Tan sols cinc dies després de la trucada entre Donald Trump i Vladímir Putin després de la qual el president dels Estats Units va anunciar que es reuniria amb l’homòleg rus a Budapest ( Hongria), s’ha anul·lat la trobada, almenys ara per ara. Segons van confirmar uns funcionaris de la Casa Blanca a CBS, Reuters i Associated Press, “no hi ha plans perquè el president Trump es reuneixi amb el president Putin en el futur immediat”. L’argument és que la trucada que van mantenir ahir el secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, i el ministre d’Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, va ser “productiva”, de manera que es considera que amb això n’hi ha prou i que ja “no cal” la reunió presencial ni entre ells ni entre els presidents.
El canvi d’agenda sobre la reunió amb Putin, que hauria tingut lloc aproximadament “d’aquí
dues setmanes”, pot ser per la poca predisposició que ha mostrat el Kremlin fins ara per negociar amb Ucraïna. Putin, com Trump, exigeix que Zelenski accepti
cedir part del territori envaït, principalment la regió del Donbass, com a condició per al diàleg de pau.
Europa i Ucraïna accepten negociar a partir de línia actual del front, cosa en què coincideix Trump
Durant la reunió a porta tancada a la Casa Blanca, segons va
informar dissabte el FinancialTimes citant funcionaris presents, Trump va elevar el to contra el líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, cosa que va desencadenar una “discussió a crits” en què el va instar a cedir el Donbass i el va advertir que, “si Putin vol, et destruirà”. Durant el cap de setmana, Trump ha insistit en aquest discurs. “Deixin-lo com està dividit”, va dir diumenge als periodistes a bord de l’ Air Force One . “Podran negociar una mica més endavant”, va assenyalar, però de moment les dues parts s’haurien “d’ aturar a la línia del front: anar-se’n a casa, deixar de lluitar, deixar de matar gent”.
Per la seva banda, Zelenski, assumint que els EUA no li vendran míssils Tomahawk –Trump ho va considerar una “escalada”, malgrat que va ser ell mateix que n’havia suggerit el lliurament
dies abans–, va demanar dilluns 25 bateries addicionals de míssils antiaeris Patriot per defensar-se dels atacs russos contra les seves ciutats i infraestructura energètica. També va afirmar que estaria disposat a unir-se a l’homòleg rus i al dels Estats Units a Hongria. Tot i això, el president dels EUA no sembla disposat a acceptar aquesta petició i, de moment,
la trobada a Budapest queda en suspens.
Abans de la suspensió de Budapest, els aliats europeus d’ Ucraïna van voler deixar clara la seva posició. En un comunicat obrien la porta ahir a negociar un alto el
foc a partir de l’actual línia del front, sempre que es respecti la integritat territorial ucraïnesa.
El text assegura que els líders donen suport a la posició de Trump que els combats han de cessar immediatament i que “la línia del front actual ha de ser el punt de partida de les negociacions”,
però també que continuen compromesos “amb el principi que les fronteres internacionals no s’han de modificar per la força”. Un portaveu ucraïnès va dir ahir a l’agència AFP que Trump va pressionar Ucraïna perquè cedeixi la regió del Donbass.
Fonts comunitàries expliquen que aquestes dues bases, la integritat territorial d’ Ucraïna i negociar a partir de les línies actuals del front ja han estat defensades per Washington. “Els Estats Units no han negat aquesta posició. Al contrari, recentment, els últims dies, també ho han esmentat. Per tant, considerem que això referma la posició negociadora expressada per Ucraïna, però també pels Estats Units”, explica un alt fun-cionari europeu.
A més del mateix Zelenski, inicialment van firmar el document la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; el president del Consell Europeu, António Costa; el primer ministre britànic, Keir Starmer; el canceller alemany, Friedrich Merz; el president francès, Emmanuel Macron; la premier italiana, Giorgia Meloni; el polonès Donald Tusk; el noruec Jonas Gahr Store; el president finlandès, Alexander Stubb, i la primera ministra danesa, Mette Frederiksen. Es tracta del mateix grup de països que va anar a la Casa Blanca després de la trobada entre Putin i Trump a Alaska.
Més endavant s’hi van sumar el cap del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i el premier suec, Ulf Kristersson. “Amb aquesta adhesió, Espanya reafirma el compromís amb una pau justa i duradora, basada en el respecte a la sobirania i la integritat territorial d’ Ucraïna i en la defensa de l’ordre internacional basat en regles”, indiquen fonts de la Moncloa. Sánchez també va mantenir ahir una trucada amb el president ucraïnès.
“Les tàctiques dilatòries de Rússia han demostrat una vegada i una altra que Ucraïna és l’única part que es pren seriosament la pau. Tots podem veure que Putin continua optant per la violència i la destrucció”, diu el comunicat europeu, que afegeix: “Per tant, tenim clar que Ucraïna ha de ser a la posició més forta possible, abans, durant i després de qual-sevol alto el foc. Hem d’augmentar la pressió sobre l’economia russa i la seva indústria de defensa fins que Putin estigui disposat a fer la pau”.
Zelenski ha estat convidat a participar en la cimera europea de demà a Brussel·les i en la reunió de la coalició de voluntaris de divendres a Londres, on espera que els socis europeus li facin costat.