Els radars han reduït un 31% els accidents a les carreteres catalanes

Cada vegada que un conductor rep una multa per excés de velocitat maleeix el radar que l’ha calçat, però potser li hauria de donar les gràcies. El Servei Català de Trànsit ha volgut posar en relleu el veritable objectiu dels radars –que no és recaptatori, encara que molts ho considerin així– com a eina de reducció de l’accidentalitat a les carreteres.

Un estudi dut a terme per l’ Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques ( Ivàlua) xifra en 1.610 els accidents amb persones ferides que s’han evitat en vint anys, entre el 2002 i el 2023. D’aquests, 372 serien amb víctimes greus o mortals. Dit d’una altra manera, els radars han reduït un 31% els accidents amb persones ferides i un 20% els que provoquen víctimes greus o mortals als trams de carreteres on estan instal·lats els 131 dispositius durant el període analitzat.

L’anàlisi destaca que l’efecte positiu d’aquests aparells augmenta a mesura que passa el temps

L’informe considera que els radars senyalitzats són espe­cialment efectius entre els conductors tant de cotxes com de motos que són homes d’entre 25 i 44 anys, que circulen els dies feiners i en horari diürn. Els principals accidents que es redueixen són els que estan relacionats amb errors de conducció humans, ja que una de les conseqüències més evidents dels radars és que obliguen a estar més atents.

Una de les dades més interessants de l’estudi apunta que l’efectivitat dels radars augmenta amb el pas del temps. La reducció dels sinistres arriba a ser de fins al 50% quan han passat dotze anys de la instal·lació del radar, cosa que suggereix “un aprenentatge i una adaptació de la conducció dels usuaris”, segons els autors de l’informe, que han apostat per un model de dobles diferències per evitar l’efecte causal dels radars, ja que hi podria haver resultats desviats pel fet que s’instal·len en punts on hi ha una alta accidentalitat.

L’anàlisi també s’ha fixat en els efectes en l’entorn. Les dades desmenteixen la teoria de l’anomenat “efecte cangur”, nom que atribueixen a les frenades brusques que tenen lloc just abans d’arribar al radar i
els acceleraments bruscos després de superar-lo. Segons l’informe, no només s’eviten els
accidents al punt on s’instal·la el radar, sinó que l’efecte es trasllada més enllà, tant uns quants metres abans com després del radar. Hi haurà frenades o acceleraments, però la reducció de l’accidentalitat té lloc tant on hi ha aparell sancionador com al tram d’entre 500 i 2.000 metres de distància d’on es troba.

D’un quant temps ençà, Trànsit prioritza els radars autònoms mòbils i els radars de tram que mesuren la velocitat mitjana entre un punt i un altre davant els radars fixos. L’informe no entra en aquest aspecte i ho deixa per a un altre estudi, que recomana dur a terme, sobre l’efectivitat d’una classe de radar o una altra, amb la finalitat de determinar quina mena de dispositiu funciona millor i en quin context.

Amb les dades de l’informe a mà i aquests 372 morts o ferits greus evitats, els autors demanen apostar per la instal·lació de més radars fixos i senyalitzats als punts de la xarxa viària amb alta accidentalitat. Van recollir el guant després de la presentació tant la consellera d’Interior, Núria Parlon, com el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, que tenen aquests dispositius ben presents en l’estratègia per fer passos en la reducció de l’accidentalitat.