robatori del segle XXI al Louvre. El del segle XX és més que conegut: el de La Gioconda per part de Vincenzo Peruggia, un operari italià que l’any anterior havia col·locat un vidre de seguretat al quadre. La ironia està servida. Des d’aleshores, l’interès per la pintura de Leonardo Da Vinci va créixer fins al punt que es va convertir en la més coneguda de la història de l’art, un estatus que encara manté. La publicitat que aquests robatoris tan mediàtics comporten serveix d’alguna manera per donar visibilitat a les obres i la seva història, com ha estat ara el cas d’ Eugenia de Montijo i la seva corona de 1.354 diamants i 56 maragdes que els lladres van deixar caure en la fugida.
Lee tambiénVídeos falsos molt reals
D’alguna manera, l’aristòcrata espanyola, casada amb Napoleó III, ha reviscut amb aquest assalt com ho va fer la Mona Lisa el 1911. Apassionada per la moda, també va destacar per les obres socials i de caritat. Tot un personatge que s’ha fet més visible gràcies a la corona recuperada, que es convertirà, sens dubte, en un nou reclam per al museu quan es torni a exhibir.
Aquesta joia ha tingut sort en tots els sentits. Ara només cal esperar que la resta del tresor saquejat no acabi com el braçalet d’ Amenemope, desaparegut per sempre fos en un lingot.
