L’augment en l’arribada de pasteres a les Balears que s’està experimentant aquest any –han entrat irregularment per aquesta via un 75% de persones més aquest 2025 respecte al 2024– va portar ahir el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a Algèria, que és des d’on parteixen les embarcacions que posen rumb a les illes.
Després de reunir-se amb el seu homòleg en la primera visita d’un membre del Govern espanyol després del desacord entre els dos països pel Sàhara, Interior va informar d’un acord per lluitar contra les xarxes criminals que trafiquen amb éssers humans mitjançant l’impuls de noves mesures per “limitar” l’ús de llanxes ràpides i l’“actualització” del protocol de retorns, un tema tabú als països africans, que solen obstaculitzar la devolució dels seus nacionals, ja que la tramesa de remeses –diners des de territori europeu– suposa l’ aliment d’infinitat de famílies.
El ministre algerià assegura que el seu país “no usa la immigració com a xantatge polític” a diferència de Rabat
Els acords milionaris de la Unió Europea amb Tunísia, el Marroc i Mauritània per frenar la immigració irregular –amb intenció d’externalitzar fronteres– estan tenint efectes col·laterals en països veïns,
on s’estan eixamplant les rutes migratòries. El clar exemple
és Algèria, on, segons les seves autoritats, es van interceptar l’any passat embarcacions amb 30.000 persones a bord.
Des del Govern central, segons fonts ministerials, rebutgen que Alger estigui utilitzant la immigració com a arma de pressió política pel gir d’ Espanya respecte al Sàhara Occidental. Una tesi que va defensar ahir també el ministre de l’Interior d’ Algèria, Saïd Saiud, que va informar que la policia algeriana ha impedit que 100.000 immigrants arribin al nord de l’ Àfrica –a través de la frontera sud– o a Europa –per les costes–. “ Algèria no utilitza la carta de la migració irregular com a xantatge polític, a diferència d’altres llocs”, en clara al·lusió al Marroc, va defensar el ministre algerià.
Marlaska, que va reconèixer la condició d’ Algèria com a “soci clau”, va anunciar el compromís de rellançar l’acord de retorn del 2002. “Una comissió mixta tècnica analitzarà si és necessari actualitzar-lo per ser més efectiu”. Malgrat que Saiud va reiterar que Algèria no fa servir la immigració amb finalitats polítiques, el cert és que Alger va bloquejar les expulsions dels seus nacionals des d’ Espanya quan el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va oficialitzar la nova etapa amb el Marroc després de mesos de crisi diplomàtica. A més a més, des que l’any passat França va reconèixer la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental, Algèria es nega a acceptar deportats nacionals des de territori francès. Des d’Interior van considerar ahir que el mateix anunci d’aquesta reunió tècnica per renovar el protocol és “un avenç significatiu, que mostra la bona voluntat” per abordar una qüestió “de molt interès per a Espanya”.
El ministre de l’Interior, en la quarta visita a Algèria des del 2018, també va posar l’accent en com aquestes xarxes criminals estan incrementant la vinculació amb el narcotràfic. L’estiu passat la Guàrdia Civil va desmantellar una organització amb vincles amb la droga que havia invertit més d’un milió d’euros en la construcció de llanxes ràpides per creuar la ruta algeriana en poc més de quatre hores, i cobrar a cada persona 7.000 euros. Per això de la reunió també en va sortir el compromís d’“intensificar” l’intercanvi d’informació dels serveis de seguretat encarregats d’investigar el crim organitzat, a més de compartir protocols de treball i impulsar la detecció de documentació falsa, un altre dels grans reptes per agilitar les devolucions.
El ministre de l’Interior també es va reunir amb el president algerià, Abdelmadjid Tebbune, i el titular de Defensa.
