Una política útil per a tothom

Pedro Sánchez ho ha tornat a fer. Amb un missatge curt, visual i empàtic a TikTok, el president ha parlat del canvi d’hora amb to de ciutadà que també està cansat d’endarrerir i avançar rellotges. “Aquesta setmana es torna a canviar l’hora, una altra vegada. I jo ja no hi veig el sentit”, diu, amb aquella proximitat calculada que fa que molts desconnectin de l’escepticisme habitual. I no és casualitat, perquè el format importa tant com el fons. Explicar, en pocs segons, una política que connecta amb l’experiència quotidiana de la majoria (la son, la llum, el cansament) és, precisament, allò que Sánchez defineix com a “política útil” en el mateix vídeo.

Perquè sí, voler eliminar el canvi d’hora a partir del 2026 és una bona notícia. No només per raons científiques o econòmiques, sinó perquè simbolitza un tipus de política que simplifica la vida de la gent, en lloc de complicar-la. I anunciar-ho a través d’un canal com TikTok té mèrit. El president sap que el discurs institucional ha d’incorporar una pedagogia política àgil i moderna. Que els ciutadans no volen comunicats, sinó conversa.

No es pot voler eliminar un tràmit innecessari i mantenir quotes asfixiants

I aquí hi ha la clau. Perquè si la política útil és la que escolta, també ha de conversar amb els autònoms. Amb els professionals que es lleven d’hora sense horari, però que viuen pendents del calendari fiscal i de la pròxima quota. El mateix govern que comunica amb eficàcia la necessitat de posar fi al canvi d’hora hauria d’aplicar aquesta sensibilitat pràctica en el tracte amb els que aixequen l’economia a pols.

Perquè la política útil no pot ser selectiva. No pot servir per eliminar un tràmit innecessari i, alhora, mantenir un sistema de quotes que ofega aquells que més produeixen i menys reben. Ara l’Executiu rectifica (diuen), després del rebuig gairebé unànime a la seva última proposta de pujada. Però el fons continua essent el mateix: una reforma que penalitza la productivitat i l’esforç individual. I que, si s’aprovés, perpetuaria la sensació que a Espanya emprendre és gairebé un acte d’heroisme.

Cal recordar-ho, per allò de l’aritmètica parlamentària necessària al Congrés: Junts no va votar a favor de la reforma del sistema de cotització dels autònoms del 2022, aquella que el PSOE va tirar endavant amb els vots del PP i on, en una disposició addicional, ja hi havia l’augment que avui persegueix el govern. Ara el PP diu que s’hi oposa. Però si el 2022 la va avalar, cal demanar-li coherència. Igual que cal demanar-ne al president Sánchez, que en el seu vídeo assegura que la política útil escolta “els ciutadans i la ciència”. Doncs bé: escolti també els autònoms, que són ciutadans i fan molts números.

Al final, la política que il·lumina no és la que brilla un moment a la pantalla, sinó la que deixa encesa la llum per a tothom. També per als autònoms que es lleven d’hora, festius inclosos. I és que, com Hermes, el missatger veloç dels déus grecs, la política útil s’hauria de moure lleugera, comunicar bé, però sobretot arribar sempre a temps a tots els racons.