Nicolas Sarkozy no és un reclús qualsevol. A la molt mediatitzada entrada a la presó parisenca de la Santé de l'expresident francès, ahir, es va afegir la informació sobre la presència constant, les 24 hores del dia, de dos membres del seu servei d'escorta, armats, per garantir la seva protecció. Aquest fet, conegut a posteriori, ha generat controvèrsia política i jurídica, a més de l'enèrgica protesta del sindicat de guàrdies penitenciaris, que s'han sentit menyspreats.
Última imatge de Sarkozy (en el centre), abans d'ingressar dimarts a la presó de la Santé
El ministre de l'Interior, Laurent Núñez, va haver de justificar en una entrevista televisada, ahir al matí, el manteniment dels escortes –que tenen a la seva disposició una cel·la contigua a la de Sarkozy– per les amenaces que existeixen contra l'excap d'Estat i per la seva pròpia condició d'exmandatari. Hores després, la fiscalia de París va comunicar que estan investigant amenaces de mort contra l'expresident i que tres reclusos de la Santé eren interrogats.
L'excap d'Estat manté encara gran part de la seva lucrativa activitat com a conseller empresarial
Encara que per a Sarkozy s'aplicarà un règim d'aïllament, precisament per evitar qualsevol incident, els agents de seguretat, en torns de 12 hores, seran davant la cel·la i acompanyaran el cèlebre intern a totes les sortides del seu habitacle, ja sigui per al passeig diari pel pati, si va al gimnàs o a la biblioteca. La portaveu del Govern, Maud Bregeon, va defensar també la mesura quan el van preguntar després del Consell de Ministres.
Han criticat la decisió, juristes inclosos, els qui pensen que la presència d'escortes armats és desproporcionada. Portar armes de foc és una cosa molt delicada i desaconsellable en una presó, perquè implica risc de sostracció. El portaveu del sindicat de guàrdies penitenciaris Ufap-Unsa, Wilfried Fonck, va qualificar la decisió sobre els escortes com “una botifarra” al seu col·lectiu perquè llança el missatge que és incapaç de garantir la seguretat d'un personatge d'aquell nivell a la presó. Hi ha més ràbia encara perquè fa temps que es queixen de la sobrepoblació carcerària i de les condicions de feina.
Lee también
Alguns analistes pensen que el Govern, amb el tema dels escortes o gestos com la visita de Sarkozy a Macron, divendres passat, o l'anunci del ministre de Justícia, Gérald Darmanin, que vol anar a veure'l, es genera una pressió indirecta sobre els magistrats que han de decidir d'aquí unes setmanes sobre la petició de llibertat condicional.
L'empresonament de Sarkozy planteja interrogants també sobre la seva intensa i molt lucrativa activitat com a consultor i conseller empresarial, que li reporta alts ingressos i que no ha disminuït massa per culpa dels seus problemes judicials. Segons ha publicat el diari Le Monde, els principals clients de l'expresident de la República, que busquen capitalitzar la seva agenda de contactes i la seva influència, no pensen rescindir els seus contractes. Entre ells figuren el grup turístic Marietton o grans companyies com Accor (hotels) o Lagardère (edició, mitjans de comunicació i serveis).
La justícia ha investigat algunes de les remuneracions sospitoses rebudes per Sarkozy en els últims anys, entre elles de Rússia i, indirectament, de Qatar, país al qual el president va donar suport perquè obtingués l'organització de la Copa del Món de futbol el 2022.
