És una rectificació total. Davant la protesta generalitzada per la proposta d’augments de quotes dels autònoms, el Ministeri d’ Inclusió i Seguretat Social ha fet un nou plantejament, gairebé de mínims, només una setmana després de presentar el primer pla. Suposa limitar la proposta a un sol any, el 2026, i no incloure els tres que preveia el primer esborrany, congelar la pujada de quotes per als treballadors per compte propi
que menys guanyen, com també limitar dràsticament la pujada
a la resta, que tindran increments d’entre un 1% i un 2,5%. Traduït a euros, suposa
un augment mensual d’entre 2,9 euros i 14,75 euros.
Si es compara amb l’anterior plantejament, hi figuraven augments d’entre el 3,8% i el 35% també per al 2026, i, a més, es continuava amb les pujades també per al 2027 i el 2028. Era una manera de facilitar el camí cap al gran objectiu, acordat per consens de tots els agents socials el 2022, que és que l’1 de gener del 2033 els autònoms cotitzin pels rendiments reals.
Amb la nova proposta hi ha congelació de quota o increments més reduïts, cosa que la pot fer més digerible políticament, però és una manera de deixar la feina per més endavant, sense avançar significativament, almenys de moment.
“Hem parat l’estocada”, diuen a l’ATA, mentre que els sindicats parlen de “pendulazo”
La justificació de la ministra d’ Inclusió i Seguretat Social, Elma Saiz, és que es “recullen totes les sensibilitats que han manifestat els diferents representants” els últims dies. La veritat és que les reaccions han estat diverses. A l’associació dels autònoms vinculada a la CEOE, ATA, la satisfacció era palpable, malgrat que encara no donen el seu acord. “Hem parat l’ estocada”, va afirmar el president, Lorenzo Amor, que va recuperar el crit de guerra que va llançar la setmana passada tot just saber el primer plantejament de la Seguretat Social. Mentrestant, a l’altre extrem, Carlos Bravo, de CC.OO., va qualificar la nova proposta de “ pendulazo”, per un canvi tan radical que no permet avançar cap a la convergència en la cotització per rendiments reals. És una posició semblant a la de Fernando Luján, de la UGT, que va afirmar que “la proposta hauria d’haver estat més ambiciosa per a les persones amb més rendiments”. Mentrestant, des de l’ UPTA, el secretari general, Eduardo Abad, també va insistir en l’ocasió perduda perquè els trams més alts tinguessin una pujada més gran i, més crítica, María José Landaburu, de la Uatae, va criticar que només s’hagin congelat, i no que s’hagin abaixat, les quotes als autònoms amb menys ingressos.
El nou plantejament suposa que per als tres primers trams, el que tenen ingressos nets de menys de 1.667 euros, la quota no canvia. Es manté entre 200 i 260 euros, quan abans pujava fins a entre 217 i 271 euros. A més, es redueix l’augment de les quotes que tocarà pagar als trams més alts. Si abans el màxim d’increment, que era per als rendiments més alts, arribava al 35%, ara el límit d’augment és del 2,5%.
Es planteja una pujada escalonada segons els diferents trams. Per als tres primers de la taula general, els que guanyen entre 1.167 i 1.700 euros, un augment de l’1%, cosa que suposaria fins a 2,9 euros d’increment. Per als que guanyen entre 1.700 i 2.330 euros, l’increment és de fins a l’1,5%, cosa que correspon a fins a 5,85 euros més. Respecte al tram d’ingressos nets entre 2.330 i 3.620 euros, s’aplica un percentatge d’increment del 2%, cosa que els faria pagar l’any que ve fins a 9,30 euros més.
Les quotes dels que guanyin més de 1.166 euros augmentaran entre 2,9 i 14,75 euros l’any que ve
I, finalment, en els trams més alts, a partir de 3.620 euros, l’augment és fins al 2,5%, cosa que suposa fins a 14,75 euros més.
Amb aquesta nova proposta, la Seguretat Social intenta trampejar la tempesta i apaivagar uns ànims que s’havien exaltat amb el posicionament inicial. Tant en l’àmbit laboral, especialment amb l’ATA liderant l’ofensiva, com en l’àmbit polític, amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que va criticar la mesura i que ara dona la “benvinguda al canvi de posició”, o partits com Junts, que s’oposaven al primer pla i també s’oposen al segon, amb l’argument que “no n’hi ha prou”.
