El Govern espanyol va defensar ahir davant el Consell de Transport, Telecomunicacions i Energia ( TTE) de la Unió Europea posar fi de manera definitiva al canvi d’hora estacional. Pedro Sánchez va defensar públicament que continuar ajustant els rellotges a l’horari d’hivern o d’estiu ja no té sentit perquè no hi ha evidència científica que això faciliti un estalvi energètic substancial, però sí de les conseqüències negatives que té en la salut i el benestar de moltes persones. S’hi afegeix, segons l’ Executiu, que la majoria de la població, tant espanyola com europea, està a favor de posar fi a aquesta pràctica: un 66% i un 84%, segons consultes del 2018.
Però que siguin més els que estan farts d’avançar i endarrerir els rellotges no vol dir que hi hagi unanimitat ni consens sobre la conveniència de la mesura i, encara menys, sobre l’horari que s’hauria de fixar. I l’anunci de Sánchez va revifar la controvèrsia. La seva proposta s’allunya de les conclusions de l’informe que va elaborar la comissió d’experts que ell mateix va reunir fa set anys per estudiar aquesta qüestió. Després d’avaluar els costos i els beneficis de les modificacions horàries des del punt de vista tant econòmic com de salut –sobre els quals els especialistes no tenen una opinió unànime ni concloent–, la comissió aconsellava mantenir el canvi estacional com en les últimes dècades fins a reunir prou argumentació compartida per optar per una de les vies.
Jorge Mira, catedràtic del departament de Física Aplicada de la Universitat de Santiago de Compostel·la i membre d’aquesta comissió, no amagava ahir la seva frustració per la proposta de Sánchez. “És una aberració, és intentar convertir Espanya en un país tropical –que no necessiten fer un canvi d’estació perquè el sol surt pràcticament a la mateixa hora tot l’any–, quan no ho és, perquè aquí mantenir el rellotge a pinyó fix força les persones a sotmetre’s a un desfasament de tres hores entre estiu i hivern”, va declarar a La Vanguardia .
TUI i IANT proposen alinear els països en zones horàries tan properes a la seva hora solar com sigui possible
I ho va justificar amb un exemple molt gràfic: “A Barcelona, el sol surt més de tres hores abans al juny que al desembre; si es manté l’horari d’hivern, com proposen els qui advoquen per suprimir el canvi estacional, a l’estiu es farà de dia entre les 5 h i les 6 h del matí (quan la gent que està activa és molt poca) i a les 8.30 h la població, quan la majoria es posi en marxa, ja estarà acalorada perquè el sol ja serà sobre l’horitzó més amunt que en qualsevol moment del desembre, i això, amb onades de calor cada cop més freqüents, és important”.
Fa uns quants mesos, Mira i el seu col·lega de la Universitat de Sevilla José María Martín Olalla van publicar un estudi sobre la millor hora per començar el dia tenint en compte la variació en la sortida del sol. Se’n desprenia que els problemes que s’atribueixen a l’actual sistema de canvi horari s’han exagerat perquè, encara que empipi, és necessari per compassar l’activitat amb la llum ambiental en cada estació de l’any. I recordaven que abans que s’implantés el canvi d’hora oficial molts negocis, indústries i organismes ja aplicaven un horari a l’estiu i un altre a l’hivern: el 1810, per exemple, les sessions de les Corts de Cadis començaven una hora abans de maig a setembre (a les 9 h) que d’octubre a abril (a les 10 h).
Però hi ha moltes altres veus dins del món acadèmic que no ho veuen així. Els integrants de la Societat Espanyola del Son van donar suport ràpidament a la proposta de Sánchez d’ eliminar el canvi d’hora i van defensar que es mantingui de manera permanent l’horari d’hivern (el que s’aplicarà la matinada de diumenge vinent) perquè “promou un ritme biològic més estable, cosa que contribueix a millorar el rendiment intel·lectual i ajuda a disminuir l’aparició de malalties com les cardiovasculars, l’obesitat, l’insomni i la depressió”.
Si es fixa l’horari d’hivern, a Barcelona al juny el sol sortiria entre les cinc i les sis del matí
Altres organitzacions com la Time Use Initiative (TUI) i l’ Aliança Internacional per a un Horari Natural ( IANT) –que fa anys que demanen que es corregeixi el desajust entre el rellotge social i l’horari natural (i sobre les propostes de les quals ha treballat el Parlament Europeu per demanar a la Comissió Europea el final del canvi d’hora)– aposten per adoptar un horari fix, però tan alineat com sigui possible amb l’horari solar perquè, com defensen Mira i Martín Olalla, creuen que és “l’horari natural”.
Plantegen una solució en dos passos. El primer, posar fi al canvi i que tots els països es quedin amb l’horari d’hivern. Així, el gruix dels països ja tindrien els rellotges tan alineats com podrien amb l’hora solar per al conjunt de l’any. Però quedarien set països ( Espanya, Grècia, Bèlgica, França, Luxemburg, Països Baixos i Islàndia) que la tardor que ve haurien d’ endarrerir una altra hora els rellotges per ajustar-se a la zona horària solar més adequada segons la ubicació geogràfica, com es mostra als mapes que acompanyen aquesta informació.
