“Els beneficis del turisme han d’arribar al ciutadà que el pateix”

Els nous depredadors

El turisme massiu encareix l’habitatge i els preus de les nostres ciutats i col·lapsa les nostres infraestructures i serveis. És depredador, perquè només beneficia uns quants. D’aquí que els residents, que paguem impostos des de fa anys per-què avui siguin atractives com a destinacions turístiques, tenim dret a participar també en els beneficis que genera aquest èxit. Com fer-ho és el repte per als gestors públics, però avui hi ha tecnologies perquè es faci bé. Ho explica Carlo Ratti des del laboratori urbà del MIT, que investiga les ciutats modernes i com fer-les justes i habitables. Les noves tecnologies serveixen per distribuir la riquesa que genera el turisme o per continuar empoderant una dotzena d’ultrarics tecnològics, els nous depredadors. La decisió és política i depèn de nosaltres.

Vaig veure la seva obra al MoMA­ sobre els telèfons de Nova York.

Les classes altes, cosmopolites; i les baixes, immigrants, trucaven sobretot a l’estranger; i les classes mitjanes, en canvi, trucaven sobretot als EUA.

En la dada es resumeix el nacionalisme.

Els rics i pobres són menys “nacionals”. I, en canvi, són els “nacionals” els que voten avui Trump. Al final, les ciutats poden ser analitzades per les seves dades.

Què fem amb el turisme massiu?

No es queixi, Barcelona no està malament.

Ens fa créixer el preu de l’habitatge, degrada la restauració, banalitza museus...

Per molt turisme que rebin aquí, Barcelona encara és una ciutat de gairebé dos milions d’habitants. Pensi en Venècia, que rep els mateixos turistes que Barcelona, i només té 50.000 habitants.

Poverina Venezia!

He dirigit la Biennal de Venècia, on he
viscut, i he après algunes coses sobre el
turisme massiu que potser els serveixin a vostès a Barcelona, perquè comprovo que van en la bona direcció...

Avanti Carlo!

Per començar, cal cobrar l’entrada al turista. I com més turistes hi hagi –és a dir, més demanda–, més cara ha de ser.

I si nosaltres paguem impostos per tenir la ciutat cuidada, ells també?

És la manera de poder compensar després amb aquesta recaptació –fer-ho bé és un altre capítol– la càrrega que suposa el turisme massiu per als veïns, els serveis i les infraestructures de la ciutat.

Que als barcelonins ens bonifiquin taxa d’escombraries, IBI, pàrquings...?

Això volia dir... Però cal ser justos i els
habitants amb menys renda als barris que
el pateixen més han de ser també els més
beneficiats.

És difícil discernir amb justícia.

Es tractaria de beneficiar els veïns de sempre i, entre ells, els més necessitats d’aquesta ajuda als barris que han patit la pujada de lloguers i preus a les botigues a causa d’aquest turisme.

Just i necessari.

Però hi ha una altra línia de gestió que hem apuntat a Venècia. I és que igual que el turisme massiu sense límits de tour passatger degrada­ la ciutat, l’arribada de talent forà l’enriqueix.

Gaudí va arribar de Reus i altres emprenedors de tot el món ens van millorar.

No hi hauria Museu Guggenheim a Venècia si Peggy Guggenheim no s’hagués fet veneciana... després de ser una simple turista.

Però Peggy Guggenheim no va arribar i se’n va anar en un tour de quatre dies.

A això ens referim: hauríem d’arbitrar mecanismes per penalitzar el lloguer turístic per dies i facilitar que es converteixi en llargues estades i que les ciutats s’obrin al talent; a l’intercanvi d’idees, iniciatives... de tot el planeta.

Doncs vingui a Barcelona quan vulgui.

He estat més de sis mesos aquí i li asseguro que han canviat la meva vida i, sens dubte, la meva relació amb la ciutat. La tinc al meu mapa mental per sempre. I ara mateix em sento a casa meva.

Com convertir una escapada de cap de setmana en una relació?

Sens dubte fent que quedar-se i aportar a la ciutat sigui menys car que passar un parell de dies. No dic que ho solucioni tot, però sí que és la direcció en la qual podem progressar plegats.

És bona idea, però com s’aplica?

En això treballem al MIT. Avui hi ha tec­nologia, si hi ha voluntat política per aplicar-la, que faria possible que es redistribuís la riquesa que genera el turisme perquè els veïns no ho vegin com una invasió que els empobreix i sí com una inversió que ens enriqueix a tots.

El turisme massiu és depredador?

El turisme de corre, vine, utilitza’ns i ves-te’n ho és. Per això cal taxar-lo perquè no es dispari i converteixi la ciutat on vivim en un parc temàtic on passar un parell de dies barats­ i tocar el dos. Avui hi ha tecnologia per aconseguir-ho. Però això no ha de tancar la ciutat al visitant, sinó obrir-la a qui de debò vol conèixer-la.

Seleccionar el tipus de turisme?

El meu amic Giuliano da Empoli...

Va sortir a La Contra dimarts passat!

...Explica molt bé a La hora de los depredadores que la tecnologia pot concentrar el poder i la riquesa en mans de quatre ultrarics en l’aliança MAGA o redistribuir-la millor entre tots. I nosaltres ho podem decidir avui començant pel turisme: o concentra els diners en quatre mans que tenen una appde turisme per dies o ens fa pròspers a tots.

Per què n’està tan segur?

Perquè la tecnologia –ho sabem al MIT– pot servir per a uns quants o per a tots: la decisió és nostra.