Fa cinc mesos el Govern de
coalició va ressuscitar el diàleg per aprovar una regularització extraordinària d’immigrants. Es tracta d’una iniciativa legislativa popular (ILP), impulsada per centenars d’organitzacions civils, que en l’anterior legislatura va poder continuar la tramitació parlamentària després de rebre els vots a favor de tota la Cambra, tret de Vox.
Des d’aleshores el debat sobre la immigració ha augmentat la tensió política i s’ha endurit en formacions com el PP o Junts, amoïnades per la fuga de votsa la seva dreta ( Vox i Aliança Catalana), i dibuixa un escenari incert per a la regularització d’uns 500.000 immigrants, segons els primers càlculs.
A Espanya hi ha mig milió de persones que treballen i viuen aquí, però no tenen papers
El PSOE manté la proposta en un calaix, malgrat que insisteix en la voluntat de portar-la a la Cambra Baixa perquè es pugui debatre. Ara Sumar, que pugna per capitalitzar la bandera progressista davant el PSOE, demana al seu soci de Govern que amb “urgència” desbloquegi la regularització d’aquests migrants.
En aquest context, sorprèn poc que la formació de Santiago Abascal s’hi oposi amb un discurs que pretén captar un electorat que percep la immigració com a amenaça cultural i socioeconòmica.
Però la posició del PP ha passat de permetre la tramitació de la ILP a col·locar-se en contra de qualsevol via que sembli una “amnistia encoberta”. Les últimes setmanes Alberto Núñez Feijóo ha endurit les seves propostes migratòries, i ha proposat vincular la immigració a contractes de treball, limitar l’accés a ajuts socials i, a l’última ponència política, defensar directament que “ Espanya ha de reduir la immigració”.
Aquest alineament amb Vox xoca amb alguns actors que tradicionalment han influït en les polítiques dels populars. La CEOE, que ha advertit de la falta de treballadors en sectors clau com la construcció, l’hostaleria o el camp; el Banc d’Espanya, que alerta sobre l’envelliment de la població activa, i fins i tot la Conferència Episcopal o Càritas, que han donat suport expressament a aquesta ILP des de la lògica de la dignitat.
Junts també manté una posició a obrir qualsevol debat migratori, després de perdre recentment la votació per a la transferència de les competències en immigració a Catalunya.
La regularització d’aquests immigrants no hauria de ser una concessió ideològica. És una iniciativa política per ordenar el que ja existeix. I el que hi ha avui a Espanya és mig milió de persones que treballen, viuen i consumeixen aquí, però no tenen papers. Negar-se a afrontar-ho no farà desaparèixer aquests migrants. Només desplaça el problema... al govern següent.
