Una mestra d’educació infantil té un màxim de vuit nens de 0 a 1 any. I els atén durant tota la jornada laboral. Menjar, jocs, bolquers, descans. A la Unió Europea, la mitjana és de quatre infants a càrrec d’un professional. Millorar les ràtios i preveure en la jornada temps fora de l’aula –per reunir-se amb els pares, per exemple– forma part de les propostes de la iniciativa legislativa popular (ILP) que es va registrar al Parlament al juny i que ahir van confirmar 167 fedataris de tot Catalunya.
Glòria Olmos, directora de les escoles infantils a Vic, modèliques pels recursos que se’ls assigna, explica l’heterogeneïtat de les escoles bressol a causa que la seva gestió és municipal i que no hi ha una llei actualitzada que les reguli. El personal de les escoles de 0-3 anys s’han unit en una plataforma que ha crescut a tot Catalunya. Aplega professors d’infantil formats a la universitat i tècnics superiors de formació professional (FP). Uneix escoles públiques i privades perquè totes comparteixen problemes (la precarització és més gran a la privada).
Si seguim l’exemple anterior i elevem un any més l’edat dels alumnes, la situació de la ràtio empitjora. A les aules d’1 a 2 anys cada docent té a càrrec seu 13 infants. Cal recordar que és el moment de gatejar i de començar a caminar, i també d’aprendre a comunicar-se verbalment i a adquirir autonomia en l’alimentació. És una edat bona en aprenentatges, de manera que els estímuls són essencials. A Europa, la mitjana és de cinc nens per professora, la mateixa ràtio que per als de 2 a 3 anys. A Catalunya, per a aquesta última etapa (caracteritzada per les rebequeries i encara poca autonomia de neteja) cada professor atén 20 nens.
L’atenció a la diversitat està regulada a partir dels 3 anys, de manera que si hi ha nens amb necessitats especials, no tenen recursos automàtics (psicopedagogs, vetlladors . ..). Depenen de la voluntat dels ajuntaments.
Les escoles bressol (1.111 a Catalunya) continuen en la rèmora de les antigues guarderies, quan s’hi deixaven els nens per “guardar-los”. I d’aquí la falta de consideració. Això fa temps que no és així. Els professionals estan formats i tenen objectius curriculars concrets. “Sabem que és l’etapa més important de la vida d’una persona perquè condiciona la salut i l’èxit educatiu futur”, indica Olmos, que parafraseja les conclusions d’una investigació: “Per cada euro invertit en aquesta etapa s’estalvien quatre euros a l’adolescència”.
La ILP demana codocència (un professor i un tècnic a la mateixa aula) i una reorganització dels horaris com a la resta d’etapes escolars, dividides entre hores lectives i hores per a la preparació d’activitats, atenció a les famílies i gestió. Uns recursos (també per a la diversitat) que siguin igual per a la pública i la concertada i que no siguin diferents segons el municipi.
