La sort sobre el futur de la central nuclear d’ Almaraz es decidirà abans de final de mes i, tenint en compte el que va passar ahir, és probable que es decanti a favor de la seva continuïtat.
Després de molts mesos de rumors i de resistència, la principal propietària d’ Almaraz, Iberdrola, amb el 52,7% del capital, va accedir a fer el pas estratègic que esperaven els seus socis, Endesa amb un 36% i Naturgy amb un 11,3%. L’elèctrica va anunciar públicament el seu “compromís” per presentar la documentació que permeti prolongar la vida útil de la central.
L’anunci es va fer després de la reunió mensual de Centrales Nucleares Almaraz-Trillo ( CNAT), la societat que gestiona la planta, en què es va concloure que la central està en “òptimes condicions tècniques” per al seu funcionament. Contrasta amb la posició pública que havia mantingut fins ara Iberdrola.
Fa tot just un mes, l’empresa va lliurar la documentació al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) per al tancament de la central. A més, en la recent presentació del seu pla estratègic, el seu president, Ignacio Sánchez Galán, va indicar que el grup no preveia la continuïtat d’ Almaraz.
S’hi afegeix que, per prendre aquesta decisió, reclamaven una rebaixa d’impostos al Govern central que no ha tingut lloc.
Comença ara un esprint burocràtic per sol·licitar formalment el que, més que la continuïtat sine die de la planta, consistirà en un retard del seu tancament fins al 2030. El termini d’operació d’ Almaraz conclou l’1 de novembre del 2027, però el CSN vol tenir tota la documentació d’aquí deu dies.
El risc d’apagada forma part dels arguments deles elèctriques per a la continuïtat
Les elèctriques han d’obtenir ara el vistiplau dels seus consells d’administració i convocar una junta d’accionistes de CNAT, tot això abans de l’1 de novembre. Al comunicat d’ahir d’Iberdrola, a diferència d’altres pronunciaments públics, no hi ha rastre de peticions de millores fiscals.
El que sí que hi ha en el nou discurs d’Iberdrola és un missatge sobre l’aportació de la nuclear com a “escut antiapagades”. És l’expressió que fa servir el seu conseller delegat a Espanya, Mario Ruiz- Tagle, que destaca la capacitat d’aquesta tecnologia per aportar electricitat ferma i síncrona essencial per a l’estabilitat de la xarxa. Tot i que representa només el 5% de la potència instal·lada, subministra prop del 20% de l’electricitat i opera vora el 90% de les hores de l’any al marge de les condicions meteorològiques.
El primer dels dos reactors d’ Almaraz estava cridat a estrenar el calendari de clausures de centrals nuclears pactat el 2019 entre les elèctriques i el Govern espanyol. El primer reactor d’ Almaraz hauria de tancar el novembre del 2027, i el segon, l’octubre del 2028. Això ho seguiria, l’octubre del 2030, Ascó I, a Tarragona. Així, fins a completar l’apagada nuclear el 2035.
Iberdrola assegura ara que “les centrals nuclears espanyoles figuren entre les millors del món en indicadors d’operació i disponibilitat, cosa que garanteix una producció elèctrica contínua i fiable”. També recorda que als Estats Units i França hi ha centrals semblants que han estès la seva vida útil fins als 60 o fins i tot els 80 anys. Afegeix que el tancament de les plantes ocasionaria “un increment significatiu en el cost de l’electricitat”.
El Ministeri de Transició Ecològica va donar ahir per rebut el missatge, però recorda que la continuïtat no depèn d’aquesta mena d’intencions, sinó que les elèctriques presentin formalment una sol·licitud al Govern espanyol. És una de les línies vermelles. Les altres ja les va anunciar Pedro Sánchez: que es garanteixi la seguretat de subministrament, la inexistència de riscos i un entorn econòmic d’operació que no ocasioni sobrecostos als consumidors.
Fa uns mesos, al juny, Iberdrola i Endesa van enviar una carta al Ministeri de Transició Ecològica en què es mostraven partidàries de la continuïtat de la central, però el ministeri va insistir que el contingut de la missiva, per si mateix, no constituïa una petició formal. Fonts ministerials consideren que, a efectes pràctics, encara no s’ha fet el pas clau per mantenir operativa la central.
L’Executiu condiciona l’extensió que hi hagi garanties de seguretat, econòmiques i de subministrament
Almaraz, que aporta el 7% de l’electricitat que es consumeix a Espanya, es troba ara al centre d’una particular batalla política. Si les elèctriques han estat reclamant una millora fiscal, incloent-hi una rebaixa de la taxa Enresa amb què se sufraguen la gestió dels residus i els desmantellaments, les comunitats autònomes governades pel PP s’han afegit al discurs. La Junta d’Extremadura va aprofitar la setmana passada per anunciar rebaixes fiscals per a la central.
